Joan Fuster i Josep Maria Castellet

15 de desembre de 1970

Els crítics, els assagistes que utilitzen «mediacions» per a parlar de les coses i els qui pensen d’una manera immediata, directa. Aquests últims no utilitzen les categories d’un sistema determinat, sinó les categories neutrals que han anat constituint la mentalitat d’Occident des del paleolític fins ara. És a dir, es valen d’un patrimoni comú tal com s’ha constituït en el llenguatge normal i no com fan els altres en un llenguatge provisional, artificialment elaborat, «convencional». La diferència es nota entre la crítica literària d’un crític professional i la d’un autor. Aquest últim és sempre més clar, més directe, més profund.

Castellet s’ha fet estructuralista, després d’haver estat partidari de la crítica sociològica: una prova d’una actitud poc clara, sense tradició personal, sense maduració. Al contrari de Fuster. Fuster utilitza el llenguatge comú. És directe.

La crítica estructural o l’aspecte tecnològic aplicat a la literatura. A diferència de la crítica tradicional, és avorrida; com la tradicional, tampoc no és científica.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàgs. 297-298.