Fugint d’Europa

El 1976 va morir a Nova York, oblidat i desconegut del públic literari, l’escriptor jueu Soma Morgenstern. Nascut a la Galítzia oriental el 1890 dins d’una família jueva ortodoxa, havia arribat l’any 1941 als Estats Units fugint dels nazis. El 1946 li va ser concedida la ciutadania nord-americana. La pèrdua de llocs, d’escrits i documents, d’amics, la desaparició de gran part de la seua família en els camps de concentració, el descobriment de l’extrem a què havien arribat els crims dels nazis, el van enfonsar en una profunda depressió de la qual no es va recuperar mai més.

Amic íntim de Joseph Roth i Alban Berg, relacionat amb escriptors i músics com Stefan Zweig i Otto Klemperer, Anton Webern i Robert Musil, Elias Canetti i Hermann Broch, Morgenstern va ser un exponent destacat d’aquella brillant cultura centreuropea, elaborada en gran part per jueus, i que seria esborrada per sempre durant la Segona Guerra Mundial. A finals de 1935 va aparèixer la seua novel·la El fill del fill pròdig, la primera d’una trilogia. Aquesta obra va ser l’única que es va publicar, en vida de l’autor, en la seua llengua original.

A partir de 1994 es va començar a recuperar la seua obra, que va començar a editar-se completa i en la seua llengua original, en alemany. L’editorial Pre-Textos va iniciar en el 2000 la traducció dels seus llibres de memòries amb Huída y fin de Joseph Roth, que va continuar amb el volum Alban Berg y sus ídolos. El 2005 l’editorial Minúscula es va afegir a la difusió de l’obra de Morgenstern amb la publicació d’un altre volum de memòries: En otro tiempo. Años de juventud en Galitzia oriental.

La mateixa editorial Pre-Textos va publicar un altre llibre de Morgenstern, Huída en Francia. un relat novel·lat de les experiències que va patir a França com a refugiat. Morgenstern, que havia fugit a París el mateix dia que Àustria va ser annexionada per l’Alemanya nazi, va ser internat a França en diversos camps de concentració, com tants altres refugiats de tota Europa que hi havien arribat fugint dels nazis. El 1941 va aconseguir passar a Marsella i, a través de Casablanca i Lisboa, arribar a Nova York. A les condicions duríssimes que van haver de suportar els internats en els camps, s’hi afegia la desmoralització de no haver trobat refugi a França, el país de la Il·lustració. I, sobretot, la desesperació de veure que ni tan sols els deixaven continuar fugint. La consecució d’un permís de residència o d’un visat es va convertir en un malson tan absurd com cruel. Hi havia la sensació d’haver quedat atrapats en una ratera, mentre la Gestapo s’acostava inexorablement. «La vieja Europa —constata el narrador d’aquest relat— se ha convertido en una reserva de caza. En ella se despliega una batida colosal al estilo alemán.» 

Ingolf Schulte, en l’epíleg que va redactar per a la primera edició en alemany d’aquesta obra, i que ha estat reproduït en l’edició castellana, assenyala que Huída en Francia, a pesar de presentar-se com una novel·la, s’ha d’incloure entre els textos de memòries de Morgenstern. La tria d’un marc fictici en aquest llibre podria estar relacionat amb el caràcter opressiu dels fets que s’hi descriuen. Sobretot, la invenció del narrador «ari» Petrykowsky, que parla en representació de Morgenstern en primera persona, que al seu torn apareix doblat també en un altre personatge amb el nom de Morgenroth. El relat acaba amb unes paraules del narrador des de Casablanca, des d’on espera aconseguir un visat per fugir als Estats Units, que expressen un sentiment de destrucció total i definitiva, i que resumeixen el que va ser la vida de Morgenstern després del gran desastre: «A veces me parece que se escaparan palabras vivas de una pluma muerta, en proliferación absurda, póstumas y sin objetivo, como uñas, todavía vivas, que crecen en los dedos muertos de un cadáver».