La irrupció d’Internet i del llibre electrònic està produint una transformació profunda en la producció i el consum de la literatura. Es tracta d’un fenomen que no deixa d’evolucionar, acceleradament, i que poques vegades és analitzat amb precisió i objectivitat. Si més no, en el sector de la gent de lletres, on predomina l’amagar el cap sota l’ala o l’emissió d’admonicions apocalíptiques sobre els efectes devastadors que Internet està tenint en els hàbits lectors, per no dir res de les desgràcies que comporta la competència entre el venerable còdex en paper i l’ebook. En una pròxima entrada comentaré aquesta última qüestió. Ara voldria referir-me a un llibre insòlit en els estudis literaris, Poesia digital, d’Oreto Doménech i Masià, que planteja els efectes que la digitalització pot tenir en la producció de la literatura i en el mateix concepte de literatura.
Oreto Doménech ha centrat la seua investigació sobre la literatura digital en la poesia. El primer capítol del seu llibre, Què és la poesia digital?, està dedicat a traçar un panorama general del que significa i implica aquest nou tipus de literatura. En els capítols segon i tercer, que ocupen la major part del lllibre, analitza, respectivament, l’obra poètica digital de dues autores nord-americanes, Deena Larsen i Stephanie Strickland. Es tracta d’una anàlisi molt detallada que ha degut representar a l’autora un gran esforç. És molt difícil utilitzar les paraules per descriure el que va més enllà de les paraules, encara que l’autora ha il·lustrat sovint la seua exposició amb imatges i gràfics. El quart i últim capítol, Què passa quan llegim poesia digital?, presenta una sèrie de conclusions sobre la literatura digital, un fenomen encara poc conegut i molt restringit a les escasses comunitats acadèmiques en què s’estudia.
