Una persona sensata no vacil·laria a respondre la pregunta. A l’hora d’urbanitzar un racó de la ciutat, què preferiu: una benzinera o un jardinet? Un jardinet, és clar que sí! Aquest és l’ànim i la bona intenció que van moure els responsables del desmantellament de la benzinera del Parterre de València. Durant dècades, un o dos dispensadors de benzina han estat en servei al bell mig de la ciutat de València, a sota d’un gran ficus del Parterre, al costat mateix de l’antic edifici de les Duanes. No vull ni pensar l’esforç jurídic i administratiu que l’Ajuntament haurà dedicat a la rescissió d’aquesta concessió, procés que ha durat almenys deu anys, amb les corresponents compensacions a l’empresa titular.
Una vegada eliminada, com havia de ser, van pensar a fer un jardinet en el lloc que ocupava la infame benzinera. Què podien haver fet si no? La benzinera ocupava un espai petit, uns quaranta metres quadrats a tot estirar. Un jardinet s’adapta a qualsevol espai de qualsevol forma i dimensió. A més, la idea del «verd urbà» és molt versàtil i simbolitza un nou ideal de ciutat, encara que només hi aportem un retallet de jardí. En els antípodes de l’imaginari del «verd urbà», hi ha una benzinera. Era impossible coronar millor l’operació: desmantellar una benzinera per fer-hi un jardinet.
La benzinera del Parterre (a l’esquerra) i el jardinet (a la dreta)
Ara bé, ja em perdonareu, però jo només hi veig un ridícul pegat verd. En primer lloc, quina relació té amb els jardins del Parterre? Cap ni una. El Parterre és un jardí decimonònic, delimitat per una tanca d’obra i forja en forma de bancada correguda. El nou jardinet se situa a fora d’aquesta bancada, sense cap vincle ni amb el Parterre ni, a l’altre costat, amb la Glorieta. No li trobe cap altra explicació que la d’assenyalar el lloc que ocupava l’antiga benzinera, com una mena d’homenatge commemoratiu.
En segon lloc, no té una funció particular. No resol cap problema. Al contrari, manté el que hi havia: l’estretament de la vorera, que tants anys hem patit, entre la benzinera i la tanca del Parterre. Potser pensaren que el vianant, acostumat a aquest pas estret, podria caure a la calçada en eliminar-lo. La plaça d’Alfons el Magnànim té el Parterre central. Al voltant, hi circulem. Veritat que no han fet el jardinet al mig de la calçada? Per què el fan al mig de la vorera, obstaculitzant el pas? Només puc especular —sense fonament— que això té a veure amb l’existència del dipòsit subterrani de combustible, que no han eliminat per no alterar les arrels del gran ficus. Encara podria explicar la decisió de no pavimentar, però de cap manera la de fer-hi una zona enjardinada.
Vista aèria del Parterre i la Glorieta
En un article anterior, vaig afirmar que el Parc Central era una zona verda «residual», en el sentit que no obeeix a cap concepció urbana. No necessàriament és un qualificatiu pejoratiu. Molts grans parcs són el resultat de l’ocupació dels terrenys alliberats per una raó o altra. També vaig dir que un gran parc podia ser tan «residual» com un de petit. Ara bé, un gran parc dissimula més fàcilment el seu caràcter residual. A un de petit, li és més difícil. A València hi ha moltes zones enjardinades residuals, que és el pitjor que ens pot passar. En general, el procediment és el següent: es tracen els carrils de circulació dels vehicles. A continuació, es reserva una vorera per a vianants en el perímetre dels edificis, proporcionalment estreta en relació amb l’amplada del carrer o plaça, per tal de no obstaculitzar el trànsit rodat. L’espai que en resta, descomptats els anteriors, es delimita amb vorades i s’hi planta gespa i alguns geranis. Són retalls que sovint queden aïllats entre cotxes i inaccessibles al vianant. Però no penseu que són espais inútils: serveixen per a instal·lar-hi el bust d’una persona il·lustre, l’estàtua eqüestre d’una glòria local, un rellotge públic, un senyal de trànsit… Ací teniu el resultat d’aquesta tècnica en la plaça d’Espanya:
Altres exemples són les rotondes en la cruïlla de diverses vies. N’hi ha moltes, a fora i a dins de la ciutat. Molt a prop del Parterre hi ha la de la porta de la Mar. En algunes han tingut l’encert d’omplir-les amb vegetació autòctona: oliveres, margalló, espígol, romaní i timó. Com en aquesta de la intersecció de l’avinguda Blasco Ibáñez amb la de Manuel Candela:
Llàstima que ens hem de conformar a mirar-nos-ho de lluny. Millor: si no, ho trepitjaríem i ho faríem malbé. En una altra rotonda, a l’avinguda d’Aragó, tampoc no podem acostar-nos a l’escultura d’Alfaro que hi ha al mig:
És possible que l’escultor hagués previst múltiples perspectives en voltar la seua obra, fins i tot travessant-la per sota. No podrà ser. Millor, també: abans, aquesta escultura, instal·lada en la plaça de l’estadi del Mestalla, era l’objectiu deliberat d’atacs que ningú no va voler aturar, ni els qui els incitaven ni els qui tenien mitjans per desarticular-los.
De la superfície total dedicada a zones verdes urbanes, m’agradaria saber quin percentatge correspon a la suma d’aquests retalls verds residuals. Deu ser una proporció significativa. No ens hi podem queixar: val més jardinets que benzineres. Aquesta manera de procedir ens sembla tan natural, està tan interioritzada, que ha desenvolupat una mena d’horror vacui que no tolera un espai desocupat i per inèrcia l’ompli amb un jardinet, tant sí com no. Aquesta ha de ser la motivació de fons en qui va decidir fer el jardinet de la vora del Parterre. No li’n trobe altra explicació.
Una mica abans o una mica després del desmantellament de la benzinera del Parterre —no sabria precisar-ho—, es va desmantellar també la del costat de l’Institut Lluís Vives, al carrer de Xàtiva. Aquesta vegada, afortunadament, no hi van fer un jardinet. Amb un esforç conscienciós, van poder superar-ne la temptació. Avui podem circular-hi sense demanar torn, com abans:
La benzinera del costat de l’Institut Lluís Vives, a l’esquerra. A la dreta, desmantellada.
Molt a prop de les torres de Quart encara hi ha alguns d’aquests dispensadors de benzina. Cal esperar que, més tard o més d’hora, també els eliminaran. La qüestió és: hi plantaran gespa?
(Publicat a La Veu del País Valencià.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada