tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post3183790090434822216..comments2024-03-27T05:03:19.660+01:00Comments on la serp blanca: Sobre cànons i personatges literaris preferitsEnric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-4669422037921971182014-04-09T14:29:35.438+02:002014-04-09T14:29:35.438+02:00Completament d'acord amb ton pare. Em pareix t...Completament d'acord amb ton pare. Em pareix tan monstruós tindre un cànon com anar al cinema amb les recomanacions de Carlos Bollero. El meu personatge és Emma Bovary, encara que Bartleby li aniria molt a prop... Carlotahttps://www.blogger.com/profile/13027061474409771883noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-68124764330441178272014-04-09T12:41:36.020+02:002014-04-09T12:41:36.020+02:00Hola Enric, l’al·lusió que has fet cap als cànons ...Hola Enric, l’al·lusió que has fet cap als cànons literaris m’ha fet recordar una pel·li molt divertida que vaig veure l’any passat, anomenada Zelig, de Woody Allen (si l’has vist, supose que sabràs per què; i sinó, ací et deixe una seqüència, encara que val molt la pena veure-la sencera).<br /><br />https://www.youtube.com/watch?v=t524_IiQlZE<br /><br />Per altra banda també m’has fet pensar en uns altres cànons que a mi em causen més mals de cap i preguntes complicades que els literaris; els cànons musicals. Sempre costa triar “favorits”, ja siga en el que pertoca a estils; a compositors; a obres; a obres d’un compositor en concret; a les versions de diferents intèrprets sobre una mateixa peça; o, en alguns casos, a les d’un mateix intèrpret d’una mateixa obra, però en diferents moments de la seua carrera musical. Crec que ja pots suposar que parle de Gould i les Variacions Goldberg (personalment m’agrada la versió del 81, si bé tampoc no n'he escoltat més de tres diferents, aproximadament).<br /><br />Així que estic molt d’acord en tu respecte als cànons (artístics, en general) i no crec que siguen cap cosa transcendent en l’aproximació i experiència artística personal, més enllà d’una convenció (una obvietat, com tu has dit) o una mena de pautes bàsiques que funcionen com a marc contextualitzador a l’hora de donar-nos una concepció general o una visió de la història de l’art (i de la literatura, de la música...), per tal de no anar perduts dins d’un oceà d’autors, estils i obres. Llavors, els cànons són els cànons; però també, com diem a ma casa, "para gustos, colores". A mi, per exemple, encara em costa digerir a Wagner per molt canònic que siga.<br /><br /><br />Paloma Ferrer.Anonymousnoreply@blogger.com