Rapidesa i lentitud dels canvis històrics

Klemperer estava convençut que el règim de Hitler cauria, que no duraria gaire, però que ni ell ni els seus no ho veurien. En el seu cas concret es va equivocar, però només perquè l’atzar va jugar a favor. Gràcies al bombardeig de Dresden, que va destruir la ciutat i on va morir tanta gent, ell i la seua dona es van salvar. Per un pèl, però es van salvar.

El convenciment que Hitler cauria però que ell, Victor Klemperer, cauria abans, l’obsedia i esdevé un motiu de reflexió recurrent en moltes entrades dels seus diaris. En una d’elles escriu: «l’evolució històrica necessita més temps del que té un individu. I jo tem la fama d’invencible de Hitler». En una altra, afegeix: «l’equilibri històric no serveix de consol a l’individu. Tot tarda massa». Aquest motiu apareix també en alguns dels drames de Bertolt Brecht: el socialisme s’imposarà, però mentrestant… Fins a quin punt la victòria final compensarà tots els patiments i opressions anteriors? Brecht, en el fons, crec que dubtava fins i tot de la «victòria final». Havia viscut el desastre de la revolució alemanya del 1918, un fet que, en part, va facilitar l’ascens del nazisme al poder.

Unes pàgines més endavant, Klemperer insisteix: «cada vegada tinc més la impressió que falta molt poc per al final. Però… viurem nosaltres aquest final?» Aquesta sensació que tot va molt de pressa i, al mateix temps, massa lentament, reflecteix una falta de sincronització entre les persones concretes, com a individus, i l’època en què viuen. El tempo de cada un és diferent i aboca al desfasament, a l’anacronisme o a la sensació de caure de cul entre dues cadires. També, la sensació d’empantanegament, de bloqueig, i, alhora, la d’acceleració sobtada que ens pren a contrapeu i ens deixa fora de joc.

Klemperer encara anota un altre aspecte d’aquesta problemàtica: la incapacitat de la memòria per a fixar tot el que s’ha viscut. Ho atribuïa al fet d’estar inundats de present. Deia que la sensació de temps desapareix, perquè s’està massa carregat de present.