Quan cessa el dia sorollós per al mortal
i als muts carrers de la ciutat
translúcida, s'abat la fosca nocturnal
i el son, premi al diari afany,
llavors és per a mi quan el silenci porta
hores de turmentada vetlla:
en la inactivitat nocturna crema en mi
la serp dels purs remordiments;
bullen els somnis, i en la ment, d'angoixa plena,
pensaments tèrbols s'hi acumulen.
En silenci el record desplega, inacabable,
els seus volums al meu davant.
Llegint-hi amb repugnància la meva vida,
vaig maleint i m'estremeixo,
em queixo amargament i vesso amargues llàgrimes,
mes no cancel·lo el trist escrit.
Aleksandr S. Puixkin (1799-1837)
(Aleksandr Puixkin, Mentre visqui un sol poeta – Antologia poètica. Edicions de 1984. Traducció de Jaume Creus.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada