Pàgines

dimarts, 7 de juny del 2011

Un comentari a l’enquesta sobre les lectures de literatura universal


El dissabte passat es va tancar l’enquesta sobre els llibres de lectura de literatura universal i aquest és el resultat de la votació:

-Shakespeare, Hamlet: 8 vots.
-Flaubert, Madame Bovary: 6 vots.
-Dante, Infern i Kafka, La metamorfosi: 4 vots.
-Sòfocles, Èdip rei i Baudelaire, Les flors del mal: 3 vots.

En total hi ha hagut 28 vots, supose que bàsicament dels meus alumnes. Això fa que l’enquesta no siga massa representativa del grau d’acceptació que han tingut aquestes lectures en el conjunt dels centres que han impartit l’assignatura de literatura universal.
Per cert, jo també he votat! De segur que no endevineu per qui.

Passem als resultats. La veritat és que m’ha sorprès una mica la primera posició obtinguda per Hamlet. Potser és només una impressió meua, però crec que l’obra que va suscitar més interès en classe no va ser Hamlet, sinó Èdip rei i l’Infern. Madame Bovary també va agradar. Ningú no va restar indiferent davant dels personatges d’aquesta novel·la, encara que la seua lectura es va fer una mica pesada per a més d’un. Massa descripció! No m’ha sorprès, en canvi, que el pobre Baudelaire siga el primer per la cua. Els alumnes em van dir que, quan el comentàvem en classe, s’entenia, però que pel seu compte resultava una mica dur.

Sempre és complicat saber què pensen realmente els alumnes d’un llibre. La sinceritat és una qualitat ambigua i ondulant: hi ha uns límits imprecisos entre el que es diu i el que es pensa que s’ha de dir. Una de les coses que em costa més en classe és convèncer els alumnes que, quan plantege una pregunta o un tema de discussió, han de dir el que  pensen realment i no el que ells pensen que jo vull que contesten. El fet és que els alumnes són bona gent i intenten quedar bé amb el professor.

La llista de llibres de lectura de literatura universal que hem tingut enguany és una més de les moltes que se’n podrien fer. Potser val la pena de pensar en altres possibilitats. D’entrada, jo augmentaria el nombre de llibres de lectura (podríem passar-ne de sis a nou) i eliminaria alegrement els 21 temes teòrics. Pel que fa a possibles canvis en la llista actual, Èdip rei  està molt bé i té l’avantatge, per la seua brevetat, que es pot llegir en classe. A més, té l’atractiu que tant el seu tema principal com el seu esquema argumental el retrobem sovint en altres obres, incloent-hi moltes de la literatura popular, com ara les novel·les policíaques. Si pense en alguna alternativa per a Èdip rei hi hauria l’Odissea o alguna obra de caràcter històric: la Història de la guerra del Peloponès de  Tucídides, l’Anàbasi de Xenofont  o algunes de les Vides paral·leles de Plutarc.

Passem a l’època medieval. No tocaria Dante, però no em desagradaria alguna novel·la de Chrétien de Troyes. O alguna crònica, catalana o francesa. Pel que fa a Hamlet, ja he comentat en altres entrades que hauria preferit Macbeth o alguna de les cròniques reials, concretament Ricard II o Ricard III. O Juli Cèsar. Al curs que ve m’agradaria llegir i comentar també en classe Montaigne i de Rabelais. Enguany els hem passat per alt i n’estic profundament avergonyit.

Pel que fa a Madame Bovary, si per mi fos la reemplaçaria per L’educació sentimental, que té una obertura de compàs més ampla i està millor escrita. Però aniria més enllà i en comptes de Flaubert llegiria Tolstoi. Que no cunda el pánico: no propose  Guerra i pau ni Anna Karènina, sinó Khadjí-Murat, una novel·la relativament breu, d’una construcció perfecta, d’una gran complexitat i actualitat, amb intriga i tot. Altres novel·listes que preferiria a Flaubert són Jane Austen, que m’estime tant, i Dickens, i Stendhal.

Què fem amb Baudelaire? En la pràctica no hem llegit Les flors del mal, sinó una selecció breu de poemes d’aquest llibre. Al final el més pràctic seria llegir una antologia de poesia europea i en paus. Pel que fa a la novel·la del segle xx, La metamorfosi  de Kafka és una bona alternativa. De tota manera, tant en el cas de la narrativa del xix com la del xx, potser seria millor deixar de banda la novel·la i partir d’una tria de relats curts, que tenen l’avantatge de permetre una economia de temps en les lectures dels alumnes. D’aquesta manera estan més disposats a llegir i el comentari en l’aula és més factible i comprensiu. Fa dos cursos, quan en segon de batxillerat hi havia l’optativa Literatura contemporània (Valencià), com que aquesta assignatura no anava a la selectivitat, passava de la programació i feia el que volia (en el bon sentit de la paraula). Recorde que vam llegir i comentar aquests relats:

-Kleist, La marquesa d’O.
-Maupassant: Bola de greix, El senyal, El rodamón.
-Gògol: El capot.
-R.L. Stevenson: Markheim.
-Hawthorne: Wakefield.
-Txèkhov: La dama del gosset, El pavelló número 6.
-Tolstoi: La mort d’Ivan Ílitx. / Tres morts.
-Melville: Bartleby, l’escrivent.
-Joyce, Els morts.
-Hemingway, Turons com elefants blancs.

Durant aquell curs vam llegir i comentar també algunes obres de la literatura catalana, com ara Bearn, el Llibre de meravelles d’Estellés, una selecció de Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, el Diccionari per a ociosos de Fuster i El quadern gris de Pla. També vam llegir El guepard de Lampedusa i el vam comparar amb Bearn

Claustre de l'IES Lluís Vives

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada