tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post1281081946956624777..comments2024-03-27T05:03:19.660+01:00Comments on la serp blanca: Imatges de lectors i lectoresEnric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-62092505156466364502011-09-02T01:43:58.823+02:002011-09-02T01:43:58.823+02:00Des de fa molts anys agafo tren i metro per anar i...Des de fa molts anys agafo tren i metro per anar i tornar de casa a la feina, i des de sempre he observat que aprofiten el trajecte amb la lectura moltes més dones que no pas homes. Serà, potser, casualitat, però ja he vist vàries noies que utilitzen el llibre electrònic i, en canvi, de noi no n'he vist encara cap.<br /><br />Gràcies a aquest diem-ne “binomi lectura-pintura” de què avui parles a l'apunt, em fa gràcia recordar que als 15 o 16 anys vaig obrir els ulls en el sentit que la pintura no s'acabava amb el Renaixement, i que el causant d'haver-me'ls fet obrir va ser el quadre “Noia llegint”, de Renoir, que em va fer veure, tant en el sentit físic com en el figurat, “la llum”. ;)<br /><br />La tria, per les diferents lectures que té el dibuix de Courbert, em sembla molt encertada.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-44993123448649028272011-09-01T13:19:47.539+02:002011-09-01T13:19:47.539+02:00La lectora... Aquesta reflexió teua en veu alta em...La lectora... Aquesta reflexió teua en veu alta em fa pensar que la imatge de la lectora, com bé dius, degué respondre a una realitat més o menys estesa en unes determinades classes socials que, com moltes altres realitats, els artistes han instrumentalitzat per a expressar allò que volen dir. Alguna cosa deu tenir a veure en això, malauradament, que els actes solitaris i privats, com li va esdevenir al fet de llegir a partir d'una determinada època, es consideraven pecaminosos o subversius. I la mirada de l'artista, tal vegada, ens la volia mostrar redimida amb lectures religioses o, senzillament, donava compte d'allò que "observava" sobre la condició femenina: tendència a la imaginació, a l'aïllament, a la quietud, a l'activitat solitària... De qualsevol amanera, és apassionant observar com els ulls de l'artista ens han mostrat totes les mutacions de l'acte lector i imaginar (o investigar) els implícits culturals que s'hi devien moure, a mena de maror, en el rerefons de la creació.<br />La meua lectora preferida, per ara, és aquesta de Picasso: http://laarquitecturadetushuesos.files.wordpress.com/2008/07/la_lectora_picasso.jpg<br />M'agrada tant aquesta deixadesa aparent en el vestit d'anar per casa i en la indolència del peu nu com la concentració i la força que mostra en les mans i en el cap. El cap, no se'l sosté, sinó que se'l toca lleument, com una constatació del seu pensament, mentre que amb l'altra mà agafa amb força el llibre.<br />La que has triat pel teu blog m'agrada molt: dolça, suggerent, delicada.<br />Disculpa l'atreviment.<br />Que tingues bon començament de curs.Oreto Doménechhttps://www.blogger.com/profile/07303462048906698622noreply@blogger.com