Encara que té poc a veure amb un comentari estrictament literari, la comparació entre les dues novel·les se centra sovint en una valoració moral dels dos personatges protagonistes. Vladimir Nabòkov, en el llibre que he citat abans, es va deixar anar amb aquesta parrafada: «Anna no és sols una dona, no és sols un esplèndid exemplar de feminitat; és una dona que posseeix un caràcter moral ple, compacte, important: tot el que envolta aquest caràcter és significatiu i notable, i això val també per al seu amor. No és possible reduir-lo, com fa un altre personatge de l’obra, la princesa Betsy, a un idil·li clandestí. La naturalesa veraç i apassionada d’Anna fa impossible el dissimul i el secret. Ella no és Emma Bovary, una provinciana somiadora, una meuca malenconiosa que s’arrossega arrecerant-se vora les tàpies ruïnoses fins al llit del seu amant de torn».
Potser és més important recordar que Emma somia d’escapar amb el seu amant i viatjar a Itàlia, mentre que Anna hi va amb Vronski. Cap somni. L’afecció a les novel·les sentimentals romàntiques es presenta com un dels factors que provoquen els adulteris d’Emma, com si fos una mena de Quixot femení. Tolstoi, més convincentment, subratlla pel que fa al cas la gran vivacitat d’Anna, «com si un excés d’alguna cosa omplís en tanta manera el seu ésser».
Enric Iborra, La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena Edicions (fragment del contrapunt 83, pàg. 264-265)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada