tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post7091127964297736408..comments2024-03-27T05:03:19.660+01:00Comments on la serp blanca: Una nota de lectura sobre «David Copperfield» Enric Iborrahttp://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-88940715591937516362020-02-03T22:15:25.887+01:002020-02-03T22:15:25.887+01:00Apuntat. Moltes gràcies.Apuntat. Moltes gràcies.Roderic Ortiznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-31619594459973938062020-02-03T17:59:24.908+01:002020-02-03T17:59:24.908+01:00La meua primera opció seria Pickwick, que correspo...La meua primera opció seria Pickwick, que correspon a l’etapa inicial de Dickens. És una novel·la plena d’humor, divertidíssima. Encara recorde les riallades del meu pare, a Gandia, mentre la llegia. Josep Carner en va fer una traducció memorable. En català n’hi ha una altra, en una llengua més actual, de Miquel Casacuberta, editada per Acontravent (fundada per Quim Torra) i el mateix traductor. Després, o abans, a més del David Copperfield, tens les novel·les “fosques” de maduresa: Grans esperances, extraordinària, probablement la gran novel·la de Dickens, també traduïda per Carner, i El casalot, que en castellà se sol traduir com a Casa desolada. La traducció al català d’aquesta novel·la, molt bona, és de Xavier Pàmies, i està publicada en Labutxaca. Finalment, ja que esmentes el tema de la industrialització, és inexcusable Temps difícils (MOLU). <br />Enric Iborrahttps://www.blogger.com/profile/02390168482059041813noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-10103693086395012912020-02-03T11:05:34.535+01:002020-02-03T11:05:34.535+01:00Hola, Enric. Moltes gràcies per les teues notes de...Hola, Enric. Moltes gràcies per les teues notes de lectura. Fan ganes de llegir-ho tot. <br />Respecte a Dickens, no he llegit res d'ell. Tenia reserves cap a ell perquè ma mare em contava que era una lectura de monges, de quan feien costura totes les xiquetes i una d'elles llegia en veu alta. Em deia que totes estaven avorrides de Dickens, que tot eren misèries, com la vida real, i que preferien novel·letes més romàntiques. Potser per això sempre he passat de llarg d'aquest autor, i mira que sé que n'és d'important per a l'estudi del segle XIX, la Revolució Industrial i la nova societat. En fi, en poder, ho apanye. Per quina novel·la seua recomanes començar?<br />Salutacions!Roderic Ortiznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3986134878166567621.post-88637036875037549862020-02-02T13:07:59.933+01:002020-02-02T13:07:59.933+01:00Gràcies, Enric. Gràcies per les teues reflexions. ...Gràcies, Enric. Gràcies per les teues reflexions. M'agrada llegir Dickens, però l'he llegit més a través de les paraules d'altres que directament de les obres d'ell, per falta de temps, és clar (que no tinc temps ni de respirar). Per exemple, he mirat Dickens a través dels escrits de Nabokov. He llegit El Casalot, i em va interessar molt per la manera com estava traduït. Vaig començar alguns contes de Dickens en anglés, però se m'afeixugaven molt (ja fa una pila d'anys, d'això). Ara em faré amb David Copperfield, en la traducció de Sallent, després de llegir-te. Salutacions!Oerto Doménechnoreply@blogger.com