DESPRÉS DEL SOPAR I DE LA XERRADA
Després del sopar i de la xerrada —quan s'ha acabat el dia,Com un amic que perllonga el moment d'acomiadar-se dels seus
amics,
Que repeteix Adéu i Adéu amb veu emocionada
(És tan dur per a la mà amollar les altres mans —ja no es tornaran
a trobar,
Ja no hi tornarà a haver comunió entre el dolor i l'alegria, entre els
vells i els joves,
Un camí interminable l'espera, per no tornar mai més),
Que evita, que retarda la separació —intenta desviar, encara que
només sigui una estoneta, la paraula final,
Fins i tot es gira a la sortida —per fer encàrrecs superflus —fins i
tot mentre baixa per les escales,
Quelcom per aconseguir un minut addicional —les ombres de la
nit s'intensifiquen,
Els comiats, els missatges que s'extingeixen —cada cop més dèbils
les faccions i les formes dels que se'n van,
Prest es perdran per sempre dins les tenebres —poques, tan poques
ganes de partir!
Xerrador fins al darrer instant.
Walt Whitman (1819-1892)
(Walt Whitman, Fulles d’herba. Traducció de Jaume C. Pons Alorda. Edicions de 1984)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada