Joaquim Iborra ha publicat avui en La Veu del País Valencià un article en què analitza algunes de les qüestions principals que es plantegen després de la barrancada del 29 d’octubre passat.
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: El riu per a bé i per a mal.
«Des de temps immemorials, les ciutats s’han establert a la vora d’un curs fluvial. També les ciutats vinculades estretament al mar han crescut prop de la desembocadura d’un riu o una rambla. […] Avui les ciutats ja no depenen d’un riu com abans. No el necessiten, si no és com un atractiu turístic més. Tanmateix, continuen instal·lades a la vora, en virtut d’una llei fonamental de l’urbanisme, la de la permanència.»
«Tothom està d’acord que en la barrancada ha fallat el sistema d’alarma. Fa poc també ho vam veure en l’incendi de Campanar. Al marge de les causes i de les inevitables pèrdues materials, l’elevat nombre de morts té a veure amb el retard en l’evacuació del personal. […] A falta d’informacions concretes sobre el retard en l’alarma del passat 29 d’octubre, jo no trobe cap altra explicació «racional» que aquesta: la pressió dels empresaris per no tancar. No tinc cap informació concreta per a sostenir aquesta hipòtesi. Si algú en sap més, que ho explique.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada