Arriba un moment de la nostra vida en què notem un canvi de ritme, un clar canvi en el sistema de contrapesos amb què ens sentim viure. Prim...

Després d’ El guardià de les trufes (Barcino, 2016) i de Lluny de qualsevol altre lloc (Onada, 2021), que vaig ressenyar en aquest blog (v...

Literatura catalana contemporània: canvi i continuïtat recull els dotze estudis presentats a la VI Jornada Litcat de Grups de Recerca de L...

«Ho conta el Vasari…» Així comença El descrèdit de la realitat , de Joan Fuster. Sovint s’ha celebrat la primera frase d’algunes obres liter...

Llegit en el llibre XII, l’últim, de la Institució oratòria de Quintilià: «el pitjor dany de la ignorància és aquest, que creu que el qui a...

L’atracció de llegir llibres que ja he llegit. Ho he comentat amb Palàcios, que també voldria llegir només aquest tipus d’obres. La raó òbvi...

En un pas de La tyrannie de l’imprimé , Marthe Robert assenyala que hi ha moltes novel·les que guanyarien si s’haguessen escrit com a assaig...

Sempre he cregut que l’home té dret, en alguns moments de l’any, a ignorar on es troba el seu domicili. Josep Pla, Les hores (OC, 20) Plan...

"Jefatura Superior de Policía" de València, després de la remodelació S’han acabat les obres de remodelació de la façana de l’edif...

Noranta anys després de la seua publicació, s’ha reeditat Moments viscuts (autobiografia) , d’Enric Morera, acompanyada d’un pròleg de Joan ...

El mal de la psicoanàlisi és que s’encara amb els fantasmes amb seriositat: se’ls pren seriosament i els fa, així, reals . Els posa noms, el...

Fins al segle XVIII, les corregudes de bous s’organitzaven en espais públics i en construccions efímeres. A València, la plaça del Mercat n’...

 

Josep Conill ha publicat en La Veu dels Llibres un article sobre La vida somnàmbula , la darrera fita d’una trajectòria «plasmada en uns ll...

Alfred Mondria ha publicat en el magazín el trapezi un assaig que, partint del comentari de La vida somnàmbula d’Enric Iborra i de La car...

La plaça de bous de València és el primer edifici urbà construït extramurs. Quan es va acabar, cap a l’any 1860, encara no s’havien enderro...