La creació literària en l’era d’internet

La irrupció d’internet i del llibre electrònic està produint una transformació profunda en la producció i el consum de la literatura. Es tracta d’un fenomen que no deixa d’evolucionar, acceleradament, i que poques vegades és analitzat amb precisió i objectivitat. Si més no entre la gent relacionada amb el món de les lletres —escriptors, editors, llibreters—, on predomina l’actitud d’amagar el cap sota l’ala o l’emissió d’admonicions apocalíptiques sobre els efectes devastadors que Internet està tenint en els hàbits lectors, per no dir res de les desgràcies que comporta la competència entre el venerable còdex en paper i l’ebook. 

Alex Saum-Pascual s’ha proposat examinar en #Postweb! Crear con la máquina y en la red l’impacte que ha tingut l’ordinador i la web en la creació literària a partir de l’examen atent de diverses obres representatives d’aquesta nova literatura digital. Amb l’adveniment d’internet la literatura s’ha trobat en una situació semblant a la de la pintura amb la invenció de la fotografia, una tecnologia capaç de fer millor el que les arts pictòriques havien tractat de fer fins aleshores. Després de la fotografia, la pintura va haver de reinventar-se. La literatura, segons l’autora, hauria d’actuar igualment, redefinint-se per a adaptar-se al nou ecosistema digital.

D’entrada, Saum-Pascual distingeix aquelles obres literàries en les quals el fenomen digital no produeix un canvi significatiu en el text d'aquelles altres que es troben completament trasbalsades per aquest nou mitjà. En les primeres, ni el text ni la manera de llegir-lo s'hi veuen alterats en profunditat. De fet, entre un llibre electrònic i un llibre en paper no hi ha una diferència essencial. És cert que el format electrònic ofereix possibilitats com la cerca automàtica de qualsevol mot, l’accés al significat de qualsevol paraula posant-hi el dit o el cursor a sobre o l’enriquiment del text amb enllaços a altres textos, a àudios o vídeos. Però tots aquests elements no modifiquen el text del llibre, que resta idèntic en un format o altre. La lectura d’un text en Kindle no és molt diferent de la lectura del mateix text en paper. La màquina en aquest cas és només una plataforma de lectura entre altres. La digitalitat, per tant, no transforma tant les obres literàries com altres fenòmens que les acompanyen, relacionats amb la seua difusió entre el públic lector. Aquestes manifestacions literàries en format electrònic es poden anomenar literatura digitalitzada. 

Una altra cosa és la literatura digital o electrònica pròpiament dita, que no sols ha estat creada en la màquina, sinó que la fa part intrínseca de la seua estètica i de la seua poètica, és a dir, de la seua naturalesa literària, i que generalment només és accessible en un ordinador. Saum-Pascual deixa de banda en el seu estudi els casos en què els nous dispositius són utilitzats com a mers distribuïdors d’una obra en paper digitalitzada, i se centra en dues situacions en què l’entorn digital afecta tant el producte com el procés de creació. Una és el que anomena crear amb la màquina digital i una altra crear en la xarxa. En la primera, el producte es pot traduir al paper: es pot imprimir. Però encara que es tracte d’un llibre en el sentit físic, no és ja un llibre tal com s’hauria concebut per a la impremta. Aquests llibres no amaguen la seua relació amb la computació. Així, la pàgina respon a la imatge d’una pantalla dividida en múltiples finestres i els fragments informatius no estan emmarcats per la veu guia d’un narrador. Hi ha, en canvi, un narrador interfaç que no obri la boca, però la seua presència planeja com un fantasma controlant el disseny gràfic de les obres. Llegir l’obra es converteix en un procés de recomposició, com un puzzle. 

Hi ha un altre tipus d’obres que viuen lligades a un web, la impressió de les quals seria impossible perquè el seu cos no és de paper, sinó elèctric i multimèdia. En la literatura digital, el creador ha jugat des de l’inici, des del mateix moment de la concepció de l’obra, amb la possibilitat d'incorporar-hi moviment, imatge i so. Òbviament, una obra literària creada d’aquesta manera no es pot convertir en un text escrit, reproduïble en paper o en pdf. Podem parlar, encara, de literatura en aquest cas? Hi ha una estreta connexió d'algunes formes de la literatura digital amb les arts plàstiques i l'audiovisual. Fins i tot es podria dir que moltes de les obres actuals de la literatura digital estarien més a prop dels videojocs que de la literatura hipertextual. 

Alex Saum-Pascual és professora a Berkeley, on imparteix assignatures de literatura i cultura espanyoles, i literatura electrònica. A més del seu treball acadèmic, la seua obra artística i els seus poemes digitals han estat exposats en galeries i festivals internacionals. En aquest assaig ha intentat reproduir un estil peculiar, que suposadament reflectiria el llenguatge de la web, com ara el que es practica en les xarxes socials. El seu text esta entretallat constantment per frases entre claudàtors, insercions que tenen la intenció de funcionar com a aclariments, comentaris, precisions… L’autora mostra un gust curiós pel que en castellà en diuen el chascarrillo, com quan adverteix que «Pero [porque siempre hay un “pero”] … ». O ens recorda, no fos cas que ho haguéssem oblidat, que «Lo que sí es evidente, y vengo repitiendo como un papagayo…» o «Como les explicaba también hace un ratito…» L’efecte és curiós i còmic alhora, i encara que no siga la intenció de l’autora, pot donar la raó als qui es porten les mans al cap davant la influència perversa de les xarxes socials en tots els ordres de la vida.

Estil expositiu a banda, no acabe de veure clar en aquest llibre quins nous significats i formes sorgeixen de la poètica o la narrativa multimèdia. L’autora reivindica aquestes noves formes, que potser obren una nova via de llibertat, alliberant-nos dels pesats marcs a què estàvem acostumats. Al final, però, tot queda en un experimentalisme que, en el millor dels casos, recorda alguns dels principals procediments de l’avantguarda, i en la majoria resulta gratuït i ingenu, amb un aire de dejà vu. Tediós, per tant. Mentre llegia aquest llibre, confesse que no he pogut resistir la temptació de botar-me’n pàgines alegrement. Mea culpa. 

(publicat en Blog de l’Escola de Llibreria)