Pàgines

diumenge, 17 de juny del 2012

Lectures per a l’estiu

Ara que ja s’ha acabat el curs, alguns alumnes m’han demanat que els passe una llista de lectures per a l’estiu. Els he dit que poden consultar-ne dues que he penjat en el meu perfil, concretament les que porten per títol Vegeu-ne les meues llistes i Llista de llibres de lectura que passe als meus alumnes a final de curs. La primera és una mena de top ten personal de diversos gèneres literaris: conte i narrativa breu, novel·la, novel·la policíaca, assaig i poesia. La segona, molt més extensa, porta com a subtítol Selecció de lectures per a ús exclusiu d’alumnes intel·ligents i és una mena d’invitació a continuar, pel seu compte, el curs de literatura universal. 

De tota manera, intentaré delimitar ara, a partir de les recomanacions que he fet en el bloc al llarg d’aquest curs, una tria més reduïda per a les merescudes vacances que prompte començarem, com a mínim els qui estem implicats en el món de l’ensenyament. 

Començaré disparant amb bala. Recomanaria d’entrada l’Odissea en la traducció de Joan Francesc Mira, una traducció, com declara ell mateix en el pròleg, feta amb la voluntat de «mantindre el to i el flux narratiu del poema», de manera que permeta llegir o rellegir l’Odissea «esperant a veure què passarà després, com acabarà l'episodi del gegant Polifem, quina serà la història de la delicada princesa Nausica, com es resoldrà l'impossible combat final d'Ulisses amb els pretendents, com acabarà la relació amb Penèlope». Per als qui ja heu llegit l’Odissea la nova traducció de Mira brinda l’excusa perfecta per rellegir-la. A més, l’estiu és potser l’estació més propícia: l’Odissea és el poema del sol i del mar de la Mediterrània. Ja posats, si voleu algun altre clàssic grec, us proposaria la Història d’Heròdot, de lectura molt agradable. Torne a cedir la paraula a Mira, que ha escrit el pròleg que acompanya la traducció catalana de Rubén J. Montañés: «Llegir Heròdot és tornar a conviure amb els primers que observaren el món amb ulls curiosos, crítics i reflexius, i els primers que entengueren, també, que la llibertat és la mare de moltes bondats.» 

Ja sabeu que enguany es commemora el segon centenari del naixement de Charles Dickens. Igual que ens passava en l’Odissea, també tenim, per tant, una excusa perfecta per llegir alguna novel·la de Dickens. En propose dues: El casalot, molt ben traduïda per Xavier Pàmies i Pickwick. En aquest últim cas podeu triar la traducció clàssica de Josep Carner o la que ha aparegut enguany de Miquel Casacuberta, en un català més actual. Continuant amb la novel·la del XIX, per als qui heu llegit Madame Bovary us recomane L’educació sentimental del mateix Flaubert o El cosí Basílio d’Eça de Queirós. Totes dues m’agraden més que Madame Bovary

—Buf! Sense ànim de faltar al respecte, ¿és que la serp blanca només sap recomanar clàssics grecs venerables o patrocols novel·lístics del XIX? 

Certament que no. A més, ja sé que a l’estiu sol fer massa calor. Com a novel·les més lleugeres i més d’intriga, us propose La nit del caçador de Davis Grubb o La bella dorment, una novel·la policíaca de Ross MacDonald, que, igual que la de Grubb, és més que una novel·la negra: és la història de la corrupció moral d’una família i una anàlisi desolada de la vida matrimonial. 

—Un moment! I per què la serp blanca no recomana cap novel·la de la literatura catalana? Està insinuant que no n’hi ha cap que valga la pena? 

No, per favor, com podeu pensar això? Com a mínim hi ha una novel·la inusual, d’una rara intensitat, que val la pena esmentar: La tragèdia de cal Pere Llarg d’Eduard Girbal Jaume, redescoberta i recuperada fa poc. També estaria molt bé llegir o rellegir les Narracions de Joaquim Ruyra, el petit Tolstoi que en deia Pla, molt accessibles ara en la col·lecció Labutxaca

Hi ha uns altres llibres publicats recentment que voldria recomanar i que no he tingut temps de comentar en el bloc, com ara Memòries de la casa morta de Dostoievski. Aquesta obra inaugura la literatura dels camps de concentració, tan important durant el segle XX, que culmina en llibres com Si això és un home de Primo Levi. L’Avenç, per la seua banda, ha publicat Job. Història d’un home senzill, de Joseph Roth, una novel·la curta, fascinant, sobre el món dels jueus europeus orientals, i una faula altament poètica. Finalment, també editada per L’Avenç, hi ha El coronel Chabert de Balzac: donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d'Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company d’armes de Napoleó, no pot tornar a París, després d’un llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració monàrquica. Allà descobreix que la seua casa ha estat enderrocada, la seua fortuna repartida, i que la seua dona s’ha tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. 

Pel que fa a la poesia, Adesiara acaba de reeditar l’extraordinària traducció que va publicar Feliu Formosa de l’obra del poeta expressionista Georg Trakl. Aquest estiu també m’agradaria tornar a Guerau de Liost, sempre a l’ombra de Carner, un poeta objectivista, difícil, fred, precís i exacte, no gens sentimental. Em resulta fascinant. Si us agrada la muntanya, Guerau de Liost és el vostre poeta. Si preferiu la platja, podeu recórrer més fàcilment a les Cançons de rem i de vela de Sagarra. I si no teniu manies, podeu llegir-los tots dos. 

Deixem la novel·la i diguem alguna cosa de la prosa memorialística i de l’assaig. Sempre cal tornar a Pla. Ara que som a l’estiu i la gent viatja o pensa a viatjar, és el moment de llegir alguns dels seus llibres de viatges, tant pel nostre país com per fora. O Girona, un llibre de records. O la Vida de Manolo. Si de llibres de viatges es tracta, és inevitable referir-se també a La ruta blava, en què Sagarra conta les seues impressions de la llarga travessia marítima i de l’estada a la Polinèsia que va fer a la fi dels anys trenta. 

Pel que fa a l’assaig, llegiu Breviari d’un bizantí de Josep Iborra i, si us trobeu amb forces i amb ganes, els dos volums de l’obra completa de Fuster que s’han editat enguany. També podeu commemorar pel vostre compte els cinquanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians llegint aquest llibre o tornant-lo a llegir. O el recull d’articles Discordances. Modestament, proposaria també la lectura detinguda i atenta de Literatura catalana contemporània, llapis en mà. 

Per acabar, un llibre de divulgació científica que es llegeix com un paper de fumar, amè, variat i molt informatiu: Una breu història de gairebé tot de Bill Bryson. 

Bones lectures!


5 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies per les recomanacions Enric, però, m'agradaria saber si saps com podem fer-nos amb tot açò de manera gratuïta o, siguem realistes, de manera que ens coste pocs diners?
    Miquel.

    ResponElimina
  2. Home, alguns dels llibres recomanats estan en edició de butxaca i no són excessivament cars. Els altres... Bé, tampoc no es tracta de comprar-los tots alhora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, un altre cop, Enric. Espere llegir-me unas quants este estiu.
      Miquel

      Elimina
  3. Quines bones llistes! El blog m'ha fet dentetes, me'l llegeixo millor (i amb calma) perquè ja es veu que té molt de suc. Enhorabona!

    ResponElimina
  4. Gràcies per les teves acurades recomanacions!

    ResponElimina