A una dolor que va al dellà del seny
fa només l'Impossible cara tendra.—
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.
I, lladre d'aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.
Jo sé d'on ve l'inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.—
Veig l'últim monument en l'enderroc.
Jo pujaré, sense replans d'espera,
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc.
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc.
Josep Carner (1884-1970)
(Josep Carner, Poesia. Quaderns Crema)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada