Quin és el campanar més bonic de València?

Joaquim Iborra ha publicat en Nosaltres la Veu un article comentant Ciutat de campanars, un llibre de Toni Sabater editat per Drassana ara fa cinc anys. A diferència de Noruega, de Rafa Lahuerta, aquest llibre de Sabater ha passat una mica desapercebut. O molt desapercebut. Cosa que, si bé es mira, és injusta. Noruega ha tingut tant d’èxit perquè, entre altres raons, presenta un retrat de la ciutat de València. Per la mateixa regla de tres, Ciutat de campanars, una guia personal de València organitzada en dotze capítols, cada un amb un recorregut per un barri de la ciutat al voltant d’algun dels campanars que han marcat l’espai i la vida de la gent, hauria d’haver trobat una recepció generosa entre el públic lector. Supose que quan els lectors de Noruega se n’assabenten, correran a llegir Ciutat de campanars. El llibre de Toni Sabater va acompanyat d’unes fotografies de Germán Caballero que retraten cada un dels dotze campanars.

Joaquim Iborra assenyala que ens calen llibres com aquest, com una manera de superar la indiferència que ens provoquem els espais per on circulem cada dia. La resta del seu article està dedicat a valorar quin, dels dotze campanars triats per Sabater és el més bell. No quin li agrada més, sinó quin és el millor. S’admeten apostes.

Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Els campanars d’ahir.