Passar la grip

Feia molts anys que no agafava una grip. M’ho he pres, per tant, com una manera de refrescar la memòria. Dimecres passat, durant la sessió del curs de literatura universal, a Sueca, em notava una mica de coïssor a la gola. Quan vaig acabar, estava cansat. Tot entrava dins de la normalitat. Un vulgar constipat. De tornada a València, vaig sopar i vaig agafar el llit amb ganes. Dormir tot ho cura. Però vaig dormir malament. Vaig somiar de la manera que somiem quan tenim febre. El cap tornava una i altra vegada sobre el mateix punt, obsessiu, sempre recomençant. El somni era una pàgina de La cinquena planta de Manuel Baixauli, novel·la que havia comentat feia una setmana en segon de batxillerat. Una pàgina excel·lent, molt ben escrita. Jo m’esforçava en el somni per recordar-la i per redactar-ne un comentari breu per als meus alumnes. Aquest procés es repetia una i altra vegada. Em despertava, tornava a agafar el son i tornava a somiar el mateix. Cada vegada em costava més de fixar el contingut de la pàgina de Baixauli. Era esgotador. Quan em vaig poder despertar del tot, tenia set. Em vaig adonar que la pàgina que havia somiat no era un fragment real de La cinquena planta. Només havia existit en el meu somni. I, naturalment, ja no podia recordar-la, excepte que hi apareixia la paraula novel·la. Coses de la febre.

Havia agafat la grip. Durant tot el cap de setmana, el sofà es va convertir en el meu únic territori. No tenia ganes de llegir ni de sentir música. Com millor estava era quiet, sense fer res. Per acabar d’afonar-me en la misèria, recordava els exàmens que tenia per corregir. Com que no hi podia fer res, la preocupació va acabar desapareixent. Vaig intentar d’aprofitar la immobilitat i inactivitat forçada, fent de la necessitat virtut, per centrar el pensament en algun projecte: alguna entrada per a la serp blanca, per exemple, o alguna cosa més ambiciosa. Quan s’està malament, però, el pensament té un recorregut molt curt i tendeix a arrossegar-se en cercle. Les modestes neurones perden l’alè de seguida. Aquesta entrada, tan desllavassada, és per ara l’únic extraordinari que m’he pogut permetre. Està clar que el millor que puc fer és passar la grip.