Tolstoi opera amb tota una massa de personatges, cada un dels quals es presenta no per ell mateix sinó contra el rerefons dels altres, sovint unint en ell mateix atributs contradictoris. Els seus personatges són sempre paradoxals, mudables i dinàmics, construïts a partir d’una mena de dialèctica de l’ànima. Són individus formats a partir de trets comuns a tota la humanitat. Com el mateix Tolstoi va declarar en Resurrecció, «un prejudici dels més arrelats i dels més estesos consisteix en la creença que tot home posseeix pròpiament certes qualitats definides, que és bo o dolent, intel·ligent o negat, enèrgic o apàtic i així seguidament. Els homes no són tan enters. Podem dir d’un home que és més sovint bo que dolent, més sovint intel·ligent que negat, més sovint enèrgic que apàtic o viceversa; però no és veritat de dir d'un home que és bo i intel·ligent, d’un altre que és dolent o negat. I tanmateix establim aquesta divisió, que és errònia. Els homes són semblants als rius, tots fets de la mateixa aigua, però cadascuna dels quals és adés encaixonada, adés ràpida, ampla, lenta, freda, pura, tèrbola, calenta. Igual els homes. Tots porten en ells els gèrmens de les facultats humanes; i en manifesten adés una, adés una altra, i sovint semblen diferents d’ells mateixos, tot restant però, ells mateixos» (capítol 59, primera part).
Enric Iborra, La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena Edicions (fragment del contrapunt 82, pàg. 254)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada