Joaquim Iborra ha publicat avui a La Veu del País Valencià un nou article en què tracta la relació entre l’espai públic i l’espai privat en els edificis d’habitatges. Destaca un tret particular de la psicologia del propietari dels últims decennis: la seua desafecció respecte als interessos comunitaris. El que és comú, no és de ningú. Com que el comprador només es fixa en l’interior de l’habitatge que vol comprar i la resta li és igual, els promotors han fet les escales cada vegada més estretes, minúsculs els replanells, i les entrades, tortuoses. Etc.
El fet és que, des de fa alguns anys, la inclinació anticomunitària s’ha matisat entre nosaltres, almenys aparentment. Han proliferat noves promocions d’habitatges en què els elements comunitaris s’amplien. Ara, a cota zero, hi ha un espai lliure entre els edificis, tancat amb una reixa, a dins del qual hi ha un jardinet, una piscina, uns jocs infantils, una pèrgola amb bancs per seure i fins i tot un club social en planta baixa, o un gimnàs. Els edificis incendiats de Campanar responen a aquest model. Però…
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Espai públic i espai privat.
Boníssim
ResponElimina