Avui, la simfonia 103, en una gravació de la retransmissió radiofònica d’un concert de Pierre Boulez dirigint la Chicago Symphony Orchestra, el 3 de desembre de 2006. A més d’aquesta simfonia de Haydn, Boulez hi va dirigir El mandarí meravellós de Bartók i el concert per a piano de Ligeti, amb Pierre-Laurent Aimard com a solista. M’agraden aquests programes inusuals en zig-zag, que combinen compositors d’èpoques i d’estils molt diferents. Ací us deixe la simfonia de Haydn completa, perquè no us queixeu:
Ahir, Guillem Calaforra va penjar un enllaç en la seua pàgina de Facebook a un article de Jorge Fernández Guerra (Pierre Boulez, ¿la visita del premio o el premio de la visita?) sobre una visita de Boulez a Madrid el passat 20 de juny per recollir-hi un dels premis Fronteras del Conocimiento de la Fundació BBVA. Fernández Guerra informa que, als seus 88 anys, la salut de Boulez s’ha deteriorat súbitament. L’article reprodueix una foto del mestre i se’l veu francament mal. De seguida he pensat que ja no podrà acabar de completar la versió orquestral de les Notacions. Sensació d’inquietud i fins i tot de malestar. Boulez...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada