Què no és una plaça: un article de Joaquim Iborra

Què és el que fa que una plaça siga una plaça? D’entrada, sembla que tots som capaços de diferenciar una plaça d’un carrer, i tots dos d’una avinguda. En la pràctica, però, no està tan clar.

Joaquim Iborra ha publicat avui en el Diari La veu del País Valencià un article en què tracta aquesta qüestió. Assenyala que si comparem els nomenclàtors respectius de dues ciutats com València i Venècia, observem que aquesta només té una plaça, mentre aquella en té moltes. Hi ha alguna cosa que falla, i segurament a València. Distingeix quatre condicions que hauria de reunir una plaça per a ser considerada com a tal. D’acord amb aquesta definició València només en té una: la plaça Redona. Un exemple d’antiplaça —no compleix cap de les quatre condicions anteriors— a la mateixa ciutat: la plaça d’Espanya. I un advertiment que no s’està tenint en compte a València en el procés de recuperació de les places per als vianants: una plaça no és un local a moblar, sinó un espai lliure. Ocupar la plaça amb coses boniques no la fa més bonica. Com més ocupem l’espai, més desapareix la plaça. Per això, una plaça no és tampoc, no hauria de ser, un continent per a les terrasses dels bars.

Podeu llegir complet aquest article fent clic en aquest enllaç: Què no és una plaça.