Sempre he cregut que l’home té dret, en alguns moments de l’any, a ignorar on es troba el seu domicili. Josep Pla, Les hores (OC, 20) Plan...

"Jefatura Superior de Policía" de València, després de la remodelació S’han acabat les obres de remodelació de la façana de l’edif...

Noranta anys després de la seua publicació, s’ha reeditat Moments viscuts (autobiografia) , d’Enric Morera, acompanyada d’un pròleg de Joan ...

El mal de la psicoanàlisi és que s’encara amb els fantasmes amb seriositat: se’ls pren seriosament i els fa, així, reals . Els posa noms, el...

Fins al segle XVIII, les corregudes de bous s’organitzaven en espais públics i en construccions efímeres. A València, la plaça del Mercat n’...

 

Josep Conill ha publicat en La Veu dels Llibres un article sobre La vida somnàmbula , la darrera fita d’una trajectòria «plasmada en uns ll...

Alfred Mondria ha publicat en el magazín el trapezi un assaig que, partint del comentari de La vida somnàmbula d’Enric Iborra i de La car...

La plaça de bous de València és el primer edifici urbà construït extramurs. Quan es va acabar, cap a l’any 1860, encara no s’havien enderro...

Txékhov: no és un il·luminat per cap finestra religiosa. Tampoc no es troba a fosques. Es guia per la feble llum de l’home, que es concentra...

El primer drama del català consisteix en que té por d’ésser ell mateix. Però encara en té un altre de més greu: el català no pot deixar d’és...

Engegue la ràdio i sona un piano. Em pregunte qui és l’autor d’aquesta peça, perquè hi trobe alguna cosa que m’és coneguda, però que no acab...

En el tercer lliurament de les seues notes de lectura sobre els Quaderns 1980-2000 de Josep Iborra, Jèssica Roca s’ha centrat en els relats...

La nit de Cap d’Any del 2025, un cotxe va enfilar des de Sueca en direcció a Barcelona. A bord, Voro, Xelo, Paco i Hortènsia. De vesprada, e...

Pocs lectors deu tenir Josep Iborra tan fidels i que entren tan a fons en els seus llibres com Jèssica Roca. Ara, mentre llegeix els Quadern...

El titular d’una de les «entrevistes rares a gent rara» que Vicent Sanchis publica al diari El món és contundent i directe: Alfons Santamari...