Ara que s’acosta Nadal

Després del pont de la Puríssima, em sembla que hem tornat a l’institut no sé si descansats, però potser una mica desinflats. (Acadèmicament, vull dir.) Falta molt poc per a les vacances de Nadal, hi ha avaluacions, exàmens que s’han de corregir i ensenyar als alumnes, que els regiren una vegada i una altra per veure si en poden esprémer una dècima salvadora. En fi, són amb prou feines dues setmanes en què no se’n trau massa trellat. La generació dels nostres pares, en canvi, entonaven allò de

Si las costumbres son leyes

y las leyes respetamos,

a la Purísima nos marchamos

y no volvemos hasta pasados los Reyes.

I ho portaven a la pràctica. Eren uns altres temps.

En vista del panorama, en l’assignatura de literatura universal hem decidit de fer-nos un pla de treball. Com a mínim, una declaració d’intencions. En primer lloc, i per tal d’avançar en la programació he proposat als alumnes de botar-nos dos temes. Concretament el 2.1. (L’èpica medieval) i el 2.2. (La poesia trobadoresca). Els alumnes han acollit la meua proposta amb ovacions i crits d’entusiasme.

De tota manera, he fet una classe ràpida per a cada un d’aquests temes, i n’he destacat el més important. Ja penjaré aquest dos temes en el bloc i així complirem l’expedient.

Les classes que queden abans de Nadal les dedicarem a introduir Shakespeare i, a la tornada de les vacances, començarem directament el comentari de Hamlet. Els meus alumnes s’han compromés solemnement a llegir Hamlet aquest Nadal. Per si de cas, i per tal de motivar-los, els he dit que si algú torna sense haver-se’l llegit, faré públic el seu nom i cognoms en aquest bloc per a escarnio público. Estem parlant de Shakespeare. Poques bromes!