divendres, 23 de febrer del 2018

Antologia portàtil de la poesia universal (60): Else Lasker-Schüler




Sé que haig de morir aviat,
però tots els arbres llueixen
després del bes de juliol llargament anhelat.

Es tornen pàl·lids els meus somnis—
no he creat mai una fi tan trista
en els meus llibres de versos.

Em portes una flor per saludar-me—
quan era en germen jo ja l’estimava.
Però sé que haig de morir aviat.

El meu alè plana damunt el riu de Déu—
amb suavitat poso el meu peu
sobre el camí cap a l’eterna llar.

Else Lasker Schüler (1869-1945)

(Else Lasker-Schüler, El meu piano blau. Adesiara. Traducció de Feliu Formosa.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada