Viena Edicions em publicarà un altre llibre

Isabel Monsó m’ha donat permís perquè us avance la notícia: Viena Edicions, que em va editar Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal, em publicarà un altre llibre. Està previst que aparega durant el primer semestre de l’any que ve, si pot ser abans de Sant Jordi.

El títol d’aquest llibre, suposant que no hi haja canvis durant el procés d’edició, és La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Com indica el subtítol, està format per cent un capítols, numerats i sense títol, d’extensió variable. Són cent una notes de lectura sobre temes, autors i obres de la literatura universal en general i de la catalana en particular. Cada un dels capítols admet una lectura autònoma, però al mateix temps està lligat per un motiu o altre amb l’anterior. Alguns dels textos tenen l’origen en els cursos de literatura universal que he fet al Centre Octubre durant aquests dos últims anys.

En el seu conjunt el llibre es pot considerar una sèrie de variacions entorn de diverses línies temàtiques, com ara el del retorn, la memòria, la nit, la lectura i la crítica literària, la literatura dels moralistes, el dietari com a forma literària, el realisme literari i el sorgiment de la novel·la moderna… 101 contrapunts de lectures, doncs, una orquestració de motius que s’encavalquen i s’entrecreuen, combinant-se i destriant-se contínuament. Una de les coses que més m’ha preocupat mentre escrivia aquest llibre ha estat trobar una forma i un fil conductor que li donés unitat. A diferència d’Un son profund, que es presentava com un dietari d’un curs de literatura universal, en La literatura recordada la tria d’obres i autors comentats, en no venir determinada per cap currículum ni per cap ordenació cronològica, ha estat més lliure i personal encara. 

De segur que més d’un deu preguntar-se: i per què La literatura recordada? El títol me’l va suggerir un dels capítols en què comente La conscience critique del crític literari Georges Poulet. En un pas d’aquesta llibre Poulet escriu que «l'acte crític per excel·lència és aquell pel qual, a través de la totalitat d'una obra rellegida o descoberta retrospectivament, es detecten les freqüències significatives i les obsessions reveladores. Criticar, per tant, és recordar». Criticar o, simplement, llegir, si més no en el sentit que tenia per a Poulet, que consistia a «sacrificar tots els hàbits, desigs i creences». La literatura recordada, doncs.

Ja us en contaré més coses, mentre faig temps esperant que arribe a les llibreries.