tag:blogger.com,1999:blog-39861348781665676212024-03-19T11:21:39.187+01:00la serp blancaNotes de lectura i altres històries d'Enric Iborra.Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.comBlogger1404125tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-41285759509731707582024-03-19T11:21:00.000+01:002024-03-19T11:21:08.572+01:00Gustau Muñoz ressenya «El vici de la introspecció»<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW8nyp4I6ZCxV9gVxHp7PUab06uC0NS0cXNgcYH4r4KWmri_704zE32d7ahBJqpI0zgzCXug6FEIh1rRMmIWBerpttOWL3ounjn7ztW7cS9P-qMZWaOBV1XA2v6-3PyDYNNThWjYx6KJLX1s_7kcVFZSMEA0hGrzDA0cVLkz7ovUl7buSkw-p4_vtYhTw/s2490/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2490" data-original-width="1660" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW8nyp4I6ZCxV9gVxHp7PUab06uC0NS0cXNgcYH4r4KWmri_704zE32d7ahBJqpI0zgzCXug6FEIh1rRMmIWBerpttOWL3ounjn7ztW7cS9P-qMZWaOBV1XA2v6-3PyDYNNThWjYx6KJLX1s_7kcVFZSMEA0hGrzDA0cVLkz7ovUl7buSkw-p4_vtYhTw/s320/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" width="213" /></a></div><br />Gustau Muñoz ha publicat <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/">en l’edició valenciana d’<i>elDiario.es</i></a> un article en què ressenya quatre llibres apareguts recentment, entre els quals <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a> de Josep Iborra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu llegir complet l’article fent clic en aquest enllaç: <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/notes-de-lectura/escrits-per-silenci_132_11221964.html"><i>Escrits per al silenci?</i></a></div><span id="docs-internal-guid-39484d40-7fff-0a6b-5a42-618a72b0d2d7"><div><br /></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-77867750798141911282024-03-17T10:26:00.000+01:002024-03-17T10:26:01.650+01:00Josep Iborra sobre Montaigne (1) («El vici de la introspecció»)<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0TaNhpyszZNgTgEPg51_U4zE_RRVEVSfNbseTCFFod9jSStSISJoH7Qr1ROkJIoOUScXjjF6d_iaxrkV4o83TYHhXgZJ0Qp1HJggWFNfgxT_0jjCoZQPDQvOJC9O4UuWv4gPp8cBZbUy0vVfKjLpYeXGNNV68ocwB0lFUquOcpgCNpdylzKw_RXsXho0/s2490/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2490" data-original-width="1660" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0TaNhpyszZNgTgEPg51_U4zE_RRVEVSfNbseTCFFod9jSStSISJoH7Qr1ROkJIoOUScXjjF6d_iaxrkV4o83TYHhXgZJ0Qp1HJggWFNfgxT_0jjCoZQPDQvOJC9O4UuWv4gPp8cBZbUy0vVfKjLpYeXGNNV68ocwB0lFUquOcpgCNpdylzKw_RXsXho0/s320/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" width="213" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />87</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A Montaigne li interessa el tema del coneixement perquè vol conèixer-se ell mateix, per a reglar-se, administrar-se i governar-se de la millor manera possible. Però la qüestió del coneixement és problemàtica, ja que tot —també ell mateix— canvia constantment i la raó vacil·la per un costat o altre. Per tant, el <i>nosce te ipsum</i> que interessa Montaigne comporta una gran dificultat, per no dir impossibilitat. I una conseqüència: no podrà reglar-se.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tanmateix, ell no hi renuncia, i s’instal·la en aquest coneixement problemàtic, s’hi mou conseqüentment, i fa l’única cosa que pot fer «raonablement» (perquè la raó no s’entén ella mateixa). El que fa, el que pot fer en aquestes condicions, és <i>assajar-se</i>, posar-se a prova, resseguir els moviments d’ell i dels altres, tot sabent que no pot arribar a cap veritat. Aquesta és la seua aventura i la raó d’escriure les seues divagacions discontínues, botant d’una cosa a l’altra. Què més s’hi pot fer?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Passatges —fascinants— de Montaigne en els quals <i>es diu</i> —diu coses— d’una manera profunda, personal, rica de matisos i remarques. Però no acabem sempre de copsar-ne íntegrament, sense residus, el sentit. Es tracta de reflexions pensades i expressades d’una manera, en diríem, esbiaixada, obliqua. La perpendicular, és a dir, el seu sentit inequívoc, clar, sense clarobscur, és més aviat virtual, no real o visible com en altres escrits més comuns o més normals. Montaigne, sense sortir d’un discurs comú, el gira de manera que el fa oblic. Tenim la sensació que se’ns escapa alguna cosa, que no l’acabem d’entendre plenament. Per això és tan difícil de traduir. Quina sintaxi més «ondoyant»! Avança mantenint-se sempre en un equilibri difícil, inestable, sobre la marxa, damunt d’un fil tens. I encara es permet de fer-hi, de tant en tant, alguna sorprenent cabriola.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Josep Iborra, <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a>. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 520.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-25585341383495252532024-03-14T16:34:00.000+01:002024-03-14T16:34:31.248+01:00«Imaginar el mal», de Josep Iborra («El vici de la introspecció»)<div style="text-align: center;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje6Yoc1nqaQEWDCv01ff25_G6-4qsssTYVz2Ybj7dwFJdH70pNLe8GHukFSFkaNZ5XIT7soDXLyxu3gmnWTNbMidfcGJLM8zQw9gaCQ6TonPLksJbx_fjdlv-un88zeirbTgGaFTyr1MCcxehiv6VlSG5ux6DzcWzzylh5NDZlaWk265vEv3sxoQLsyzY/s2490/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2490" data-original-width="1660" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje6Yoc1nqaQEWDCv01ff25_G6-4qsssTYVz2Ybj7dwFJdH70pNLe8GHukFSFkaNZ5XIT7soDXLyxu3gmnWTNbMidfcGJLM8zQw9gaCQ6TonPLksJbx_fjdlv-un88zeirbTgGaFTyr1MCcxehiv6VlSG5ux6DzcWzzylh5NDZlaWk265vEv3sxoQLsyzY/s320/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" width="213" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><br /></i></div><br />Imaginar el mal</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Leibniz va tenir la pensada d’afirmar que vivim en el millor dels mons possibles. Tenia les seues raons, llargues i complexes —al capdavall, tota la seua filosofia, que ja és dir— per a fer aquesta afirmació. La línia essencial del seu pensament sobre aquest punt diu que els mals que trobem en aquest món no constitueixen cap objecció vàlida a la seua doctrina, ja que entre els diferents mons <i>possibles</i> el nostre és el que inclou la menor dosi de mal. Era el component mínim necessari de mal perquè el món fos possible, lògicament possible, que és el terreny en què se situa Leibniz. Entre les diferents possibilitats que Déu tenia a les mans de<i> composar</i> un món, decidí crear el nostre malgrat els mals que incloïa, perquè era el millor possible. En aquest plantejament, doncs, el mal és inevitable. No es pot fer un món, encara que vulguem que siga el millor, sense incloure’l. Déu no podia prescindir del mal de cap de les maneres com a constructor de mons <i>possibles</i>. Per a Leibniz, Déu no podia crear el que li donés la gana, sinó solament una realitat objectivament possible. Aquesta idea és terrible perquè dóna al mal una realitat inseparable de la idea del món possible, encara que siga el millor. El mal és un <i>compossible</i> de la realitat. Sense ell no es pot pastar un món. Déu no pot crear-ne cap si el mal no forma part dels materials de la seua composició. El mal és necessari, el mal és inevitable, perquè no pot haver-hi bé sense mal. És el que tothom diu, al capdavall, sense saber res de la filosofia de Leibniz.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara, hi ha una altra implicació en la doctrina de Leibniz, que m’inquieta especialment i m’espanta. És la següent: si el nostre món, pel fet de ser el millor possible, inclou diferents figures del mal —les malalties, per exemple, o la mort— vol dir això que són possibles alguns altres mons <i>pitjors</i> que el nostre, és a dir, amb mals més horribles que els que nosaltres coneixem. Fa rodar el cap pensar en <i>aquests</i> altres mons, que Déu decidí rebutjar a l’hora de crear-ne un. Podríem imaginar-los? Crec que no, ni amb una imaginació dantesca. En realitat, l’home té una gran capacitat per a imaginar i fer el mal. Això forma part del millor dels mons possibles. Encara que multipliquem en quantitat i en intensitat el catàleg dels mals del nostre món, encara que l’imaginem infernal, continuaria sent el nostre món, amb totes les seues possibilitats de mal, que són moltes, tant les naturals com les inventades per l’home. Els altres mons, els pitjors possibles, són inimaginables perquè deuen estar pastats amb uns mals d’una altra espècie difícil de concebre. Davant la seua possibilitat, més enllà de la nostra imaginació i del nostre llenguatge, més enllà del nostre mal i del nostre bé, un es queda esbalaït i perplex.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Josep Iborra, <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a>. Institució Alfons el Magnànim, pàgs. 156-157.</div><span id="docs-internal-guid-242f0697-7fff-eaab-3a75-b8f1cb65e32c"><div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-31051344228223849302024-03-12T16:31:00.001+01:002024-03-12T16:35:26.533+01:00Jèssica Roca escriu sobre la correspondència de Josep Iborra amb Josep Garcia Richart<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibY6jgUzdxr-wzQwhJ4c_28WZc5Lmr6-x3bBI5ORuhdc6lEijK-Ojg5-kRWxoQ9s6u3V0KSx2yUJtiyaqYP95RXsT4BiraGEvInsK71GE2EcmU4ryArvv4gQfGuQHkFX-1Rt9qfleaD20NEAEfIN4WBAhtBK3iQtVMt5I3c9NN3__65gHWOzC2FpDIsTg/s640/el%20vici%20de%20la%20introspeccio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="482" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibY6jgUzdxr-wzQwhJ4c_28WZc5Lmr6-x3bBI5ORuhdc6lEijK-Ojg5-kRWxoQ9s6u3V0KSx2yUJtiyaqYP95RXsT4BiraGEvInsK71GE2EcmU4ryArvv4gQfGuQHkFX-1Rt9qfleaD20NEAEfIN4WBAhtBK3iQtVMt5I3c9NN3__65gHWOzC2FpDIsTg/s320/el%20vici%20de%20la%20introspeccio.jpg" width="241" /></a></div><br />Jèssica Roca ha publicat avui <a href="https://labgroga.blogspot.com/">en el seu blog</a> una entrada sobre la correspondència de Josep Iborra amb Josep Garcia Richart. Aquesta entrada, que s’afegeix a l’anterior, són unes notes preses sobre la marxa de la lectura que està fent d’<a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a>: «Resulta que no tenia pensat fer un post només de la correspondència Richart-Iborra inclosa en la tercera part d’<a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a>, però vist la gran substància, l’agilitat amb què es desenvolupen i l’interès que han despertat en mi, m’adono que he acabat fent un monogràfic d’aquestes cartes.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu llegir aquesta entrada fent clic en aquest enllaç: <a href="https://labgroga.blogspot.com/2024/03/josep-iborra-correspondencia-amb-josep.html"><i>josep iborra: correspondència amb josep garcia richart</i></a>.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-56163536750607578502024-03-09T11:38:00.000+01:002024-03-09T11:38:55.103+01:00Jèssica Roca escriu sobre «El vici de la introspecció» de Josep Iborra<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPGyueG0ANfDnm4hoAnxtfmCBhzA22zfAcIHdgozfboVlXDOOMy5WhuLyNXPutTbbzYTdtsTtUuj0gBOYIjv5uFTF_T2bACk4GwimUb_tCaxrITJw-iFPPn0K8_x2ewprGTXYjB5M9GuoCiNJ9gP2SbrNM4fNm3uHTFKfXlK6bYQrh9d1XvHMrCnufYaM/s400/josep%20iborra%20a%20Gandia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="306" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPGyueG0ANfDnm4hoAnxtfmCBhzA22zfAcIHdgozfboVlXDOOMy5WhuLyNXPutTbbzYTdtsTtUuj0gBOYIjv5uFTF_T2bACk4GwimUb_tCaxrITJw-iFPPn0K8_x2ewprGTXYjB5M9GuoCiNJ9gP2SbrNM4fNm3uHTFKfXlK6bYQrh9d1XvHMrCnufYaM/s320/josep%20iborra%20a%20Gandia.jpg" width="245" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Iborra a Gandia, 1971</td></tr></tbody></table><br />Jèssica Roca està llegint <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a> i al mateix temps, sobre la marxa, està publicant en el seu blog (<a href="https://labgroga.blogspot.com/"><i>La bústia groga</i></a>) unes notes de lectura d’una gran vivacitat, molt pertinents, que us recomane. Les podeu llegir fent clic en aquest enllaç: <a href="https://labgroga.blogspot.com/2024/03/algunes-notes-sobre-el-vici-de-la.html?m=1&fbclid=IwAR1D24PYU29wwvyWy4w3zQ6w398Fv1_lF3xJeRMbVwm9QSD6L1eJgzXobQA"><i>algunes notes sobre el vici de la introspecció del josep iborra</i></a>.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-69176055284235577162024-03-09T10:02:00.000+01:002024-03-09T10:02:07.065+01:00«Entre el modernisme i el racionalisme», de Joaquim Iborra<div style="text-align: justify;">Joaquim Iborra ha publicat avui un article en què compara els arquitectes Demetri Ribes i Josep Maria Jujol. Aquesta comparació la il·lustra amb la casa Ferrer de Ribes, situada al número 8 del carrer d’Adreçadors de València, i la casa Planells de Jujol, en la cantonada de la Diagonal de Barcelona amb el carrer Sicília. Tracta entre altres qüestions la relació de tots dos amb el modernisme i la seua evolució posterior, orientada cap al racionalisme.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: <a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/entre-el-modernisme-i-el-racionalisme-530358/"><i>Entre el modernisme i el racionalisme</i></a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TZlDW1H06hr1LB4KwHpS7t2xKSJH1smzI6_P8bLKBBXDBW4UNzwn_MshjZDRZHabXL3AHXvQFhyphenhyphenfLNbckAvDMIKOkv3wW8Ml98kahHa52EQIUW5EM_UYxKboGuKtCnoB2sZf6OfFoDnbl0QJmiZkprEfnqx9PUWe9EnpTfAYL-6a8BsfJQkLD7xgirk/s2048/4-casa-ramon-ferrer-1536x2048.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TZlDW1H06hr1LB4KwHpS7t2xKSJH1smzI6_P8bLKBBXDBW4UNzwn_MshjZDRZHabXL3AHXvQFhyphenhyphenfLNbckAvDMIKOkv3wW8Ml98kahHa52EQIUW5EM_UYxKboGuKtCnoB2sZf6OfFoDnbl0QJmiZkprEfnqx9PUWe9EnpTfAYL-6a8BsfJQkLD7xgirk/w300-h400/4-casa-ramon-ferrer-1536x2048.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Ferrer de Demetri Ribes</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfU5HShmaWhYYA-As11zd6UaqW44NKfoBLMYXDycCRjg8_SGtWN4Nvb5VrvrqlN7n_pODJDNfjy51e4J0Ute3vervhsDlmmqvimagdTXC4sg6D7w9ErcsKqWHDvy8_f75E5r_Cut-6HYC56-AHCcKNhfsFtfpVKvIiBW9iyHM08MZVFXsb49fpUxtqSgs/s1280/3-casa-planells-vista-general.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfU5HShmaWhYYA-As11zd6UaqW44NKfoBLMYXDycCRjg8_SGtWN4Nvb5VrvrqlN7n_pODJDNfjy51e4J0Ute3vervhsDlmmqvimagdTXC4sg6D7w9ErcsKqWHDvy8_f75E5r_Cut-6HYC56-AHCcKNhfsFtfpVKvIiBW9iyHM08MZVFXsb49fpUxtqSgs/w300-h400/3-casa-planells-vista-general.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Planells de Josep Maria Jujol</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-48236596712138195212024-03-07T10:14:00.000+01:002024-03-07T10:14:15.017+01:00«Estelles sota les ungles»: l’escriptura a contrapèl de Josep J. Conill<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOsDDiu7b0QybASkDZnm-lwPszjuAQL-Uqb6zKlJUt51x_c-h_6ZZgPV9x7Zo7lQD316r0FS1qvRayC1C1mqQTBAe8X_rdbRQdWimWuhjqLVyiTZiDmY6wYkZnhXCGvxKV0YgYk4w1jiCF89kDdHmluBrLGgLT-1suBSD7k_fWGJ35LNApSD_R-4UbcJ0/s458/estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="458" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOsDDiu7b0QybASkDZnm-lwPszjuAQL-Uqb6zKlJUt51x_c-h_6ZZgPV9x7Zo7lQD316r0FS1qvRayC1C1mqQTBAe8X_rdbRQdWimWuhjqLVyiTZiDmY6wYkZnhXCGvxKV0YgYk4w1jiCF89kDdHmluBrLGgLT-1suBSD7k_fWGJ35LNApSD_R-4UbcJ0/s320/estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes.jpg" width="320" /></a></div><br />Josep J. Conill acaba de publicar <a href="https://editorialafers.cat/botiga/ca/literatures/581-estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes-9788418618734.html"><i>Estelles sota les ungles</i> </a>(<a href="https://editorialafers.cat/botiga/ca/">Editorial Afers</a>), el seu tercer llibre d’aforismes després de <a href="https://www.pageseditors.cat/ca/submarins-de-butxaca.html"><i>Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus</i></a> i de <a href="http://inpuribusllibres.com/books/sic-transit-gloria-mindundi"><i>Sic transit gloria, mindundi</i></a>. En la nota preliminar, molt densa, que ha escrit per a aquest nou llibre, Conill assenyala que l’aforista és un reincident, perquè «l’ambició de dir moltes coses amb molt poques paraules, obliga l’autor d’aforismes a polir els seus enunciats fins a dotar-los d’una duresa diamantina i alhora l’anima a reiterar el procediment». Tot intent, tot assaig, comporta la reiteració. Ara, contra l’assaig com a discurs desenvolupat, més o menys extens, l’aforisme se’n diferencia perquè un dels seus potencials «és que permet l’exploració sumària del ventall de possibilitats perverses que hi ha emboscat en qualsevol pensament». Cap bé sense pena: es tracta d’un gènere «la intrínseca versatilitat del qual i el seu taló d’Aquil·les deriven, precisament, de la seva extrema concisió».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com en els llibres anteriors, alguns dels aforismes d’<a href="https://editorialafers.cat/botiga/ca/literatures/581-estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes-9788418618734.html"><i>Estelles sota les ungles</i></a> estan dedicats a delimitar aquesta forma literària, si més no tal com la practica el seu autor. Contra la tendència a convertir l’aforisme en una màxima, de formulació terminal, per a Conill «l’aforisme és l’única modalitat d’escriptura que es refusa a ser considerada com a obra conclosa». A diferència d’altres gèneres, «esquiva de manera radical l’autoengany de comprometre’s en excés amb si mateix». L’aforisme no conclou, sinó que «desemboca en un cingle». No és cap art de trobar l’expressió feliç, sinó un «art de percaçar la paradoxa». En més d’una ocasió Conill l’allarga o el transforma en una reflexió o en una observació més desenvolupada. De fet, el llibre porta com a subtítol <i>Aforismes i notes</i>. No sempre és fàcil diferenciar els uns de les altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOzkCRFMrQH0IdySRoM8t5L5THSfYM7c49tYAChh_mSqOakxWruHE_uVKSmq32YJA0dJTsJx92rLCkMx9-JzOeDvy4L_jo9Nfc4YCB6eYNU8pNE4JPpnEn_qnpJgPL8X0pvSp1r8BEsznQ83J9-sPZXokg4tSkhI5ASY5b5Z2hXhT-18fRZrdDua1-KcQ/s2560/1366452165566.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOzkCRFMrQH0IdySRoM8t5L5THSfYM7c49tYAChh_mSqOakxWruHE_uVKSmq32YJA0dJTsJx92rLCkMx9-JzOeDvy4L_jo9Nfc4YCB6eYNU8pNE4JPpnEn_qnpJgPL8X0pvSp1r8BEsznQ83J9-sPZXokg4tSkhI5ASY5b5Z2hXhT-18fRZrdDua1-KcQ/s320/1366452165566.jpg" width="320" /></a></div><br />Conill ha renunciat ara a agrupar-los en blocs temàtics, com si fos una mena d’enciclopèdia personal, com havia fet en els dos reculls anteriors. Citant Lichtenberg, constata que un llibre d’aforismes és impossible d’escriure. És una de les paradoxes que planteja aquest gènere. Els llibres d’aforismes, com a molt, es deixen recopilar. D’altra banda, un llibre d’aforismes és impossible de llegir. Es pot llegir, sí, fins a l’última pàgina, però «el sentit del text s’hi fragmenta en tal quantitat d’unitats discretes que al lector li resulta impossible abastar-lo sencer». El lector es veu obligat a trobar una estratègia i un <i>tempo</i> de lectura que li resulten còmodes, i detectar uns fils conductors que relliguen els fragments, fent violència, si cal, a l’autosuficiència real o aparent de cada aforisme. Ara, més que la insistència en una sèrie de motius temàtics, és el to i l’actitud de l’autor els que donen unitat en últim terme. En aquest llibre tots dos estan suggerits pel seu títol, extret al seu torn d’aquest aforisme: «Els seus aforismes són estelles clavades sota les ungles brutes de la moral.» En uns altres passos podem trobar-ne formulacions semblants, com ara quan Conill equipara l’aforisme a «l’escriptura com a forma de sabotatge». En la nota preliminar, constata que «dec pertànyer a aquella mena d’escriptors que no saben fer la seva feina sense sucar la ploma en àcid sulfúric», afirma que «un bon aforisme és l’equivalent verbal d’un cop de fuet» i que la fuetada verbal constitueix l’expressió paradigmàtica d’una dialèctica corrosiva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Conill practica, en definitiva, una escriptura a contrapèl d’un sentit comú que, com diu ell mateix, és més impartit que no compartit. Aquesta escriptura respon a una actitud no gens indulgent amb els altres ni amb ell mateix (en alguns dels aforismes en què fa servir la tercera persona, resulta evident que és d’ell de qui parla). A contrapèl, sense indulgència ni complaença de cap mena, la voluntat de lucidesa, que Conill diferencia de la raó, de la intel·ligència i de l’astúcia, marca el to d’aquest llibre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les víctimes d’aquesta falta d’indulgència és la correcció política predominant. Llegiu, per exemple, aquesta càrrega de fons contra la pedagogia i els pedagogs: «En contrast amb la veritat, que és instructiva <i>per se</i>, la superxeria acostuma a disfressar-se de pedagogia.» En un altre pas, l’autor remarca amb sarcasme la paradoxa, només aparent, de «la dificultat de fer-se entendre dels esperits pedagògics». El mateix concepte de correcció política no s’escapa de la seua malícia, quan denuncia que «un cert discurs que fa bandera de la correcció política empra el terme “diversitat” com a equivalent de “discapacitat”». Al nostre món literari també li toca el rebre en més d’una ocasió: «la miserable cerimònia de les presentacions», «la tirania proliferant de la ficció», els llibres dolents que «fan fora de la circulació els que paguen la pena», el «carnaval de bombos mutus» en què, en ambients literaris reduïts, es converteix el sistema literari sencer, o la classificació dels escriptors i els artistes «entre aquells que tenen alguna cosa a dir i aquells que volen cridar l’atenció». Digueu-me malpensat, si voleu, però em sembla que ningú no es donarà per al·ludit. Millor dissimular, i despatxar l’autor i el seu llibre amb un elogi formulari.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Encara que un llibre d’aforismes és impossible de llegir, he llegit <a href="https://editorialafers.cat/botiga/ca/literatures/581-estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes-9788418618734.html"><i>Estelles sota les ungles</i></a> gairebé d’una tirada. Això sí, llapis en mà. Després, hi he tornat, fixant-me en els que havia marcat i en altres que rellegia amb un <i>tempo</i> més reposat, botant endavant i endarrere. De tant en tant, alguns m’obligaven a aturar-me i a fixar l’atenció una estona, com ara aquests: «Els conceptes entre cometes són com els eriçons, que no hi ha qui els abraci.» «L’únic mètode de contradicció eficaç és aquell que fa recurs al silenci, perquè és l’únic que no atorga res a l’adversari.» «La virtut, en el dèbil, mai no deixa de manifestar-se com una debilitat.» I aquesta formulació memorable sobre el drama, que no el mite, del bilingüisme: «Declaració de principis del bilingüe (en homenatge a Rufus T. Firefly): “Aquesta és la meva llengua; si no li agrada, en tinc una altra”.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://editorialafers.cat/botiga/ca/literatures/581-estelles-sota-les-ungles-aforismes-i-notes-9788418618734.html"><i>Estelles sota les ungles</i></a> té una qualitat i un interès que no decauen en cap moment, cosa ben difícil en aquest gènere. És molt superior, crec, a qualsevol recull d’aforismes publicat en català durant aquests últims anys.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-33482752859178251382024-03-06T10:26:00.000+01:002024-03-06T10:26:23.973+01:00Jèssica Roca llegeix i comenta un relat de Josep Iborra («El vici de la introspecció»)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/vbPMa4GV6-I" width="320" youtube-src-id="vbPMa4GV6-I"></iframe></div><br /><p></p>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-56506021624873095982024-03-02T10:41:00.000+01:002024-03-02T10:41:48.743+01:00Es publica «El vici de la introspecció», de Josep Iborra<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjboWE8m1LlDEOS5zjq1w8e5U9oU-ali7eLApUQmAcUjZLqvXK5WqQBdml4AHJg7vPavvGjQfp8Na5CBejoBSA09-NtJO6dNF_oEoVu6ZXdKV6n6dXjLDilV5DSR19N-E97BWemOVp78zBHwvTVugihYKks85EHwMEdu7BY61t9ysfzDiTqtV3qUYvUT-0/s2490/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2490" data-original-width="1660" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjboWE8m1LlDEOS5zjq1w8e5U9oU-ali7eLApUQmAcUjZLqvXK5WqQBdml4AHJg7vPavvGjQfp8Na5CBejoBSA09-NtJO6dNF_oEoVu6ZXdKV6n6dXjLDilV5DSR19N-E97BWemOVp78zBHwvTVugihYKks85EHwMEdu7BY61t9ysfzDiTqtV3qUYvUT-0/s320/El%20vici%20de%20la%20introspecci%C3%B3.jpg" width="213" /></a></div><br />El 2021 la <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/">Institució Alfons el Magnànim</a> va posar en marxa un projecte molt ambiciós: l’edició de l’<i><a href="https://josepiborra.laserpblanca.com/obra-publicada/s%C3%A8rie-obra-liter%C3%A0ria">Obra literària</a> </i>de Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), que ha de reunir tant l’obra publicada fins ara com la que ha restat inèdita. El primer títol d’aquesta sèrie va ser <a href="https://josepiborra.laserpblanca.com/obra-publicada/s%C3%A8rie-obra-liter%C3%A0ria/una-literatura-possible-2021"><i>Una literatura possible</i></a>, editat en dos volums (<a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-una-literatura-possible-1_122970/">I</a> i <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-una-literatura-possible-2_122969/">II</a>), que fan plegats més de 1.400 pàgines. Recullen una tria de les més de set-centes ressenyes crítiques que va escriure i una sèrie d’assaigs sobre autors i períodes de la literatura catalana. El 2022 es va publicar el <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-diari-1965-1977_139991/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=2022-05-DIARI-IBORRA-LLANCA"><i>Diari 1965-1977</i></a>, una obra que sorprèn per la seua unitat, en contrast amb la dispersió i la fragmentació inherents al gènere.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara acaba d’aparèixer <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a>, tercer títol d’aquesta <i><a href="https://josepiborra.laserpblanca.com/obra-publicada/s%C3%A8rie-obra-liter%C3%A0ria">Obra literària</a>.</i> Com l’anterior, és totalment inèdit. El volum està organitzat en tres parts, estretament relacionades. La primera, <i>El descrèdit de l’humà</i>, conté una sèrie d’assaigs de diferent extensió. El títol —emparentat amb la idea fusteriana del descrèdit de la realitat— apunta a una de les idees centrals d’aquests escrits: en la cultura moderna europea s’ha produït una centralitat del jo, a partir sobretot de Descartes, que, paradoxalment, és paral·lela a una desorientació sobre què és l’home i a un descrèdit o devaluació de la idea de l’humà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest primer bloc el lector trobarà síntesis suggestives i penetrants sobre Montaigne i Spinoza, sobre Heidegger, sobre sant Agustí i Pascal, i sobre alguns dels tòpics essencials de la filosofia, com ara racionalisme i irracionalisme, raons i emocions, judicis i prejudicis, anècdotes i categories, naturalesa i cultura, sagrat i profà, antropomorfisme i antropocentrisme, sobre la por a la veritat, sobre la distinció entre l’autor i l’home moralment considerat, entre l’home concret, tal com s’ha comportat en la seua vida i aquest home com a escriptor. Entre els escriptors que il·lustren o susciten aquest últim punt hi ha Gide, Valéry, Huxley, Eliot, Proust, Sainte-Beuve, Txékhov, Artaud, Rimbaud, Palàcios…</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0s02xfggs0X6CUDJqPOTDluL9W4PSbUZPEFTgDcuExygcB6wL6ZDn4Hag3etNEcTuKXvA176MA6Kn99DFXY2QH9Nq_yVCHoWTwmDKGQMJ01AUy9jlSnijrUEbUmycwgIbaklkDvhj9omvRB3UcRTAbWO3co3UMHjQd-W3Hx2u98xoh5Kr9ohNujF7PDM/s1236/JosepIborra_PAlzira-N4CD5027zrc_FotoPRATSiCAMPS-25132554-1236x824.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="824" data-original-width="1236" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0s02xfggs0X6CUDJqPOTDluL9W4PSbUZPEFTgDcuExygcB6wL6ZDn4Hag3etNEcTuKXvA176MA6Kn99DFXY2QH9Nq_yVCHoWTwmDKGQMJ01AUy9jlSnijrUEbUmycwgIbaklkDvhj9omvRB3UcRTAbWO3co3UMHjQd-W3Hx2u98xoh5Kr9ohNujF7PDM/s320/JosepIborra_PAlzira-N4CD5027zrc_FotoPRATSiCAMPS-25132554-1236x824.jpg" width="320" /></a></div><br />Encara que molts dels assaigs aplegats en aquest volum tenen un caràcter filosòfic o moral, la literatura sempre està situada en el centre d’aquestes reflexions. Com ocorria amb el <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-diari-1965-1977_139991/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=2022-05-DIARI-IBORRA-LLANCA"><i>Diari 1965-1977</i></a>, amb què té més d’un punt de contacte, en <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-el-vici-de-la-introspeccio_151407/"><i>El vici de la introspecció</i></a> l’experiència literària pren el caràcter d’una experiència total, no sols estètica, una aventura intel·lectual que s’identifica amb un procés d’interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, entrelligada d’una manera indestriable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La segona part, <i>Espigolant Montaigne</i>, és el resultat d’una lectura a fons dels <i>Essais</i>. Josep Iborra es limita, de vegades, a extractar-ne unes citacions, a fer un esquema sumari del contingut d’un assaig o a anotar una observació, però en la majoria dels casos aquestes notes, suggerides per una lectura sobre la marxa, esdevenen uns assaigs llargs i desenvolupats en què l’examen i el comentari de Montaigne es prolonguen en una reflexió personal que connecta en més d’un punt amb <i>El descrèdit de l’humà</i>, on també són nombroses les referències a aquest autor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Josep Iborra es va mostrar especialment sensible en la seua lectura als aspectes problemàtics, contradictoris i paradoxals dels <i>Essais</i>, com ara al fet que Montaigne és autor en un doble sentit. D’una banda, és l’autor del llibre que titula Assaigs; de l’altra, escrivint-lo, vol ser autor d’ell mateix, de la seua forma de vida, dels seus judicis personals, que no tenen més autoritat que la que deriva d’ell mateix. Una altra de les qüestions tractades, que deixa perplex sovint el lector dels <i>Essais</i> és l’escissió, aparent si més no, entre un Montaigne conservador, radicalment conservador, i un Montaigne crític —radicalment també— de tot el que cal conservar. Duplicitat o sinceritat? Resta el fet que «Montaigne s’encara amb l’home, a pèl, sense mediacions, ni tan sols la que havia de ser inevitable en la seua societat cristiana. Pensar l’home sense Crist, menys encara sense Déu, i sense els pares de l'Església? No crec que avui, quan és més fàcil, ningú s’haja mirat l’home d’una manera semblant». Els <i>Essais</i> estan sembrats de mines.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6535v9jXCkgO9X-MNIikLr-G5yWyqJfghNqSAUB6zAcNKcMkkACd6biYpJ29ZJziUj0sXx-GDWx9TAdp9XEIqaqpzTC2hOdfz2ifLswNAjEsJHKPImEm9zCLdRI2Q9FAGc1Bual1J5j-lod9pnkWcrPurk1bZREjcH9_NtEFvNn5HxXq02D-hUSUbh2U/s1111/2010%2010%2019%20Richart%20Iborra%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="803" data-original-width="1111" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6535v9jXCkgO9X-MNIikLr-G5yWyqJfghNqSAUB6zAcNKcMkkACd6biYpJ29ZJziUj0sXx-GDWx9TAdp9XEIqaqpzTC2hOdfz2ifLswNAjEsJHKPImEm9zCLdRI2Q9FAGc1Bual1J5j-lod9pnkWcrPurk1bZREjcH9_NtEFvNn5HxXq02D-hUSUbh2U/w400-h289/2010%2010%2019%20Richart%20Iborra%202.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">D'esquerra a dreta: Josep G. Richart, Josep Iborra i Josep Lluís Bausset</td></tr></tbody></table><br />El tercer i últim bloc d’aquest volum està format per la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart. El 2016 se’n va publicar una tria en la revista <i>L’Espill</i>. Ara es publica íntegrament. Garcia Richart va iniciar aquesta correspondència el juliol del 2005 per combatre la solitud i mantenir el contacte amb el seu amic, que passava l’estiu a Navajas, un poble de l’Alt Palància. La mort de Josep Iborra, el febrer del 2011, la va interrompre per sempre més. Josep Garcia Richart va morir a Polinyà del Xúquer el 2915, a vuitanta-sis anys. Amb la seua mort va desaparèixer l’últim supervivent de la tertúlia íntima de Joan Fuster, formada per tots dos, per Vicent Ventura i per Josep Iborra, que no s’ha de confondre amb les reunions que se celebraven a casa de Fuster, a Sueca, on acudia tantíssima gent per fer-li alguna consulta o simplement per conversar amb ell. Home modest i molt discret, Garcia Richart deixa inèdites una traducció íntegra dels <i>Assaigs</i> de Montaigne, una obra poètica i diversos escrits en prosa, entre els quals uns records de Joan Fuster i un dietari que va portar de manera intermitent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El lector d’aquest epistolari podrà apreciar que es tracta d’un document d’un enorme interès, humà i literari alhora. Tots dos de la mateixa edat —eren del 29—, amics des de feia tant de temps, intercanvien reflexions sobre músiques i llibres, i fan balanç de diversos aspectes lligats a la seua experiència vital. Algunes de les cartes contenen crítiques bastant contundents de personalitats del nostre món cultural. El lector farà bé de tenir en compte que aquestes garrotades es van repartir, sense deixar res per verd, en el context d’una conversa privada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El terme «introspecció», a què al·ludeix el títol d’aquest volum, s’ha d’entendre en el context del tòpic del «nosce te ipsum», un dels puntals de la tradició cultural humanista. Josep Iborra hi veia una fórmula paradoxal, que, a més, estava a punt d’esdevenir una relíquia en la nostra època. Així i tot, no deixava de practicar aquest «vici». En una entrada del <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/josep-iborra-diari-1965-1977_139991/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=2022-05-DIARI-IBORRA-LLANCA"><i>Diari 1965-1977</i></a> escrivia que si la cultura no serveix «per a alliberar el nostre nucli —la nostra energia personal—, la cultura no serveix per a res».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El títol d’aquest volum de l’<a href="https://josepiborra.laserpblanca.com/obra-publicada/s%C3%A8rie-obra-liter%C3%A0ria"><i>Obra literària</i> </a>de Josep Iborra, no va ser fixat pel seu autor. Prové d’una anotació breu, gairebé un aforisme, que apareix en un dels assaigs de la primera part, i que sembla, o ens va semblar, una proposta de títol: «El vici de la introspecció, o la introspecció com a vici, o els vicis de la introspecció.» És una anotació suggerida per la seua concepció de la literatura i per la frase «ce vice impuni, la lecture…», de Valéry Larbaud, que citava sovint.</div><span id="docs-internal-guid-62818580-7fff-f82c-bbb9-25c49e1dba73"><div><span style="background-color: transparent; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNZoMUkvciK6Ri9Uxy0VDaWC53cE2ExEsOrbO_UkJmvNA_xhusXVH7oOqDG_72TLOx_ZMNQmd1s_Nv5prxueRQKSBwVXBaHmkUgrEfjONesZ-1kBzTxyUcJD1LlzjgxfkqZ5qUxxPpq_Z-Rx_PlK5twCJbnDkSOtvvrC4D59w5vXnJPNRAfhkd-nJyLF0/s4032/E4EgB94WYAQHjiF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNZoMUkvciK6Ri9Uxy0VDaWC53cE2ExEsOrbO_UkJmvNA_xhusXVH7oOqDG_72TLOx_ZMNQmd1s_Nv5prxueRQKSBwVXBaHmkUgrEfjONesZ-1kBzTxyUcJD1LlzjgxfkqZ5qUxxPpq_Z-Rx_PlK5twCJbnDkSOtvvrC4D59w5vXnJPNRAfhkd-nJyLF0/s320/E4EgB94WYAQHjiF.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: transparent; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiELRs7hXa3vml-qHKYs7Fl02tIhIHbu7S88dPsOCFbK19HpoxqEMYsh30MmPxzOMR_Da77PjuiMHZl_9Gy2Bey3HEpA5GJ0icX4pe-ETAlzvaRB4LwOH7gpnvn_XUr4srgYNH891lMAYGqLWr_7MU2HjUJeh0D4FKP4syTOQueHuCbxnRHIfenY8ewX2s/s1394/Diari%201965-1977.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1394" data-original-width="926" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiELRs7hXa3vml-qHKYs7Fl02tIhIHbu7S88dPsOCFbK19HpoxqEMYsh30MmPxzOMR_Da77PjuiMHZl_9Gy2Bey3HEpA5GJ0icX4pe-ETAlzvaRB4LwOH7gpnvn_XUr4srgYNH891lMAYGqLWr_7MU2HjUJeh0D4FKP4syTOQueHuCbxnRHIfenY8ewX2s/s320/Diari%201965-1977.jpg" width="213" /></a></div><div><br /></div><br /><span style="background-color: transparent; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdf2shOwo3hD3HIGDEAg7ljJHz93VoJG4HM2iJp4Hq1Ot5GMqMVHcMjqo4EcbiOzSRSYKZ2PbiWHhreKHbR9c5PCW_Md816GW684Xb-adO4xB9B5Jd619gzyT3nleH5MKXpgoa3Y3U4fbfXJ8S8doLJGUyZhqoOFhn_tkDySi4soWL3bqXW0horU1Jxp0/s1561/Homenatge%20del%20CEIC%20Alfons%20el%20Vell%20a%20Josep%20Iborra%20(Gandia,%2024-IV-1997).%20D%E2%80%99esquerra%20a%20dreta,%20Ferran%20Garcia-Oliver,%20%C3%80ngels%20Moreno,%20Josep%20Iborra%20i%20Gabriel%20Garcia%20Frasquet..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1104" data-original-width="1561" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdf2shOwo3hD3HIGDEAg7ljJHz93VoJG4HM2iJp4Hq1Ot5GMqMVHcMjqo4EcbiOzSRSYKZ2PbiWHhreKHbR9c5PCW_Md816GW684Xb-adO4xB9B5Jd619gzyT3nleH5MKXpgoa3Y3U4fbfXJ8S8doLJGUyZhqoOFhn_tkDySi4soWL3bqXW0horU1Jxp0/w400-h283/Homenatge%20del%20CEIC%20Alfons%20el%20Vell%20a%20Josep%20Iborra%20(Gandia,%2024-IV-1997).%20D%E2%80%99esquerra%20a%20dreta,%20Ferran%20Garcia-Oliver,%20%C3%80ngels%20Moreno,%20Josep%20Iborra%20i%20Gabriel%20Garcia%20Frasquet..jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Homenatge del CEIC ALfons el Vell a Josep Iborra, GANDIA, 1997</td></tr></tbody></table><br /></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-55116614377936172452024-02-29T10:34:00.000+01:002024-02-29T10:34:47.877+01:00Planiana (118)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtwED6MaYrfxrVVNzElVP73o_6lmDdSOUUjOe5a9gkEy6H31wXNaQXiM90vQKkGK9WYp9XMjhh5ZAZjyMEkYEopGojx7JJjc3dhWQT4sz9gYTnjnFOEzomLId1gv1zXzP95oXQz6pzBWtsQjvbuA1UxLVkA5goFLkWDSkyF7L3EK8GJ6SA8dbVo5EY4C4/s295/Notes%20disperses.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="171" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtwED6MaYrfxrVVNzElVP73o_6lmDdSOUUjOe5a9gkEy6H31wXNaQXiM90vQKkGK9WYp9XMjhh5ZAZjyMEkYEopGojx7JJjc3dhWQT4sz9gYTnjnFOEzomLId1gv1zXzP95oXQz6pzBWtsQjvbuA1UxLVkA5goFLkWDSkyF7L3EK8GJ6SA8dbVo5EY4C4/s1600/Notes%20disperses.png" width="171" /></a></div><br />Davant una realitat immodificable i fatídica ens agrada de transformar-la amb hipòtesis extravagants com: què hauria passat si…, què hauria arribat si no fos que… Una vegada transformada una realitat en problemàtica —cosa que amb l’ajuda de l’absurd és sempre fàcil— quedem tranquils, reposats i flegmàtics.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla, <i>Notes disperses</i> (OC, 12)</span></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html"><span style="font-size: x-small;">Planiana: una sèrie de<b> la serp blanca</b></span></a></div><span id="docs-internal-guid-97c82247-7fff-337d-1b51-fda64d4010e9"><div><br /></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-49893999477983770262024-02-26T10:33:00.000+01:002024-02-26T10:33:26.443+01:00Joaquim Mallafrè<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDpy5EtwV6qQiO2aAahPTBPxMxMhSlpQ1WdEIevU_DeShwF3cHO6NTUQeY2iazEzPnqD984EvHAj9bZ90JhJvBEgLv7nVQF8jJ8BQ7K5NDvj3JdpMxjtn398L7cti5LF-JR3Y3fmsW5p3dWPPP5A1rQ9JPU-iW_R6tpASGsPDVyKrBuuaCc7T_i75r2Eo/s300/baixa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDpy5EtwV6qQiO2aAahPTBPxMxMhSlpQ1WdEIevU_DeShwF3cHO6NTUQeY2iazEzPnqD984EvHAj9bZ90JhJvBEgLv7nVQF8jJ8BQ7K5NDvj3JdpMxjtn398L7cti5LF-JR3Y3fmsW5p3dWPPP5A1rQ9JPU-iW_R6tpASGsPDVyKrBuuaCc7T_i75r2Eo/w400-h224/baixa.jpeg" width="400" /></a></div><br />Dijous passat va morir Joaquim Mallafrè, a vuitanta-dos anys. Professor, filòleg, assagista, Mallafrè és un dels grans traductors de la literatura catalana, a la mateixa altura que Riba, Sagarra, Nin o Feliu Formosa. Les traduccions d’aquests escriptors formen part, també, de la literatura catalana. Només per això ja val la pena llegir en català.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest blog m’he referit més d’una vegada a les traduccions de Joaquim Mallafrè. No fa molt, vaig escriure <a href="https://laserpblanca.blogspot.com/2023/05/dues-novelles-delizabeth-gaskell.html">una nota </a>sobre dues novel·les d’Elizabeth Gaskell editades per Viena: <a href="https://vienaedicions.com/book/nord-i-sud"><i>Nord i sud</i></a> i <a href="https://vienaedicions.com/book/les-confessions-del-senyor-harrison"><i>Les confessions dels senyor Harrison</i></a>. Aquesta segona, una novel·la breu, de caràcter humorístic, estava traduïda per Mallafrè. És l’última traducció, crec, que va publicar. En aquella nota deia que feia temps que no m’ho havia passat tan bé llegint una novel·la. I que un dels motius que explicaven el plaer i la sensació de confort que m’havia produït aquella lectura era el bon gust i el sentit de l’idioma del traductor. Un bon gust i un sentit de l’idioma que no li fallaven mai. Afegia que qui vulga aprendre a escriure en català o qui vulga simplement llegir el millor català que es pot llegir a hores d’ara, ha de llegir els llibres que ha signat com a traductor Joaquim Mallafrè.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va traduir al català, entre altres autors, tres grans clàssics de la literatura anglesa: Henry Fielding, Laurence Sterne i James Joyce. Del primer, el <i>Tom Jones</i>, publicat en dos volums en la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal (MOLU). De Sterne, <a href="https://www.navonaed.com/ca/libro/vida-i-opinions-de-tristram-shandy_149302/"><i>Vida i opinions de Tristram Shandy</i></a> i <a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000090"><i>Un viatge sentimental per França i Itàlia</i></a>. De Joyce, <a href="https://www.grup62.cat/llibre-dublinesos/191992"><i>Dublinesos</i></a> i <a href="https://www.grup62.cat/llibre-ulisses/114822"><i>Ulisses</i></a>. Mallafrè és, sobretot, el traductor de l’<a href="https://www.grup62.cat/llibre-ulisses/114822"><i>Ulisses</i></a>. Recorde que el meu pare, quan parlava de la novel·la de Joyce, sempre s’hi referia com a l’<a href="https://www.grup62.cat/llibre-ulisses/114822"><i>Ulisses</i></a> de Mallafrè.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4gLa8tTFSo7se2l46mzEegwDYKb8F2bpa1BUVpANVDwHFz-gLGBT0xAZMGaJc1DA_wBEHFv7gaY_UgqbJEw7HIE5vcUIzd6l2dYMrdHJW0dOFYo4RvdMFs_wO4IDbubokWMPtBxAjh7lRFAJhuHw53Oxu1exCwaiKK3F5aCuwfqpChr1f2JdrAt5kW8w/s396/portada_ulisses_james-joyce_202202031313.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="396" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4gLa8tTFSo7se2l46mzEegwDYKb8F2bpa1BUVpANVDwHFz-gLGBT0xAZMGaJc1DA_wBEHFv7gaY_UgqbJEw7HIE5vcUIzd6l2dYMrdHJW0dOFYo4RvdMFs_wO4IDbubokWMPtBxAjh7lRFAJhuHw53Oxu1exCwaiKK3F5aCuwfqpChr1f2JdrAt5kW8w/s320/portada_ulisses_james-joyce_202202031313.jpg" width="202" /></a></div><br />El <a href="https://www.navonaed.com/ca/libro/vida-i-opinions-de-tristram-shandy_149302/"><i>Tristam</i></a> i l’<a href="https://www.grup62.cat/llibre-ulisses/114822"><i>Ulisses</i> </a>són dos llibres que no em canse de llegir mai. De vegades, per a divertir-me, i com una manera d’aprofundir en el coneixement de l’anglès i del català alhora, he confrontat alguns fragments de l’<a href="https://www.grup62.cat/llibre-ulisses/114822"><i>Ulisses</i></a> de Mallafrè amb l’original de Joyce. Ara només n’esmentaré un exemple, extret del capítol setè. Aquest capítol, que transcorre en una redacció de premsa, està format per un seguit de fragments, cada un encapçalat per un titular, com si fos un diari. En l’original n’hi ha un que porta per títol <i>Dear dirty Dublin</i>. És molt fàcil de traduir. Fins i tot el puc traduir jo: <i>Estimada, bruta Dublín</i>. Segons la nota de Carles Llorach-Freixes a la seua traducció de l’<a href="https://funambulista.net/libros/ulisses/"><i>Ulisses</i></a>, editada per Funambulista, aquest titular és una expressió que va posar de moda la novel·lista irlandesa Sidney Owenson, lady Morgan (1781-1859). És una informació que s’agraeix, però que com a lector no em diu res ni em serveix de res. Llorach-Freixes la tradueix així: <i>Sublim i insalúbrica Dublín</i>. Deixem-ho córrer i vegem la traducció que en va fer Mallafrè: <i>Pobra, bruta, estimada Dublín</i>. El lector català hi reconeixerà de seguida els dos últims versos de l’«Assaig de càntic en el temple», de Salvador Espriu. Mallafrè ha aconseguit així que aquesta expressió de l’original anglès tinga també en català una ressonància literària. De genialitats com aquestes, n’hi ha moltes al seu <a href="https://funambulista.net/libros/ulisses/"><i>Ulisses</i></a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fa més de deu anys vaig intercanviar amb Joaquim Mallafrè uns quants correus electrònics. <a href="https://laserpblanca.blogspot.com/2011/06/el-poni-roig-de-john-steinbeck.html#more">Havia ressenyat en aquest blog</a> la recent aparició d’<a href="https://vienaedicions.com/book/el-poni-roig"><i>El poni roig</i></a>, de John Steinbeck, publicat per Viena en una traducció seua. Al final d’aquesta ressenya, hi havia escrit: «El fet que El cercle de Viena l’haja inclòs en el seu catàleg, tan atractiu, era una raó de pes per a llegir-lo, però potser no m’hi hauria acabat de decidir. El motiu fonamental d’haver corregut literalment a comprar i a llegir <a href="https://vienaedicions.com/book/el-poni-roig"><i>El poni roig</i></a> és que la traducció la signa Joaquim Mallafrè. Sí, el traductor al català de l’<i>Ulisses</i> i de <i>Dublinesos</i>, del <i>Tristam Shandy</i> i del <i>Tom Jones</i>. Per a mi, un llibre traduït per Mallafrè serà sempre de lectura obligatòria, encara que ja me l’haja llegit en anglès. L’aparició d’una traducció de Joaquim Mallafrè hauria de ser saludada en el nostre món cultural amb traca i mocador».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy1PCezljJ5sEgjJ91TxjO5Cf_UZmJS9NHmZJPO8H5KfBURpnjudiTmxpa93HgykrpeD4QHGXi2kt1apau2xnQQOlgK_OMNr3JXBjP4tPc9jcolIf-bhY7YFe7QDcc8vDgExkT_aLoh0rTikX1_-rgTaZHO2T73EZwkhpDNFObuihmfQWLnfplIERhlcU/s2551/edition-141731.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2551" data-original-width="1689" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy1PCezljJ5sEgjJ91TxjO5Cf_UZmJS9NHmZJPO8H5KfBURpnjudiTmxpa93HgykrpeD4QHGXi2kt1apau2xnQQOlgK_OMNr3JXBjP4tPc9jcolIf-bhY7YFe7QDcc8vDgExkT_aLoh0rTikX1_-rgTaZHO2T73EZwkhpDNFObuihmfQWLnfplIERhlcU/s320/edition-141731.jpg" width="212" /></a></div><br />Al cap de poc, Mallafrè em va escriure un correu per donar-me les gràcies: «No ens coneixem personalment, em penso. Em balla pel cap que potser accidentalment ens hem trobat en alguna ocasió. La Isabel Monsó ha tingut l’amabilitat de fer-me arribar el teu treball. La crítica de l’obra és precisa i veu els paral·lelismes i els mèrits narratius de El poni roig. Però no cal dir que el que m’ha arribat al cor és el teu judici, tan amable i positiu sobre aquesta meva traducció i les altres, que m’afalaga que coneixis. Potser el traductor no hauria de ser tan visible, no ho sé. En tot cas procuro ser fidel a l’autor en la mesura que sé i respectant els estils diferents, naturalment. Un avantatge és que tradueixo les obres que m’agraden i no accepto terminis massa breus per a donar la traducció a l’editorial. Per això admiro els traductors professionals que treballen amb tanta dignitat malgrat les exigències de treball a curt termini.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vaig aprofitar aquella ocasió, potser amb una certa temeritat, per suggerir-li la traducció d’alguns títols: «de vegades, m’agrada pensar que algun dia podré llegir en català, en traducció teua, <i>The Anatomy of Melancholy</i> i <i>The Life of Samuel Johnson</i>. I, posats a demanar, algun Dickens!» Mallafrè em va respondre de seguida: «Tinc el Burton en anglès i durant un temps vaig coquetejar amb la idea de traduir la seva <i>Anatomy</i>. Però la URV i feines més urgents me’n van fer desistir i ara ja sóc massa vell per a posar-m’hi (vaig fer 70 anys el 2 d’aquest mes). El Jaume Vallcorba em va proposar temps ha la traducció de la <i>Vida del Dr. Johnson</i>. La idea m’atreia; em va fer un esborrany de contracte, però tot i que em donava uns terminis llargs, li vaig dir que no em podia comprometre a una data fixa, que aniria fent i quan hi veiés el termini raonable d’acabament ja faríem el contracte i que de moment es veiés lliure de compromís. Sóc lent i m’angoixen les presses».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Em feia saber que «en vaig traduir un bon grapat de pàgines i, tot i l’interès de l’obra en gran part i en molts aspectes, hi va haver un moment que vaig dubtar si valia la pena traduir tota l’obra. Tenia sentit per a un lector català llegir llistes de despeses domèstiques o de detalls sense transcendència? Vaig pensar si no seria millor fer-ne una continuació abreujada, però, tot plegat vaig anar deixant-ho i ara ja no crec que ho reprengui». Mallafrè em va adjuntar amb el seu correu un fitxer word amb tot el que havia traduït d’aquella obra. Fa un total de 264 pàgines, que corresponen aproximadament a una cinquena part de l’original, acompanyades de 281 notes del traductor sobre diversos aspectes del text. La traducció és excel·lent. Em deia, encara: «tingues en compte que, en ser incompleta, caldria revisar-la molt al final: unificació de situacions, tractaments, etc. Però en fi, si t’hi vols entretenir, potser trobaràs certa gràcia en els versos de Johnson que hi són reproduïts, en els episodis de la seva vida, de la confecció del Diccionari; vaja, pren-t’ho com una mostra de simpatia».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta traducció interrompuda em produeix un sentiment de recança. Tant se val. Tornaré a llegir aviat el <a href="https://www.navonaed.com/ca/libro/vida-i-opinions-de-tristram-shandy_149302/"><i>Tristram</i></a> i l’<a href="https://funambulista.net/libros/ulisses/"><i>Ulisses</i></a> de Mallafrè.</div><span id="docs-internal-guid-9ceaa328-7fff-bdbc-4151-a1c36decbfd4"><div><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-15270206270599376642024-02-24T09:58:00.002+01:002024-02-24T09:58:21.075+01:00«Un carrer de València», un article de Joaquim Iborra<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNyzCPZND-kxm1bJK4iWaeB_1ZZJ1hQz0-ECxGxmVmcgtDEa60SDO_-BId24_9cZJMyds2fnGXeLc9c5axn7yhNYsgInFBvXLiKpVBb9HeDq0aJ3wMfEqMljo-U4iDdKCWlgWls-yYbfKJCtjaxsj9WeJnEgfHsYUpwwUH-PjLshRK597ZefAh9NPAWzk/s1536/03-el-carrer-dadrecadors-des-de-lavinguda-de-loest-1536x1152.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="1536" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNyzCPZND-kxm1bJK4iWaeB_1ZZJ1hQz0-ECxGxmVmcgtDEa60SDO_-BId24_9cZJMyds2fnGXeLc9c5axn7yhNYsgInFBvXLiKpVBb9HeDq0aJ3wMfEqMljo-U4iDdKCWlgWls-yYbfKJCtjaxsj9WeJnEgfHsYUpwwUH-PjLshRK597ZefAh9NPAWzk/s320/03-el-carrer-dadrecadors-des-de-lavinguda-de-loest-1536x1152.jpg" width="320" /></a></div><br />En l’article que ha publicat avui, Joaquim Iborra comenta <i>Els carrers de València</i> de Rafel Sena, obra editada en tres volums per Llibres de l’Índex, amb un total de 1.500 pàgines, en què es classifiquen alfabèticament vora tres mil noms de carrers de la ciutat. El topònim de cada un s’explica en la corresponent entrada, d’acord amb l’extensa bibliografia consultada per l’autor. Com assenyala Joaquim Iborra, amb aquest llibre, una veritable enciclopèdia, és impossible avorrir-se: «el nomenclàtor de la ciutat satisfà la curiositat més diversa i l’estimula en infinites direccions. La història de la ciutat ha quedat fossilitzada en els noms dels seus carrers. Un pou que hi havia, un arbre, una séquia, els menestrals que s’hi agrupaven, un notari que hi va viure, l’església de la vora, el sant que la patrocina…»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Joaquim Iborra s’ha fixat en un carrer concret: el carrer d’Adreçadors, un carrer curt, que baixa des de l’avinguda de l’Oest fins al carrer del músic Peydró (el de les cistelles). És un carrer que sempre li ha agradat, potser a causa de «la suau sinuositat del seu traçat, amb tres punts d’inflexió que generen perspectives variades».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç:<a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/un-carrer-de-valencia-528619/"> <i>Un carrer de València</i></a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcw_4j0aKHdNs-rriNk8WAWph2Ds6_6QJlAz-Bc7YmO29w3YMcpRaJvCmEstbKPyrA84tlENrIkoDTZkGLscih38RD9IPpEI4kOVUgmbj0pecon44nTY24y2MjqiFs0XtWLdhK5TeJ6YQxZ_3LUDT-B3vBdyF5Zo6ri5cXCP_w0UiJipdiYZzICMKYHU4/s1120/01-cobertes-del-llibre.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="1120" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcw_4j0aKHdNs-rriNk8WAWph2Ds6_6QJlAz-Bc7YmO29w3YMcpRaJvCmEstbKPyrA84tlENrIkoDTZkGLscih38RD9IPpEI4kOVUgmbj0pecon44nTY24y2MjqiFs0XtWLdhK5TeJ6YQxZ_3LUDT-B3vBdyF5Zo6ri5cXCP_w0UiJipdiYZzICMKYHU4/w400-h150/01-cobertes-del-llibre.png" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><span id="docs-internal-guid-0ce9242e-7fff-5ba9-d25d-3c9632a0bd1d"><div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-434947872999277422024-02-21T11:19:00.000+01:002024-02-21T11:19:02.266+01:00Planiana (117)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLoZN_tvg97Jy33ZV9o0a8KbdrOQyQZ8I3zwwnIj2Bq3ZpPb_zvln-5k5u6N1X2EvRWV9ILSFns9DaV5iExRiOeFYfod-u2vJDjsRob148-g3uYU-1H9n5sLnE1g3N92mYR8cPqhOeTpozveeCANQ4vTQFFQOQFiA2bHCPKUeC2iMIdwLPgwDZ259FPIM/s320/portada_la-inflacio-alemanya_josep-pla_202309211056.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="210" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLoZN_tvg97Jy33ZV9o0a8KbdrOQyQZ8I3zwwnIj2Bq3ZpPb_zvln-5k5u6N1X2EvRWV9ILSFns9DaV5iExRiOeFYfod-u2vJDjsRob148-g3uYU-1H9n5sLnE1g3N92mYR8cPqhOeTpozveeCANQ4vTQFFQOQFiA2bHCPKUeC2iMIdwLPgwDZ259FPIM/s1600/portada_la-inflacio-alemanya_josep-pla_202309211056.jpg" width="210" /></a></div><br />Crec que l’espanyol és un alemany fracassat. L’espanyol no té cap de les virtuts de l’alemany i en té tots els defectes. L’única manera que té l’espanyol de conservar la seva originalitat és mantenir-se en la incultura i en la vida purament instintiva. De seguida que l’espanyol es torna savi i cultivat, es destenyeix i la personalitat li fuig: queda només una carcassa informe i panteista d’alemany fracassat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span id="docs-internal-guid-2028378b-7fff-c753-0e05-e8a8f246b201"><p dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Josep Pla, </span><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-inflacio-alemanya/383105" style="text-decoration-line: none;"><span style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924</span></a></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html" style="text-decoration-line: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Planiana: una sèrie de </span><span style="color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-weight: 700; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">la serp blanca</span></a></p><div><br /></div></span></div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-49298207172459065192024-02-18T10:12:00.000+01:002024-02-18T10:12:04.092+01:00Guia i incitació a la lectura de Proust<div style="text-align: justify;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqj9dGe6wivKJ83lJajdrv4HwverWJPi5yEIeV2wWes8GEKxolSjw7uE-NU3HkG6cJH9D6_C8PG1n1595cR6nfxPaOu-gaNZCG0kddgF-IGY7HUI_NENlUY2IUsnMjWY9PKf5i6Z19X43XhlDV0hkaQz2NF_nK3KeM9XjeBu4MepYBz_YZEa9lEbt8cc/s1200/GF1AQyrXIAAtnZS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="836" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqj9dGe6wivKJ83lJajdrv4HwverWJPi5yEIeV2wWes8GEKxolSjw7uE-NU3HkG6cJH9D6_C8PG1n1595cR6nfxPaOu-gaNZCG0kddgF-IGY7HUI_NENlUY2IUsnMjWY9PKf5i6Z19X43XhlDV0hkaQz2NF_nK3KeM9XjeBu4MepYBz_YZEa9lEbt8cc/s320/GF1AQyrXIAAtnZS.jpg" width="223" /></a></div><br />A la recerca del temps perdut</i> de Proust, juntament amb l’<i>Ulisses</i>, deu ser una de les obres més intimidants de la literatura universal. La novel·la de Joyce té la mala fama de ser un llibre inintel·ligible, granític, exasperant. Una mala fama, crec, injusta i insidiosa. Però potser encara intimida més el cicle novel·lístic de Proust. En primer lloc, per l’extensió, cosa que demana una inversió de temps considerable. Un altre factor és l’estil de l’autor, amb la seua preferència per la frase llarga, allargassada, construïda a partir de la imbricació de diverses oracions de relatiu, laberíntica, plena de digressions. És un estil que demana del lector un alt grau de concentració. Consolem-nos, perquè encara hauria pogut ser pitjor. Proust volia editar la <i>Recerca</i> amb el text seguit, sense paràgrafs, en un sol bloc. Els editors li van parar els peus en aquest punt.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara, la qüestió de l’extensió no s’ha de dramatitzar més del compte. No és cap heretgia afirmar que no estem obligats a llegir els set volums del cicle de Proust, un rere l’altre. S’ha de fer així, ja ho sé, i això és el que toca, però no passa res si el lector fa el que li dóna la gana, i, pose per cas, llegeix només l’últim volum. Hem de tenir en compte que la lectura de Proust no va per a examen, i que no ens ha de preocupar què diran els amics i coneguts.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Intimidacions a banda, el lector en català té ara un motiu inexcusable per a llegir Proust. Fa dos anys, Josep Maria Pinto va culminar <a href="https://vienaedicions.com/search-books?combine=Proust">la traducció al català de la <i>Recerca</i>, editada per Viena</a>, que en va publicar el primer volum el 2009. L’últim va aparèixer el 2022. Aquesta traducció, d’una extraordinària qualitat, s’afegeix a la que en va fer Jaume Vidal Alcover, completada per Maria Aurèlia Capmany. A més, n’hi ha una altra, la de Valèria Gaillard, <a href="https://www.grup62.cat/?buscar=1&tipo=buscador&texto=Proust">que està publicant Proa.</a> En falten només els dos últims volums. Ho sent molt, però el lector en català no té cap excusa per a no llegir Proust. Més encara quan <a href="https://vincleeditorial.com/">Vincle Editorial</a> acaba de publicar <a href="https://vincleeditorial.com/producte/la-vida-plenament-viscuda-joan-gari/"><i>La vida plenament viscuda. Una introducció a la «Rercerca» de Proust</i></a>, de Joan Garí, una guia, i una incitació, per a llegir la Recerca. A mesura que apareixien els volums editats per Viena, Garí va ressenyar-ne l’aparició de cada un en diverses publicacions periòdiques. Aquests articles han estat recollits, revisats, en aquest llibre. Encara que Viena va fragmentar la sèrie inicial en catorze volums, aprofitant que algunes de les obres es van dividir en dos toms, Joan Garí ha preferit retornar ara als set títols inicials, per fidelitat al projecte original. El seu objectiu ha estat oferir al lector «un mapa per poder recórrer el bosc de Proust amb alguna mena de guiatge».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6JNm8r2CuF5vvQQey9cTZPhIWHKUY8hpo0eXE7VtUYyMzAKidHM7E8TtRAMQAkjR_5eYpm9oTf9nm6ArwHudJWG86KFyHmQC6qfx1aY8t5heZwm-PL-sej5eN9dSzXPEfFviNdunCT1fwM8wDlOOIV2j7pfPDKtm_iJFHg8YRNKZdQaa48f1YoNkIvP0/s640/combray_-_3a_ed_sense_topo%20-%20c%C3%B2pia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="431" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6JNm8r2CuF5vvQQey9cTZPhIWHKUY8hpo0eXE7VtUYyMzAKidHM7E8TtRAMQAkjR_5eYpm9oTf9nm6ArwHudJWG86KFyHmQC6qfx1aY8t5heZwm-PL-sej5eN9dSzXPEfFviNdunCT1fwM8wDlOOIV2j7pfPDKtm_iJFHg8YRNKZdQaa48f1YoNkIvP0/s320/combray_-_3a_ed_sense_topo%20-%20c%C3%B2pia.jpg" width="216" /></a></div><br />Garí es refereix més d’una vegada a la <i>Recerca</i> amb paraules com <i>bosc</i>, <i>selva</i>, <i>oceà</i>… Ho és per l’estil, per la «inimitable frase de Proust, farcida de digressions i meandres», que ressegueix les giragonses de la memòria i tracta de reproduir, al mateix temps, la complexitat de les sensacions. I encara més per la diversitat del seu contingut. Proust ofereix en aquest cicle novel·lístic un retrat extraordinàriament precís del món en què va viure, el París elegant de la Belle Époque, enmig del procés Dreyfus, amb una galeria molt variada de personatges, i una mena d’<i>Odissea</i> introspectiva de les emocions i vivències del narrador. La Recerca és també una enciclopèdia de l’experiència estètica: de la pintura, de la música i, sobretot, de la literatura. Com assenyala Garí, Proust és «el més “literari” dels escriptors contemporanis, la demostració palpable que la literatura pot ser alguna cosa més que una mera imitació de la vida».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://vincleeditorial.com/producte/la-vida-plenament-viscuda-joan-gari/"><i>La vida plenament viscuda</i></a> es tanca amb una <i>Addenda</i>, en què l’autor repassa les diferents traduccions, parcials i completes, que s’han fet fins ara de la <i>Recerca</i> al català. Compara també dos fragments de les traduccions de Josep Maria Pinto i de Valèria Gaillard, i les diferents versions que, en català i en castellà, ha merescut la frase que inicia la Recerca, una frase aparentment senzilla, gairebé col·loquial, i tan difícil de reproduir d’una manera satisfactòria en qualsevol llengua: «Longtemps je me suis couché de bonne heure.» Aquesta és la solució de Josep Maria Pinto: «Durant molt de temps, me’n vaig anar a dormir d’hora.» I aquesta, la de Valèria Gaillard: «Durant anys he anat a dormir d’hora.» Em sembla que Pinto l’encerta més. El <i>temps</i> de l’original és un mot clau, i s’ha de conservar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4KWg8Mb6oQrHDk0yM7br8WC2nvpESI1Duen6BSU0xM6HrJa2YAL3Q3vMXy0gGfcldny6GntOnxB2G1kKBCm2aHTaSL9z5_m4FJJqPsBIaEbiiDtrxzPcvqYsZVN0eFIkB0mOI0OroGWtQzb1FTPhFyOfBBS-gCVHOAItbvqwDlCDQ783FUgs2vS0Eol4/s500/aa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="409" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4KWg8Mb6oQrHDk0yM7br8WC2nvpESI1Duen6BSU0xM6HrJa2YAL3Q3vMXy0gGfcldny6GntOnxB2G1kKBCm2aHTaSL9z5_m4FJJqPsBIaEbiiDtrxzPcvqYsZVN0eFIkB0mOI0OroGWtQzb1FTPhFyOfBBS-gCVHOAItbvqwDlCDQ783FUgs2vS0Eol4/s320/aa.jpg" width="262" /></a></div><br />En la construcció d’aquest vast cicle novel·lístic, és fonamental tenir en compte la distinció que fa Proust entre la memòria voluntària i la involuntària. La primera, que anomena també memòria de la intel·ligència, controlada de manera racional, és una memòria trivial, sotmesa a totes les exigències de la vida de cada dia. Quan s’esgota el seu valor d’ús, envia els seus continguts a un oblit igualment quotidià. Per a la literatura, aquesta memòria no té interès. La memòria involuntària, en canvi, pot esperar molt de temps, fins que en algun moment els records retornen «espontàniament», sovint gràcies a algun dels sentits inferiors, com ara el sabor d’una magdalena sucada en te. Només quan l’oblit ha durat bastant i s’ha fet profund, pot actuar la memòria involuntària i fer sorgir a la llum coses insospitades que, depurades de tot contingència per la llarga duració de l’oblit, són essencialment humanes i radicalment poètiques. Molt del que finalment arriba a la memòria, a través d’una constel·lació més o menys casual d’esdeveniments insignificants, ha estat amagat durant molt de temps en l’oblit. És en aquest llarg oblit que una vivència real pot madurar fins a atènyer la seua especificitat psíquica. Borges ho va dir amb exactitud i precisió: l’oblit pot ser una forma profunda de la memòria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Proust pensava, com Flaubert, que entre l’escriptor i l’home hi ha un hiatus, que l’home que crea no és l’home que viu. El tema fonamental de la <i>Recerca</i> és potser la història d’un home que fa la descoberta i l’experiència d’aquesta concepció estètica. Com que l’art és autònom, com es pot passar de la vida a la creació artística? La resposta és per un acte de la memòria, de certa memòria involuntària, la primera manifestació de la qual és l’episodi de la magdalena, situat al començament de l’obra. Però quina és la veritable naturalesa i significació d’aquest sentiment de joia, d’aquesta sensació de tocar una transcendència misteriosa? El narrador fingeix ignorar-ho i el personatge principal, en aquest moment, l’ignora i l’ignorarà durant molt de temps encara, fins al final del llibre. Aquest és l’enigma situat al començament de l’aventura, com en una novel·la policíaca, però una novel·la policíaca en què l’enigma seria de naturalesa metafísica. El títol del cicle novel·lístic remet a aquest caràcter d’enquesta, d’investigació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al final sabrem que l’èxtasi que produeix al narrador la magdalena sucada en te és l’experiència de qui transcendeix el temps successiu i dislocador. La literatura ens ajuda a retrobar i a fer-nos conèixer, escriu Proust, «aquella realitat lluny de la qual vivim, de la qual ens allunyem cada cop més a mesura que adquireix més gruix i impermeabilitat el coneixement convencional que posem en el seu lloc, aquella realitat que fàcilment moriríem sense haver conegut, i que és simplement la nostra vida». En definitiva, «l’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura». El títol del llibre de Garí —<a href="https://vincleeditorial.com/producte/la-vida-plenament-viscuda-joan-gari/"><i>La vida plenament viscuda</i></a>— al·ludeix a aquesta conclusió.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui s’anima a llegir la <i>Recerca</i>?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDX1walS4cDwZ3uOsIHxn01fsRiLd0yQBdpyEwOkhcp9zrhv-NP3QXTs6ClKB4N2HjAodCw7La5cliFlLRgS8z3RNwne_meHe8NcXcekdiPap1tlHFV4qnFIOss5E_a5qvaN0C4HcqqFtcL5dPE1u-Faep2f4CWRX_OCeJUHF5pAVi9tee2KBos6W41UY/s640/el_temps_retrobat_ii_-_coberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="430" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDX1walS4cDwZ3uOsIHxn01fsRiLd0yQBdpyEwOkhcp9zrhv-NP3QXTs6ClKB4N2HjAodCw7La5cliFlLRgS8z3RNwne_meHe8NcXcekdiPap1tlHFV4qnFIOss5E_a5qvaN0C4HcqqFtcL5dPE1u-Faep2f4CWRX_OCeJUHF5pAVi9tee2KBos6W41UY/s320/el_temps_retrobat_ii_-_coberta.jpg" width="215" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-90407033894927357712024-02-16T10:55:00.000+01:002024-02-16T10:55:46.725+01:00Planiana (116)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFkS8xCx_CtAAW8bVpRy_YPm-5tEBARNLyE_d853rJ41mpphnQ9u-SsqNYs7kUQOQdPKtnjkEDq0eERvwCYmJMhyphenhyphenBN9tWPSxhSc21YxWKTEwqDOJdGsz8OhPP3rlGygqXuqtC1OxZeweXXcTr7Ibp_SYhVxxRnhTLNNBYDd_gFIBe95pnQAzlFWXHq84/s320/portada_la-inflacio-alemanya_josep-pla_202309211056.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="210" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFkS8xCx_CtAAW8bVpRy_YPm-5tEBARNLyE_d853rJ41mpphnQ9u-SsqNYs7kUQOQdPKtnjkEDq0eERvwCYmJMhyphenhyphenBN9tWPSxhSc21YxWKTEwqDOJdGsz8OhPP3rlGygqXuqtC1OxZeweXXcTr7Ibp_SYhVxxRnhTLNNBYDd_gFIBe95pnQAzlFWXHq84/s1600/portada_la-inflacio-alemanya_josep-pla_202309211056.jpg" width="210" /></a></div><br />L’altre dia, en una reunió, vaig sentir parlar a tres professors alemanys. Fou una cosa poemàtica. Tots tres lluitaven aferrissadament per demostrar que la seva residència habitual és la lluna i els espais siderals. Si l’un deia naps, l’altre contestava cols i l’altre replicava bledes. Era divertidíssim, ningú hi entenia res, però ells s’entenien perfectament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span id="docs-internal-guid-50bbba2a-7fff-1802-3fbd-6cd7ee678f20"><p dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Josep Pla, </span><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-inflacio-alemanya/383105" style="text-decoration-line: none;"><span style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924</span></a></p><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html" style="text-decoration-line: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Planiana: una sèrie de </span><span style="color: #1155cc; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-weight: 700; text-decoration-line: underline; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">la serp blanca</span></a></span><span style="font-size: x-small;"></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-29443936404909398082024-02-11T10:13:00.000+01:002024-02-11T10:13:58.672+01:00La memòria del lector <div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhew-HeOJDeGvwP2vyI5_6gSbSDGDL5I3ErFXM-FzoA61oI3rYE1VAeERnXeVzqupw11J7JuBRdq-Tor6shXlgXuZL1u5QcM90Y2tuRtvTmhyphenhyphenHpE5PEm65ruS98Fd3AzFP6u37Tfy3qkDi5duqti29bbUMuv1fVZg-zVQ9DJwcUP-iFad5DEnyHAXq7Vog/s400/the-reader-mark-chagall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="257" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhew-HeOJDeGvwP2vyI5_6gSbSDGDL5I3ErFXM-FzoA61oI3rYE1VAeERnXeVzqupw11J7JuBRdq-Tor6shXlgXuZL1u5QcM90Y2tuRtvTmhyphenhyphenHpE5PEm65ruS98Fd3AzFP6u37Tfy3qkDi5duqti29bbUMuv1fVZg-zVQ9DJwcUP-iFad5DEnyHAXq7Vog/w258-h400/the-reader-mark-chagall.jpg" width="258" /></a></div><br />És una experiència repetida per a qualsevol lector, i un motiu de malenconia. La majoria dels llibres, els oblidem al cap de poc d’haver-los llegit. La memòria humana, i sospitem que encara més la nostra en particular, és limitada. No podem recordar tot el que voldríem. I segurament està bé que siga així. L’oblit ens ajuda a anar endavant, a alleugerir la càrrega, a fer lloc per a unes altres coses. En el cas de les lectures, a més de la malenconia, hi ha també la perplexitat de comprovar que alguns llibres els recordem millor que no altres. Per què? Ens podríem consolar amb la idea que són els llibres dolents els que s’obliden de seguida, mentre que els bons llibres resisteixen millor l’oblit. Això és veritat de vegades, fins i tot sovint, però no sempre. Hi entren en joc molts factors, entre els quals l’arbitrarietat amb què actua la memòria. La nostra, si més no.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara, hi ha llibres que són més fàcils de recordar que no altres. En algun dels nombrosos assaigs que va escriure sobre l’oblit i la memòria en la literatura, Harald Weirich sostenia que els llibres que perduren més en la memòria dels lectors són aquells en què l’autor ha posat més atenció en la fortificació dels trets mnemotècnics, dels mecanismes i tècniques dirigits a millorar el rendiment de la memòria. Buffon, en el seu discurs sobre l’estil, va preconitzar que hi ha una relació molt forta entre l’estil i la memòria. «Només les obres ben escrites aconseguiran la posteritat», deia. Chateuabriand afirmava el mateix si fa no fa: «On ne vit que par le style.» Determinades característiques de l’estil, com ara la concisió i la claredat, ajuden a recordar millor una obra literària.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieohh-vS7NS2bmWZ6WUUPPsslBoQxwCTJv_byB3Gn9Ps2ZWe7YIqF2ZUz5kIz8xf9nnkGMBSAAuxbVkaVXnNgZTBoAi7xE84a4xjuK80ECnT2pQ3QfCiAF6T0IG2OAJZqZ1ZBtrolm6RtwuXvRXGVY1-KOV_549N9-tq1g0oILUHEmff64Bsy1mgIM4gk/s644/la-divina-comedia-de-dante.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="644" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieohh-vS7NS2bmWZ6WUUPPsslBoQxwCTJv_byB3Gn9Ps2ZWe7YIqF2ZUz5kIz8xf9nnkGMBSAAuxbVkaVXnNgZTBoAi7xE84a4xjuK80ECnT2pQ3QfCiAF6T0IG2OAJZqZ1ZBtrolm6RtwuXvRXGVY1-KOV_549N9-tq1g0oILUHEmff64Bsy1mgIM4gk/w400-h225/la-divina-comedia-de-dante.jpg" width="400" /></a></div><br />Una de les qualitats que diferencien els bons llibres del ranxo és la seua capacitat de perdurar en la memòria del lector. És una qualitat literària notable, a la qual no se sol prestar gaire atenció. Hi ha llibres en què el factor mnemotècnic té un paper fonamental. La <i>Comèdia</i> de Dante n’és segurament l’exemple més insigne. En el capítol que li va dedicar en <i>Leteo. Arte y crítica del olvido</i>, Weinrich assenyala que en la <i>Divina Comèdia</i> hi ha una reproducció exacta de l’antic art de la memòria. El principi bàsic d’aquest art o tècnica mnenotècnica és que tots els continguts de la memòria es recullen com a «imatges» que s’han de dipositar en determinats «llocs» d’un espai triat prèviament. El «camí» del discurs consisteix a recórrer successivament aquests llocs per evocar en l’ordre correcte les imatges que hi ha dipositades. Així, l’<i>Infern</i> és un espai, físic i moral alhora, dividit en diversos cercles, cadascun dels quals correspon a un pecat i a uns condemnats, ordenat jeràrquicament, segons la gravetat de la culpa, que Dante recorre un per un. Poques obres de la literatura universal tenen una forma o estructura tan justificada, tan clara. És per això que Weinrich qualifica la <i>Divina Comèdia</i> com una obra d’art de la memòria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Weinrich destaca un fet curiós en el món ultraterrenal que es descriu en la <i>Divina Comèdia</i>: totes les ànimes que Dante retroba en el més enllà conserven intacta la memòria. Recorden amb la màxima precisió tot el que han fet o han deixat de fer a la Terra per a la seua salvació o desgràcia, cosa sorprenent, diu Weinrich, si es considera que per aquest paisatge del més enllà discorre el Leteu, el riu de l’oblit. Dante, home de memòria, era conscient d’aquest inconvenient i el va solucionar desplaçant el Leteu al final del Purgatori, on les seues aigües esborren la memòria del pecat. Els benaventurats ja no poden recordar els seus pecats —fins i tot els sants en tenen! Gràcies a aquest «defecte» podran ser feliços per sempre. A més, en la <i>Comèdia</i>, de la mateixa font d’on flueix el Leteu, en brolla un altre riu, l’Eunoé, que significa bon sentit o bona memòria. Aquest riu bessó té el poder de contrarestar amb les seues aigües curatives l’oblit del Leteu en aquelles ànimes benaurades que ascendeixen al paradís celestial i de reforçar en elles el record de les bones accions que van dur a terme en la vida terrena. En això deu consistir la felicitat de l’ànima, impossible de gaudir en el nostre món terrenal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjITXy2XJN4y09mhH1DsJIcU0w_EojLhA8gaOuWXmuH7XmRinfcdPl-Y8UEXWCdfqyxogc1rGQFnDBpq0o9_NkqndLI8NxDyoLWjma3rwGUbDYR_OuPEC6Skls7-Sq9TaAHCAZ8hXjnipVXwRt2cIo3iJTbW9teCmMnqNvoqn4BcJbR7DUFkxYwUocnLY4/s380/ramon%20casas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="310" data-original-width="380" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjITXy2XJN4y09mhH1DsJIcU0w_EojLhA8gaOuWXmuH7XmRinfcdPl-Y8UEXWCdfqyxogc1rGQFnDBpq0o9_NkqndLI8NxDyoLWjma3rwGUbDYR_OuPEC6Skls7-Sq9TaAHCAZ8hXjnipVXwRt2cIo3iJTbW9teCmMnqNvoqn4BcJbR7DUFkxYwUocnLY4/s320/ramon%20casas.jpg" width="320" /></a></div><br />Hi ha més procediments mnemotècnics en les obres literàries, que Weinrich esmenta també. Com ara el títol del llibre, sobretot en les novel·les. El títol d’una novel·la esdevé el nucli psíquic entorn del qual s’organitzen els records dispersos que han quedat després de la lectura. En el record, el lector construeix una altra novel·la que no és exactament la que acaba de llegir, la que va escriure l’autor. La narració és també un mitjà molt eficaç per a fortificar la memòria. De tota manera, les històries també s’obliden amb facilitat, sobretot en el cas de les novel·les policíaques o amb una intriga una mica envitricollada. En el cas de l’assaig, gènere que no se sol per mitjà d’una forma narrativa, l’existència d’un fil conductor que relliga un o diversos motius temàtics, ajuda la memòria del lector i al mateix temps empenta la lectura endavant, com la intriga argumental d’una novel·la. Un assaig de crítica literària que recorde prou bé és <i>Mimesi</i> d’Eric Auerbach, encara que es tracta d’un volum relativament gruixut, perquè té un fil conductor molt clar, que es reprèn i es desenvolupa en cada capítol del llibre. En la poesia, el vers, determinat pel metre, pel ritme i sovint per la rima, té també una funció eminentment mnemotècnica. O la tenia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre procediment que, per a Weinrich, ajuda la memòria literària, és l’existència d’un cànon reconegut, més o menys acceptat per tothom, encara que siga erroni o criticable des de molts punts de vista. El cànon comprèn un cert nombre de llibres dels quals es parla, és a dir, un cert nombre de llibres que es recorden. Parlar dels llibres és el mitjà més idoni per a fortificar la memòria. Aquesta confiança de Weinrich en el cànon com a suport de la memòria dels lectors potser és massa optimista. El cànon no sol coincidir, no té per què coincidir, amb les lectures particulars de cada u. I sobretot, amaga o dissimula un fet: que hi ha autors llegits efectivament i uns altres que només són un nom, per molt canònics que siguen. Una vegada una alumna em va dir que no cal llegir els llibres clàssics, o molt coneguts, perquè ja saps de què van. És el que passa al món hispànic amb el <i>Quixot</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La memòria de la literatura s’intenta mantenir mitjançant les històries literàries, de la literatura universal, de les diverses literatures nacionals o de determinat període històric o cultural. Però aquestes històries literàries no coincideixen mai amb la memòria individual d’un lector. Ningú, si no és en el sistema educatiu, llegeix d’acord amb la successió dels segles, ni es limita als llibres escrits en una determinada llengua. La memòria personal del lector conté unes altres obres i uns altres itineraris. La història literària i la lectura individual són, de fet, dos planetes diferents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiugV8FZjDRZErT9k46jIlTHO-stzTXtao0t_ru_h-bLXq3gmdUFKDasb7y7kGnAo8yqoAxrKszk-bBK1gz6sfkHz_Z2sjUlTnDFD201kJ46985gjDSrHpOc8vDVJSk-jdJf9bhyphenhyphentJnBKUJTAmgjilbeLrzJFaja6n5Qtedl0buCQEwMKGqKCYmHkLlqpU/s430/renoir-la-liseuse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="354" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiugV8FZjDRZErT9k46jIlTHO-stzTXtao0t_ru_h-bLXq3gmdUFKDasb7y7kGnAo8yqoAxrKszk-bBK1gz6sfkHz_Z2sjUlTnDFD201kJ46985gjDSrHpOc8vDVJSk-jdJf9bhyphenhyphentJnBKUJTAmgjilbeLrzJFaja6n5Qtedl0buCQEwMKGqKCYmHkLlqpU/s320/renoir-la-liseuse.jpg" width="263" /></a></div><br />Què és el que es recorda d’un llibre? Es pot recordar un text literalment, com ara un poema que podem dir o reproduir en la nostra memòria sense recórrer al llibre. O fragments o frases que per una raó o altra se’ns han quedat gravats. Però quan parlem de recordar un llibre solem referir-nos a tenir una memòria global de l’obra. En què consisteix exactament aquesta memòria global? Hi ha una dificultat, d’entrada. Les obres literàries, a diferència de la pintura, no les podem copsar tot d’una, sinó d’una manera successiva. És després que ens en podem fer una idea general. En el cas d’una novel·la, solem recordar-ne l’argument, alguns dels motius temàtics, algun diàleg, la imatge que ens ha quedat d’algun o d’alguns personatges. Amb el temps, el poc o molt que recordem d’un llibre tendeix a difuminar-se, com més va més.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El crític Jean Rousset tenia una idea més estricta d’aquesta memòria global de l’obra. Afirmava que l’obra literària és una totalitat. Encara que es manifeste de manera molt variable, la tendència a la unitat, al que Proust anomenava la «complexitat ordenada», marca la majoria de les obres. La lectura, que es desenvolupa en la duració, per a ser global haurà de fer present l’obra simultàniament en totes les seues parts. Delacroix observava que si el quadre s’ofereix complet a la mirada, no passa el mateix amb el llibre; el llibre, semblant a un «quadre en moviment», es descobreix només per fragments successius. La tasca del lector exigent consisteix a invertir aquesta tendència natural del llibre de manera que aquest es presente tot sencer a la mirada de l’esperit. Per a Rousset, l’única lectura completa és la que transforma el llibre en una xarxa simultània de relacions recíproques; és aleshores que brollen les sorpreses felices i que l’obra emergeix sota els nostres ulls. Molt bé. Però aquesta manera de llegir és potser una mica excessiva. I no és l’única manera. A Montaigne li agradava llegir fullejant el llibre a l’atzar, a bots. El doctor Johnson deia que no llegia mai un llibre de cap a cap. Per a què? Amb unes quantes pàgines en tenia prou i massa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Procediments mnemotècnics a banda, una de les funcions bàsiques del llibre és servir-nos com a pròtesi de la memòria. Quan no recordem alguna cosa que hem llegit, podem cercar-la i retrobar-la en el llibre. Però una memòria materialitzada en llibres i discos durs, no és suficient. Hi ha moltes situacions en què la memòria o és ràpida, instantània, o no és.</div><span id="docs-internal-guid-ed6eeb9a-7fff-e0b0-c8da-18c3124d1cb5"><div><span style="background-color: transparent; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-33676472028071002722024-02-10T10:24:00.003+01:002024-02-10T10:24:52.440+01:00«Un pilar davant la porta», un article de Joaquim Iborra<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNExy8GGAnd06yI2FYMOdspdR-kL-ow_LI6AvyTlu-oH6aYdi2gBzWGQGjX-vF4n_rhX8ByxT2iXHQtkz_RlLP2N_CAjM-JSSoJdD49uuH1FA2fCNOwotdAIZbk6heb4ssUxN8JbGXYnuVEn0D2UvnMvCbpiJCtWWyWcKCIfWeN9PgOvVCXEPP6y49Ik/s1536/albereda-12bis-detall-1536x1152.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="1536" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNExy8GGAnd06yI2FYMOdspdR-kL-ow_LI6AvyTlu-oH6aYdi2gBzWGQGjX-vF4n_rhX8ByxT2iXHQtkz_RlLP2N_CAjM-JSSoJdD49uuH1FA2fCNOwotdAIZbk6heb4ssUxN8JbGXYnuVEn0D2UvnMvCbpiJCtWWyWcKCIfWeN9PgOvVCXEPP6y49Ik/s320/albereda-12bis-detall-1536x1152.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>És una qüestió de sentit comú que un pilar no hauria de situar-se mai davant d’una porta. No fa falta ser arquitecte per a saber això. Però sembla que això no està tan clar. Com a mínim, el problema d’un pilar que cau precisament on hi ha l’entrada de l’edifici és un problema comú.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llegiu, llegiu l’article que ha publicat avui Joaquim Iborra: <a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/un-pilar-davant-la-porta-526526/"><i>Un pilar davant la porta</i></a></div><span id="docs-internal-guid-639b9e1b-7fff-7c0d-03da-c181f50a2070"><div><br /></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-4171293830260179642024-02-08T11:23:00.000+01:002024-02-08T11:23:55.461+01:00Planiana (115)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxDaG5Z3ynbL8fQH-9Dx1s5IhP0-FJTeiuR9Xw0Lm2mq1NkILOjgHx_6Z4-UrNPkimyySIvCcpnrJseuKXY-5M4H0-AmJJM_SFHf1koO49y8na_G78F_f4ltqEojG6FRy8Q7aN6mkgtNQ-13jRUkCty7vbUJPwcktKrRf_uAnDdPZ1_VfAYHgTi2SfZFU/s871/Fer-se%20totes%20les%20il%C2%B7lusions%20possibles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxDaG5Z3ynbL8fQH-9Dx1s5IhP0-FJTeiuR9Xw0Lm2mq1NkILOjgHx_6Z4-UrNPkimyySIvCcpnrJseuKXY-5M4H0-AmJJM_SFHf1koO49y8na_G78F_f4ltqEojG6FRy8Q7aN6mkgtNQ-13jRUkCty7vbUJPwcktKrRf_uAnDdPZ1_VfAYHgTi2SfZFU/s320/Fer-se%20totes%20les%20il%C2%B7lusions%20possibles.jpg" width="203" /></a></div><br />L’avi matern era ferrer. Treballava molt i dormia poc. M’han contat que dormia amb una cama nua fora dels abrigalls i quan se li refredava massa saltava de peus a terra. Aquest despertador tan original m’ha fet posar algunes vegades la pell de gallina.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla, <a href="https://www.grup62.cat/llibre-fer-se-totes-les-ilusions-possibles/257248"><i>Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses</i></a></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html"><span style="font-size: x-small;">Planiana: una sèrie de <b>la serp blanca</b></span></a></div><span id="docs-internal-guid-de25334a-7fff-1cad-af0e-0ecf879df6d6"><div><br /></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-71549983674764855642024-02-04T10:34:00.000+01:002024-02-04T10:34:34.878+01:00Joan Dolç, entre el temps i la memòria<div style="text-align: justify;"><a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/en-el-fons-la-terra_150310/"><i></i></a><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/en-el-fons-la-terra_150310/"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5nIgMslf5FVIso31LeiPRriUMY87M9TFVbdnmar1kMk4p5oA43XFD-a2FMZ8lmn7wFXI7GIDDyP3ih60I49C2HTx0_xUX_CATlAHJQ7y9NoQvuY5UGNtzPTOhVtufM0j8K4e-QUDiowBb2eUMgJH2u7XSAx1pL0tMH_Car7phKAKDWR4JljD1y0cbOOc/s330/edition-142902-236x331.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="236" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5nIgMslf5FVIso31LeiPRriUMY87M9TFVbdnmar1kMk4p5oA43XFD-a2FMZ8lmn7wFXI7GIDDyP3ih60I49C2HTx0_xUX_CATlAHJQ7y9NoQvuY5UGNtzPTOhVtufM0j8K4e-QUDiowBb2eUMgJH2u7XSAx1pL0tMH_Car7phKAKDWR4JljD1y0cbOOc/s320/edition-142902-236x331.jpg" width="229" /></a></div><br />En el fons, la terra. L’Horta en la memòria</i>, de Joan Dolç, és el primer títol de «País», una nova col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim, dirigida per Francesc Pérez Moragón, que es proposa oferir visions inèdites de fets històrics o actuals de la societat valenciana. Joan Dolç va nàixer en una alqueria de l’Horta d’Alboraia, on va viure fins als cinc anys. En aquest llibre ha reconstruït, d’una manera minuciosa i vívida, el món rural de l’Horta, que s’havia mantingut pràcticament inalterat durant segles fins a la seua desaparició a finals dels anys seixanta. Quan Dolç va nàixer, el 1956, encara «les estreles esguitaven la cúpula del firmament i irradiaven un fulgor modest, però molt uniforme, que permetia distingir-ho tot en un món d’ombres» i la ciutat, des de qualsevol punt de l’Horta, semblava llunyana, assossegada i inofensiva. Els sons, arcaics, preindustrials, «emergien amb nitidesa enmig d’un silenci transparent»: el crepitar de la fullaraca que s’arrossegava i s’arremolinava entorn de la casa, el colp sec d’algun fruit en caure… Era una vida marcada pels cicles naturals. Era, en paraules de l’autor, un món segellat, «un món de <i>ritornelli</i>, on tot pareixia que girava amb l’únic objectiu de no moure’s del lloc».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A finals dels seixanta, el futur va arribar en forma d’allau. La barrera vegetal que aïllava l’Horta de la resta del món va començar a disminuir a la carrera i al seu voltant va emergir un conglomerat d’edificacions que avançava de pressa i de manera agressiva. En molt pocs anys l’agricultura va esdevenir una activitat residual, sepultada sota el prestigi d’altres sectors econòmics. Tot va començar a prendre un caràcter arqueològic. O folklòric. Abans, en la família de Joan Dolç, el tall que es va produir entre la vida de l’avi i la del pare va ser un indici premonitori de l’ensulsiada. L’avi va sentir que la seua vida era plena fins al dia de la seua mort. El pare, no. Va viure enmig d’una fractura històrica i ell mateix va espentar els fills lluny del camp.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/en-el-fons-la-terra_150310/"><i>En el fons, la terra</i></a> és més, molt més que un report etnogràfic d’un món abolit. És una obra d’una gran ambició literària, difícil de caracteritzar o de classificar en un gènere o altre. La narració i la descripció —de persones, d’oficis, d’indrets, d’objectes— s’alternen i es combinen amb la reflexió assagística. Aquesta dualitat es mostra també en les notes a peu de pàgina que acompanyen el text. De vegades, aporten informacions complementàries, però en la majoria dels casos es converteixen en uns microassaigs que desenvolupen algun motiu del text central o en són una digressió. El llibre està il·lustrat amb fotografies, obra del mateix autor, sovint d’objectes abandonats, bruts i empolsegats, restes del naufragi d’un món, que marquen el contrapunt des del present a la rememoració del passat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/en-el-fons-la-terra_150310/"><i></i></a><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/en-el-fons-la-terra_150310/"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9W6_zqQiDRFEPS7MZW10X7r8BauLy47EkD4ApYU4JI8Mz5XP_LmiOy7uVBsllw0elF6Q4L0e1Vb68yqmhtjJWDEnD6Q7HIVQd9srnBkdBqJyD4MvITjOdrMNI4SAf96Phwa_VDUcLeHMxudZCLu0Our1Q7AV9f8p6W34wU8GPt2R3FBZbvbpNu5SKfY4/s437/escanear0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="437" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9W6_zqQiDRFEPS7MZW10X7r8BauLy47EkD4ApYU4JI8Mz5XP_LmiOy7uVBsllw0elF6Q4L0e1Vb68yqmhtjJWDEnD6Q7HIVQd9srnBkdBqJyD4MvITjOdrMNI4SAf96Phwa_VDUcLeHMxudZCLu0Our1Q7AV9f8p6W34wU8GPt2R3FBZbvbpNu5SKfY4/w400-h270/escanear0013.jpg" width="400" /></a></div><br />En el fons, la terra</i> és també una autobiografia de la pròpia constitució com a individu, una mena de <i>Gènesi</i> personal, quan «el món anà perfilant-se, adquirint nitidesa amb els seus enigmes i rareses». Per a Joan Dolç, entre l’infant i l’home adult hi ha una solució de continuïtat. La infància només existeix com a pèrdua. Paral·lelament a la reconstrucció en el record d’un món perdut, Dolç recupera la mirada de l’infant que hi va viure i el moment en què el jo «emergeix del caos» fins que «una imatge abstracta de mi mateix es va instal·lar darrere del meu os frontal». De l’infant que va ser, en recorda «l’extrema atenció amb què escoltava les paraules dels adults. Tot el que deien contenia missatges en clau que calia desxifrar», o l’evolució de les seues emocions sota la influència dels seus judicis i prejudicis. I, cosa fonamental, va aprendre el valor del silenci estratègic. El silenci, la mentida per omissió, demostrava «la seua inequívoca utilitat en situacions crítiques».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un xiquet, en definitiva, «és un passejant crèdul que deambula per un país estrany, algú que encara no té els ulls acostumats al paisatge pel qual transita i que a cada pas s’ha d’enfrontar a fets i comportaments que no entén». Dolç constata amb exactitud que «aquesta mirada imprecisa és la meua, i s’interposa entre els fets i les paraules amb què els tracte de descriure des de l’alambinat magatzem mnemònic on estic atrapat». Aquesta mirada, distanciada i reflexiva, reprodueix l’estupor de l’infant que va ser. D’altra banda, l’autor ha tingut el bon gust, i la malícia literària, d’evitar qualsevol caiguda en el to elegíac.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A mesura que avancem en la lectura, els records i la reflexió sobre la memòria que els acompanyen prenen una inflexió angoixada, sobretot amb el relat de la mort dels avis: «si, com sembla, morir és eixir-se’n del temps, igual que començar a viure és entrar en ell, recordar és guaitar a on tot ha sigut ja, un avançament de la mort. Els records són un fenomen premonitori, ens venen a dir que el passat és un futur consumat.» En un altre pas, l’autor assenyala que la memòria, a diferència del temps, «ignora rellotges i calendaris. Els records no tarden gens a tindre tots la mateixa edat». La contraposició entre el pas del temps i la memòria és un dels fils conductors d’aquest llibre. Li confereix, a més, una tensió peculiar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6v1FzOly6rEbB2iKHbVutsdZGwbZFk_QJ66s9Rk9M6ni0aR3tQAFCnhcHK3a4pr2iz5haMFt8URT-q4rYHoV_MmNRZlC1YcNcUroUaC3juPRi8R_kGI8zO0OYPD_4Vhqx8dcnq5E1T6iXyHOnQO0Pn7zN-Y3Tuu3mfqdNf6e3_RjE_ALBBe6Xr5tq_-4/s437/escanear0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="437" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6v1FzOly6rEbB2iKHbVutsdZGwbZFk_QJ66s9Rk9M6ni0aR3tQAFCnhcHK3a4pr2iz5haMFt8URT-q4rYHoV_MmNRZlC1YcNcUroUaC3juPRi8R_kGI8zO0OYPD_4Vhqx8dcnq5E1T6iXyHOnQO0Pn7zN-Y3Tuu3mfqdNf6e3_RjE_ALBBe6Xr5tq_-4/w400-h311/escanear0012.jpg" width="400" /></a></div><br />L’epíleg que el tanca no culmina, com en la recerca proustiana, en una epifania, sinó en un sentiment opressiu del caràcter espectral que prenen els records i la pròpia individualitat: «Sense moure’m de les coordenades geogràfiques en què havia viscut, veuria desaparèixer, una darrere l’altra, les coordenades naturals, culturals i sentimentals que assenyalaven la meua posició al món. Si penós, per bé que inevitable, hauria de ser veure com la infància s’allunyava i prenia aparences d’irrealitat, més ho seria veure com desapareixia tot el que l’havia configurat, fent impossible qualsevol forma de retorn. Només la desacreditada memòria podria donar fe dels meus records, que a mesura que em lliurava a la imprescindible tasca de reconciliar-me amb l’oblit, començaven a vagar sense rumb, com diuen que els succeeix als esperits sense sepultura o a aquells que no troben assossec en la seua.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Crec que aquest llibre de Joan Dolç és un dels millors que ha produït la literatura catalana d’aquests últims anys. Seria molt injust que passés desapercebut entre el públic lector. Correu a fer-vos-en amb un exemplar i no us en penedireu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Nota</b>. Joan Dolç ha treballat en empreses privades de comunicació, ha fet exposicions de fotografies, ha escrit novel·les i assaig, ha treballat com a guionista, director o productor de cinema en nombrosos documentals i films. Podeu trobar una informació detallada sobre la seua trajectòria en aquest article de Francesc Pérez Moragón: <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cultura/d-aci-i-d-alla/amb-joan-dolc-mirant-treballar_132_10868859.html"><i>Amb Joan Dolç, mirant-lo treballar</i></a>.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-26060391497189460862024-01-27T10:02:00.001+01:002024-01-27T10:02:25.936+01:00«Les antenes i els edificis», un article de Joaquim Iborra<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wCTFUjRWoWejnPCS3vBhsqZuYyL9Dn8wbL1OWazzoG-g2cB6hZngHIfw3xAql4RG9ZIP_eivu7Lpqpy-9Mwfa0H4-E5C7G1eItchmRlWTUIJL04VyQ3X6dL38_5R-ckm114d7e1E90PJda-NhUfjolu43RP-T3tZaNjcr0QmFH5n-j5R6gOuKxGYiuI/s724/captura-de-pantalla-2024-01-24-a-les-20.58.30.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="562" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wCTFUjRWoWejnPCS3vBhsqZuYyL9Dn8wbL1OWazzoG-g2cB6hZngHIfw3xAql4RG9ZIP_eivu7Lpqpy-9Mwfa0H4-E5C7G1eItchmRlWTUIJL04VyQ3X6dL38_5R-ckm114d7e1E90PJda-NhUfjolu43RP-T3tZaNjcr0QmFH5n-j5R6gOuKxGYiuI/s320/captura-de-pantalla-2024-01-24-a-les-20.58.30.png" width="248" /></a></div><br />Joaquim Iborra ha publicat avui en <a href="https://www.diarilaveu.cat/" style="text-align: justify;"><i>La Veu del País Valencià</i></a><span style="text-align: justify;"> un nou article, </span><a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/les-antenes-i-els-edificis-524160/" style="text-align: justify;"><i>Les antenes i els edificis</i></a><span style="text-align: justify;">, que podeu llegir complet clicant-ne l’enllaç.</span><p></p><div style="text-align: justify;">En aquest article, continuació <a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/de-campanars-i-antenes-522370/">de l’anterior</a>, assenyala que l’arquitectura dels últims cent anys ha quedat «atrapada entre la prohibició de l’ornament, considerat delictuós i impropi, i la incapacitat de descobrir els valors arquitectònics de les instal·lacions, cada vegada més nombroses i complexes». Ja no es tracta només de les instal·lacions de l’aigua corrent, de l’electricitat o de la calefacció. En els terrats d’avui regna l’antena col·lectiva, primer solitària, i ara amb la seua cort de màquines d’aire condicionat, casetes d’instal·lacions i —és una novetat— plaques fotovoltaiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No és gens fàcil integrar les instal·lacions en l’arquitectura. Sobre la proliferació de plaques fotovoltaiques en les teulades i terrasses, Joaquim Iborra afirma que «les plaques arriben procedents de la indústria, amb unes característiques determinades i amb uns requisits de muntatge precisos. Si a algú se li ocorre demanar consell a l’arquitecte sobre com instal·lar-les, aquest es queda mirant les plaques amb les mans a les butxaques i la boca mig oberta». Joaquim Iborra és arquitecte.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-12760742917063837352024-01-17T12:52:00.000+01:002024-01-17T12:52:49.432+01:00Planiana (114)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2kJCA5K-9i503TJSxlhkNSOknATXfs9LW99LemFxFf4D8fsasVlKlyY-vmTldNULtca9HdAYdf9JsHp1LCWE2BrjgqvobkrhIiCVMsoVDnfS-e4A2Ov0KH1ESF918UbF0GIgl5GQqp1Gcpo1n8HWcEp56VVdXEqQZCceqXMHtHTG1-WWpci7MmD6LaD4/s295/Notes%20disperses.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="171" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2kJCA5K-9i503TJSxlhkNSOknATXfs9LW99LemFxFf4D8fsasVlKlyY-vmTldNULtca9HdAYdf9JsHp1LCWE2BrjgqvobkrhIiCVMsoVDnfS-e4A2Ov0KH1ESF918UbF0GIgl5GQqp1Gcpo1n8HWcEp56VVdXEqQZCceqXMHtHTG1-WWpci7MmD6LaD4/s1600/Notes%20disperses.png" width="171" /></a></div><br />Els grills són molt importants.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el curs dels meus passeigs nocturns, de vegades comparo l’aspecte que té la terra a l’hivern amb el que té a l’estiu —sobretot a darrers d’estiu. A l’hivern, la terra és muda, inerta, passiva. A l’estiu, la simfonia dels grills hi posa un oreig musical, generalment llarg, vast, d’una corprenedora bellesa. La terra es torna viva i, malgrat la seva habitual indiferència, sembla fer companyia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla, <i>Notes disperses</i> (OC, 12)</span></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html"><span style="font-size: x-small;">Planiana: una sèrie de <b>la serp blanca</b></span></a></div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-36960898179169237092024-01-13T10:07:00.003+01:002024-01-13T10:07:31.136+01:00«De campanars i antenes», un article de Joaquim Iborra<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPENtuMQ1KzJ6C66sMVC6Clyg-0-6K6itrgaS71lyka9LSfPJWmXcBkLcFIsdMczFZ03iowP2C1a9AYPbGFB_WZAFYgIYzOonwVTZ-0aL5AMQM6BO_n5n1Kc52mTBzvfbrkChvShBZ4svM27CbsQ_gqVBMOrX6Bbip4DYOs7VL0iT7pDFjtdD8bvXWX4/s810/captura-de-pantalla-2024-01-11-a-les-13.40.11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="810" data-original-width="416" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPENtuMQ1KzJ6C66sMVC6Clyg-0-6K6itrgaS71lyka9LSfPJWmXcBkLcFIsdMczFZ03iowP2C1a9AYPbGFB_WZAFYgIYzOonwVTZ-0aL5AMQM6BO_n5n1Kc52mTBzvfbrkChvShBZ4svM27CbsQ_gqVBMOrX6Bbip4DYOs7VL0iT7pDFjtdD8bvXWX4/s320/captura-de-pantalla-2024-01-11-a-les-13.40.11.png" width="164" /></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><br />És cert que els edificis cada vegada són més «instal·lacions» i menys «arquitectura»? Quina diferència hi ha entre aquests dos conceptes? Quin paper tenen els ornaments dels edificis? Tenia raó Adolf Loos quan afirmava que l’ornament és immoral i fins i tot un crim? Quina semblança funcional hi ha entre el campanar d’una església i les antenes actuals de telecomunicacions? Per què els campanars ens agraden i les antenes no? Ens neguem a acceptar les coses útils com a belles?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Joaquim Iborra tracta aquestes i altres qüestions en l’article que ha publicat avui en <a href="https://www.diarilaveu.cat/"><i>Diari La Veu del País Valencià</i></a>. Podeu llegir-lo complet fent clic en aquest enllaç: <a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/de-campanars-i-antenes-522370/"><i>De campanars i antenes</i></a>.</div><span id="docs-internal-guid-f0def203-7fff-3588-c8cb-bd5ebc7ba0c4"><div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6PyYOMIJ0W9moBjb9PkWiP_qrZGFqIDQk4QZVgW9J2L0tqcQLBMcBkxHbt_nt69xCZ85KJHrAPYdGyWVhW13OSA_UsQJvuoWtBTJwOGj7AXlgpX4DH_i9E7AYR4fuOsBfRCVgrV8vfF4XG1R_ipipMK2NAc4jGoa7vPQU4GSUGUhZLzN5cGowSHTASGY/s812/captura-de-pantalla-2024-01-11-a-les-13.40.00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="812" data-original-width="392" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6PyYOMIJ0W9moBjb9PkWiP_qrZGFqIDQk4QZVgW9J2L0tqcQLBMcBkxHbt_nt69xCZ85KJHrAPYdGyWVhW13OSA_UsQJvuoWtBTJwOGj7AXlgpX4DH_i9E7AYR4fuOsBfRCVgrV8vfF4XG1R_ipipMK2NAc4jGoa7vPQU4GSUGUhZLzN5cGowSHTASGY/s320/captura-de-pantalla-2024-01-11-a-les-13.40.00.png" width="154" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-53459663416659266492024-01-10T10:38:00.000+01:002024-01-10T10:38:06.765+01:00Les ressenyes literàries de Katherine Mansfield<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJJnkcWvrSONReMNO0SH0z4rF6pVOHhyphenhyphenOL_lv6KWDBhJfwfGvG_KpWUyMOCXJUfHKW9JnijO5qJgwDl-ynEAFhW3si4R3jyrzlVNHtnESzcty7dh-h7i7GbPGtthXfgDtFQ36bzX3gQMQKtB41UOrh3Mk4Arw7zB1hsbhog3SJfFCYnL_B2Wc-Rd52Hk/s568/escanear0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="568" data-original-width="376" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJJnkcWvrSONReMNO0SH0z4rF6pVOHhyphenhyphenOL_lv6KWDBhJfwfGvG_KpWUyMOCXJUfHKW9JnijO5qJgwDl-ynEAFhW3si4R3jyrzlVNHtnESzcty7dh-h7i7GbPGtthXfgDtFQ36bzX3gQMQKtB41UOrh3Mk4Arw7zB1hsbhog3SJfFCYnL_B2Wc-Rd52Hk/s320/escanear0002.jpg" width="212" /></a></div><br />Durant els anys 1919 i 1920, Katherine Mansfield va publicar més de cent ressenyes de novel·les en <i>The Athenaeum</i>. Van tenir molt d’èxit. El seu marit i editor de la revista, John Middlenton Murry, les va publicar pòstumament el 1930, amb el títol de <i>Novels and Novelists</i>. La majoria de les novel·les comentades en aquest volum avui ja no les recorda ningú i s’han convertit en lletra morta. Ja en el moment de ser publicades, poques van rebre l’aprovat de Katherine Mansfield. Ni tan sols un aprovat justet i misericordiós. Es tractava, com diu ella mateixa, «of those hundreds of novels which not send you to sleep, but —do not keep you awake». Novel·les correctes, que estaven bé, que no eren una merda, com diu la gent malparlada. Però prescindibles. No et fan dormir, però tampoc no et mantenen despert.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les ressenyes que va escriure Katherine Mansfield, en canvi, es llegeixen molt bé, en bona part gràcies a la intel·ligència i a l’humor amb què comenta les novetats literàries. No adopta mai una actitud irritada o indignada, santament indignada. S’estima més de fer servir la reticència irònica, o simplement humorística. Algunes mostres: de la novel·la d’una Miss Stella Benson, diu que «she seems to write without ease, without effort; she is like a child gathering flowers. And like a child, there are moments when she picks the flowers which are at hand just because they are so easy to gather, but which are not real flowers at all, and forgets to throw them away». D’una altra, que la passió que ha intentat descriure en la seua novel·la «is so ungoverned that we cannot see the stars for the fireworks». D’una altra, encara, que és «a new novel that never was new». Katherine Mansfield era irònica i educada. I una mica malèvola. Una mica, només.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’interès i el valor d’aquests articles van molt més enllà de la gràcia amb què Mansfield comenta els llibres. Hi trobem expressades, a més, la seua poètica com a escriptora i tot un seguit de reflexions i observacions sobre la literatura. La ressenya, en les seues mans, adopta una forma peculiar. No sol començar analitzant el llibre ressenyat, sinó plantejant algun aspecte de la novel·la com a gènere literari, que tot seguit il·lustra o precisa amb aquell. Sovint, es refereix amb displicència de la literatura poc exigent, considerada com un entreteniment, com una distracció o passatemps. Remarca que hi ha novel·les que es llegeixen molt ràpidament, no per la intriga ni per un argument trepidant, sinó perquè són tan previsibles que es poden llegir sense esforç. La ment del lector està tan familiaritzada amb el que se li ofereix que llegir-les és com fer punt de ganxo, una activitat mecànica que es pot dur a terme sense parar-hi gaire atenció. La lectura d’aquestes novel·les ens distreu, ben cert. Però no fins a l’extrem de divertir-nos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><a name='more'></a></span><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0Z3gxqK86ljWmkP5sL7i8AH1dcYe_7SMdq7rZhpEolk1dosg0YELfnFCOWYYJil6hNPQV_G_Xs4uWzKccPSBJE8y7quRZoXtWoYGeziyInSIf0hU35cGxHsJwA4AF1kSFn3oz5fo-Ec-rR_Ahz8XlBl3dAc-QawdXf2AZXLMt6BcAg2y4WXbUWZY3PI/s315/220px-Mansfield_1917_cropped.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="220" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0Z3gxqK86ljWmkP5sL7i8AH1dcYe_7SMdq7rZhpEolk1dosg0YELfnFCOWYYJil6hNPQV_G_Xs4uWzKccPSBJE8y7quRZoXtWoYGeziyInSIf0hU35cGxHsJwA4AF1kSFn3oz5fo-Ec-rR_Ahz8XlBl3dAc-QawdXf2AZXLMt6BcAg2y4WXbUWZY3PI/s1600/220px-Mansfield_1917_cropped.jpg" width="220" /></a></div><br />En unes altres ocasions, el sentiment d’insatisfacció de Katherine Mansfield com a lectora ve produït per la sensació que l’autor s’ha reclòs en una sèrie d’experiències més o menys limitades per un costat o altre, convencionals. Hi ha molts escriptors, diu, d’honestedat i sinceritat inqüestionables, que no se senten impulsats a endinsar-se en territoris desconeguts. Per a ells, els grans entusiasmes, les grans emocions, estan fora de lloc. Tot el que escriuen és, per dir-ho així, de segona mà. Les novel·les d’aquests escriptors no eixamplen la nostra experiència de la vida, sinó que la redueixen i l’encotillen. En fi, Mansfield assegura que per a llegir determinats llibres el millor que es pot fer és emprendre la lectura amb la ment en blanc, oblidant els altres llibres, sobretot els que valen la pena. Això, siga dit entre nosaltres, més que una ironia sembla un sarcasme, però ja se sap que els límits entre aquests dos procediments de relacionar-se amb el proïsme, i amb tot el que ens envolta, no són clars.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina és, per tant, la literatura que val la pena? Què diferencia els bons llibres del ranxo, com es preguntava en un article l’enyorada Carme Junyent? El criteri principal que fa servir Mansfield per a valorar una novel·la és si ens ha estimulat a sentir el misteri de la vida, si ens ha revelat alguna cosa que ens ha enriquit, si «enlarge our experience of life». Els grans escriptors del passat, diu, «have been seekers, explorers, thinkers. It has been their aim to reveal a little of the mistery of life». Tot plegat queda una mica imprecís, encara que s’entén cap on apunta. L’última frase és potser massa taxativa. En tot cas, revela el que Katherine volia aconseguir amb la seua escriptura i el que demanava a la literatura. També s’autoretrata quan censura un Shaw Desmond, autor d’una novel·la titulada <i>Passion</i>, perquè «the voice is too loud, the gesture too crude. Better a half-truth, beautifully whispered, than a whole so solemnly shouted».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy2WS0Y2h9X-ly56XREgaY2EptMPq-PLkeqTrdAKsxmksN2RyFStFkgWhxI-CUTe7dQsCof4t9AS9hpb3pKRgJKe4DRM-YgSygmOtl5nT5SGLTjmAP0xpaNWrjZ7R9haP6d1Vd5AhvtwywtD7pD4PRDq5uWoYwF4_nNksLjnH0aPDpjEfmYEDch2a5fk4/s1600/Katherine-Mansfield%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy2WS0Y2h9X-ly56XREgaY2EptMPq-PLkeqTrdAKsxmksN2RyFStFkgWhxI-CUTe7dQsCof4t9AS9hpb3pKRgJKe4DRM-YgSygmOtl5nT5SGLTjmAP0xpaNWrjZ7R9haP6d1Vd5AhvtwywtD7pD4PRDq5uWoYwF4_nNksLjnH0aPDpjEfmYEDch2a5fk4/s320/Katherine-Mansfield%20(1).jpg" width="320" /></a></div><br />No totes les novel·les comentades en Novels and Novelists són lletra morta. Mansfield també va ressenyar algunes obres de gent il·lustre, coneguda i recordada, i llegida encara: Conrad, Dostoievski, E.M. Forster, Rider Haggard, Kuprin, Jack London, Somerset Maugham, Gertrude Stein, Virginia Woolf… I Blasco Ibáñez, l’únic autor de la literatura espanyola esmentat en aquest volum.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Atenció sobre el que diu de <i>Night and Day</i>, una de les novel·les de Virginia Woolf. D’entrada, la compara amb Jane Austen: «there are moments, indeed, when one is almost tempted to cry it Miss Austen up-to-date.» Això són paraules majors. Però… «whereas Miss Austen’s spell is as strong upon us as ever when the novel is finished and laid by, Mrs. Woolf’s loses something of its potency». A més, assenyala sobre els personatges d’aquesta novel·la que «they are held within the circle of steady light in which the author bathes her world, and in their case the light sseems to shine at them, but not through them». Katherine Mansfield sabia ser dolenta. Cap reticència, en canvi, envers la figura de Joseph Conrad i la seua novel·la <i>The Rescue</i>. Val la pena citar aquesta remarca: «We cannot but remark how shadowy the land appears throughout this book; it is as though the water were the natural element of man.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La novel·la de Blasco Ibáñez ressenyada per Mansfield va ser <i>Los cuatro jinetes del Apocalipsis</i>, que acabava de publicar-se en anglès amb el títol de <i>The Four Horsemen</i>. Abans de començar a llegir-la, em vaig dir: ara a don Vicent li caurà una garrotada. Doncs no! Mansfield dictamina que aquesta novel·la és «a powerful and distinguished novel». Més endavant, és cert, afina una mica més i diu que «is not a subtle novel», que els seus personatges són simples, igual que les seues emocions. Però… «however complicated our acquired existence may be, we are, when the last clever word has been spoken, simple creatures. Living in this dishonourable age, it is strange, great relief to us to have that simplicity recognized so nobly by Señor Ibañez». La reticència hi és, ja ho sé, però Señor Ibañez, com en diu Katherine Mansfield, ha salvat els mobles, sobretot si ho comparem amb les repassades que pateixen els altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Novels and Novelists</i> és un exemple de crítica literària molt superior a les obres criticades. És clar que Mansfield no era un crític literari acadèmic, seriós i circumspecte, sinó una escriptora, que no es mirava la literatura asèpticament, des de fora. Per això, sabia molt bé de què parlava. En els millors escriptors de la literatura moderna, la reflexió crítica és inseparable de la creació literària, i la crítica literària, una forma de la literatura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbELW9DhJf93KiBShahx1QFW_Ci0LYtMh-7ANF4pPWN4LAYCWQ7fnInVaiNBlA-29V_M1CykaEh28OaTPhS1peF0PJXWg7YvZvEk4ARgGpRkC6fRPp73i_UjbKxR8PN2q9QXV1hti0Fw0tIoKsHvNeSbFzTMHFtSZBAoWpXSOrqGHIWx4spHniZGd74yk/s687/escanear0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="687" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbELW9DhJf93KiBShahx1QFW_Ci0LYtMh-7ANF4pPWN4LAYCWQ7fnInVaiNBlA-29V_M1CykaEh28OaTPhS1peF0PJXWg7YvZvEk4ARgGpRkC6fRPp73i_UjbKxR8PN2q9QXV1hti0Fw0tIoKsHvNeSbFzTMHFtSZBAoWpXSOrqGHIWx4spHniZGd74yk/s320/escanear0004.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Nota</b>. Novels and novelists no està traduït al català ni al castellà. Crec que tampoc n’hi ha traducció al francès o a l’italià. Jo em vaig fer amb un exemplar de la primera edició per quatre xavos. En català podem llegir la narrativa completa de Mansfield, <a href="https://www.grup62.cat/llibre-tots-els-contes/259696"><i>Tots els contes</i></a> (Edicions Proa), el <a href="https://www.lavenc.cat/llibres?ID=21"><i>Diari</i></a> (L’Avenç) i una tria del seu epistolari en <a href="https://lafinestralectora.cat/la-vida-de-la-vida/"><i>La vida de la vida. Sobre l’ofici d’escriure</i></a> (Angle Editorial), edició i introducció de Marina Porras i traducció i epíleg de Marta Pera. Els llibres de Katherine Mansfield es poden llegir en línia en <a href="https://nzetc.victoria.ac.nz/tm/scholarly/tei-corpus-Mansfield.html">New Zealand Electronic Text Collection</a>. També en <a href="https://katherinemansfieldsociety.org/">Katherine Mansfield Society</a> i en <a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/author/631">Project Gutenberg</a>.</div><span id="docs-internal-guid-9a8eb24d-7fff-762b-5e3a-13d110743800"><div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div></span>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-85075487599750861762024-01-03T11:58:00.000+01:002024-01-03T11:58:55.738+01:00Planiana (113)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr13qNISglu8tsaKz7fCADeDZBXYM1amZNhE5-co8YkicXtq921IazcI7hxd9veim6smV8hQ4K22d92Y2Erke-YJMTHA5c0MALanLKPghtAZveKatJSDq-VxbMYxzCQXQiWL_bK99OxQ51RXYy0s_dC6gGSP72vvWnVGoGMDnqA4W_1FjjSTVbri-cHgk/s295/Notes%20disperses.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="171" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr13qNISglu8tsaKz7fCADeDZBXYM1amZNhE5-co8YkicXtq921IazcI7hxd9veim6smV8hQ4K22d92Y2Erke-YJMTHA5c0MALanLKPghtAZveKatJSDq-VxbMYxzCQXQiWL_bK99OxQ51RXYy0s_dC6gGSP72vvWnVGoGMDnqA4W_1FjjSTVbri-cHgk/s1600/Notes%20disperses.png" width="171" /></a></div><br />Zúric, hivern. Ha fet un dia trist, de cel opac, horitzons curts, les muntanyes incertes en la boira dels gravats romàntics la pluja i les volves de neu. Quan, després del dia fatigós, arribo a l’habitació de l’hotel —l’hotel mitjà, de sempre—, penjo el meu barret negre al bec de dalt del penja-robes, i l’abric, més aviat mullat i rígid, al bec de baix del mateix estri. El penja-robes es troba sobre l’esquena de la porta de l’habitació. Tot d’un plegat em miro les coses penjades, d’una verticalitat palplantada i esllanguida, i em trobo davant un dels espectacles més necrològics i tètrics de la meva vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla, <i>Notes disperses</i> (OC, 12) </span></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://laserpblanca.blogspot.com/2013/07/planiana-una-serie-de-la-serp-blanca.html"><span style="font-size: x-small;">Planiana: una sèrie de <b>la serp blanca</b></span></a></div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-30270633324795503092023-12-30T10:10:00.003+01:002023-12-30T10:10:31.582+01:00«Arquitectura i edificació», un article de Joaquim Iborra<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2IzuPdOFVuEPWCwxLoMPPMaWNuwgXGWc5-cvKw8-KYnd0hRjPItEds-p7kCRsmROBuGmymHTqvQo0OMq3rSdt3nxUp4rXiz4UcmL8FMWmJ6Las4msmmvLWN0qT85unvClxz2gHsBV7MPoL7-AxXaCWiEmxChUw9jQB8g5sRqsUCPWQaBjyAyXQPFueIo/s1600/3ac9acf2-e267-4151-a153-44e05455299b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2IzuPdOFVuEPWCwxLoMPPMaWNuwgXGWc5-cvKw8-KYnd0hRjPItEds-p7kCRsmROBuGmymHTqvQo0OMq3rSdt3nxUp4rXiz4UcmL8FMWmJ6Las4msmmvLWN0qT85unvClxz2gHsBV7MPoL7-AxXaCWiEmxChUw9jQB8g5sRqsUCPWQaBjyAyXQPFueIo/s320/3ac9acf2-e267-4151-a153-44e05455299b.jpg" width="320" /></a></div><br />Tots sabem què és la literatura. Si més no, això pensem, encara que ens resulta molt difícil definir-la. Amb l’arquitectura passa una cosa semblant. Però el sector de la construcció, sempre tan dinàmic, ha trobat una manera de resoldre la qüestió: deixar de parlar d’arquitectura i substituir aquest concepte pel d’edificació. Joaquim Iborra ha publicat avui en el <a href="https://www.diarilaveu.cat/"><i>Diari La Veu del País Valencià</i></a> un article en què tracta diverses qüestions que plantegen aquests dos conceptes, tan innocents i tan clars.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu llegir-lo fent clic en aquest enllaç: <a href="https://www.diarilaveu.cat/author/joaquim-iborra/"><i>Arquitectura i edificació</i></a>.</div>Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.com0