Entre les referències a la Divina Comèdia que va fer Josep Pla al llarg de la seua obra, n’hi ha una que recorde especialment. Es troba en les Cartes d’Itàlia, en la dedicada a Ravenna, la ciutat on Dante va morir la nit del 14 de setembre de 1321, i on hi ha la seua tomba. En aquest text, que hauria de figurar en qualsevol antologia de Pla, la descripció de Ravenna es contrapunta amb referències a la tomba de Dante, una tomba “d’una discreció insignificant”. Pla en destaca, sobretot, la llàntia que hi crema perpètuament:
“Les cendres reposen davant d’una llàntia encesa nit i dia, que fa una llum vermella i somorta, la luce vermiglia, que deia el poeta en un dels seus cants més apassionants.”
Aquesta “luce vermiglia” apareix en el cant tercer de l’Infern, i és l’única lluïssor, que esclata sobtadament, per un instant, enmig de la fosca de l’Infern:
Finito questo, la buia campagna
tremò sì forte, che de lo spavento
la mente di sudore ancor mi bagna.
La terra lagrimosa diede vento,
che balenò una luce vermiglia
la qual mi vinse ciascun sentimento;
e caddi come l’uom cui sonno piglia.
(En havent dit això, la plana fosca / va tremolar tan fort que, de l’espant, / quan ho recorde em banye de suor. / La terra llagrimosa mogué un vent, / llampeguejà una llum roja com foc / que em deixà estamordit, inconscient; / i el son em va fer caure com un soc.)
Cada capítol de les Cartes d’Itàlia està dedicat a una ciutat italiana. La intenció de Pla era descriure-hi l’ambient, l’atmosfera íntima i particular de cada una, en un país on les ciutats tenen tant de caràcter. A Ravenna, és la tomba de Dante, d’”incomparable valor simbòlic” el que crea l’”ambient molt intens” d’aquesta ciutat, “la gravidesa dramàtica del passat”:
“Us passegeu, inacabablement, pels carrers deserts. Pels volts del Duomo sentiu l’herba dels intersticis de la pedra. Aneu voltant. La tomba del Dant sempre queda al mig de les voltes que feu. Sempre veieu al fons del carrer la llum vermella i moribunda que crema davant del sepulcre. Aquesta taca roja té una fixesa obsessionant.”
La “fixesa obsessionant” d’aquesta “taca roja” (“obsessionant” és un dels adjectius clau de Pla per referir-se a una percepció nítida i clara), té un impacte visual i emocional molt intens. Crec que Pla hi veia el símbol d’una passió sorda i sostinguda, com ho són totes les passions veritables, concretament el símbol d’una vida lliurada a la passió de la creació literària, a “aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure”, com en va dir ell mateix en El quadern gris.
Tomba de Dante a Ravenna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada