Ja estem arribant al final. Ací teniu el tema 6.1. La renovació narrativa del segle xx: Proust, Kafka, Joyce i Mann, el primer de l’últim bloc de la programació de literatura universal.
Si algú m’obligués a triar entre aquests quatre novel·listes, crec que em quedaria amb Joyce i amb Mann. L’Ulisses de Joyce és un llibre molt més transparent del que sembla. Es pot llegir com una novel·la realista del xix portada fins a les últimes conseqüències. És cert que Joyce hi juga constantment amb les associacions de mots i de sons, d’un virtuosisme diabòlic, que no són gens fàcils de seguir ni de detectar. Ni de reproduir, en una traducció. Però si se’ns passen per alt, tampoc no és cap drama. Josep Pla, que reivindicava sempre el que ell en deia la literatura intel·ligible, admirava molt l’Ulisses: “representa —va escriure— una immersió dins de la realitat de primer ordre. L’espessor de Proust és un arabesc, al costat del puré de pèsols de Dublín, de James Joyce”. En un altre text, Pla es refereix a James Joyce amb aquestes paraules: “el gran escriptor irlandès que llegeixo sovint, perquè és un escriptor realista i poètic fabulós.”
Reconec, però, que la primera vegada que vaig llegir l’Ulisses, als 21 anys, no hi vaig penetrar gaire. Però em va fascinar. Consulte la llibreteta on anote totes les lectures que faig i comprove que el vaig tornar a llegir als 25 anys. A la tercera, passada la ratlla dels quaranta, va ser la vençuda. Als meus alumnes els dic que ja llegiran l’Ulisses quan siguen grans, si és que en tenen ganes. I si no, no passa res. A més, de Joyce poden llegir també Dublinesos i el Retrat de l’artista adolescent, que són molt més accessibles.
Pel que fa a Mann, sempre recomane la seua primera novel·la, Els Buddenbrook, que és potser la més bonica i on hi ha in nuce tota la seua obra posterior. La seua novel·leta Tonio Kröger, també del principi de la seua carrera literrària, sempre serà una mena de breviari poètic de tots aquells que es troben entre dos mons, desencaixats o desarrelats. Després, és clar, hi ha La muntanya màgica, i La mort a Venècia, i Màrio i el màgic, i el Doktor Faustus, i Les confessions de l’estafador Felix Krull. Tinc pendent de lectura, encara!, la tetralogia Josep i els seus germans. I els diaris. Un any sabàtic per a llegir, per favor!
Els quatre autors esmentats en aquest tema —Proust, Kafka, Joyce i Mann— són, evidentment, indiscutibles en qualsevol panoràmica de la novel·la europea del segle xx, però no són els únics que val la pena llegir. Se’n podrien fer tantes llistes, tantes seleccions! És molt divertit. Recorde, ara, un article de Joan Fuster, Breve recuerdo de Huxley, en què manifestava quin era el seu hit-parade particular novel·lístic del segle xx. Concretament, Fuster esmentava cinc novel·les: La muntanya màgica de Thomas Mann, l’Ulisses de James Joyce, El procés o El castell de Kafka, L’home sense qualitats de Robert Musil i Contrapunt d’Aldous Huxley. Aquesta novel·la de Huxley a hores d’ara està una mica oblidada, i és una llàstima. N’hi ha traducció catalana, a cura de Maria Teresa Vernet.
Quines altres novel·les afegiria a aquesta llista? Basant-me en les meues preferències i en les meues lectures, tendencioses i limitades respectivament, faria aquesta selecció complementària que podeu llegir a continuació. Per a fer-m’ho més fàcil, he considerat només novel·les europees. S’agrairan els vostres suggeriments d’altres títols.
a) literatura alemanya:
-Josep Roth: La marxa Radetzky. Proa.
Job. /Llegenda del sant bevedor. 62.
-Thomas Bernhard: L’origen, El soterrani. Edicions del Salobre.
b) literatura francesa:
-Louis Ferdinand Céline: Viatge al fons de la nit. Edhasa.
Mort a crèdit. 62.
-Claude Simon: Les geòrgiques. 62.
-Georges Simenon: L’home que mirava passar els trens. 62.
c) literatura italiana:
-Luigi Pirandello: El difunt Mattia Pascal. Proa.
-Italo Svevo: La consciència de Zeno. Labutxaca.
-Giuseppe Tommasi di Lampedusa: El guepard. Proa.
-Primo Levi: El sistema periòdic.
-Giorgio Bassani: El jardí dels Finzi-Contini. Proa.
-Leonardo Sciascia: A cadascú el que és seu. 62.
El dia de l’òliba. Empúries.
Càndid. Proa.
d) literatura polonesa:
-Witold Gombrowicz: Ferdydurke. 62.
e) literatura russa:
-Isaak Bàbel: La cavalleria roja. 62.
-Boris Pasternak: El doctor Zivago. Galaxia/Gutenberg.
-Vassili Grossmann: Vida i destí. Galàxia/Gutenberg.
f) literatura serbocroata:
-Ivo Andric: El pont sobre el Drina. 62.
b) literatura txeca:
-Jaroslav Hasek: Les aventures del bon soldat Svejk. Proa.
-Milan Kundera: La broma. 1984.
-Bohumil Hrabal: Jo he servit el rei d’Anglaterra. Destino.
Trens rigorosament vigilats. 62.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada