En una entrada anterior (Els comentaris de la Divina Comèdia) em referia a la tradició d’exegesi i comentari que ha acompanyat la Divina Comèdia des de la seua aparició. Paral·lelament, es va desenvolupar, també des dels inicis, una tradició iconogràfica, que comprèn des de les il·lustracions de les miniatures medievals a les de Botticelli, passant per les de William Blake i Gustave Doré fins a arribar a les modernes de Salvador Dalí i Miquel Barceló.
La Divina Comèdia deu ser una de les obres de la literatura universal més reiteradament il·lustrades. De vegades, mentre llegim i comentem a classe els cants de l’Infern, projecte algunes d’aquestes il·lustracions com una ajuda o complement per a la lectura. Hi ha diversos webs que faciliten l’accés a aquestes imatges, com ara The Divine Comedy Gallery i The World of Dante.
La il·lustració de la Divina Comèdia va ser un encàrrec del govern italià a Dalí amb motiu del 700 aniversari del naixement de Dante. Encara que el projecte original va quedar avortat, Dalí s’hi va posar a treballar de seguida i va arribar a pintar més de cent aquarel·les. Més tard, va emprendre la recreació de la sèrie en xilografia. El procés de traslladar cada traç i cada color de l’aquarel·la original a les planxes de fusta va durar més de cinc anys i el van portar a terme els gravadors francesos Raymond Jacquet i Jean Taricco sota la supervisió de Dalí. Els gravats es van publicar en diverses edicions, entre les quals una de luxe, de 33 exemplars, que incloïa les aquarel·les originals, i una de “popular”, de 4765 exemplars, publicada per Les Heures Claires.
He de confessar que tinc una certa prevenció pel que fa a les il·lustracions de les obres literàries. Encara que poden facilitar la comprensió o la imaginació d’algun aspecte, el que fan més sovint és interferir i despistar. És difícil valorar-les per elles mateixes, perquè des del moment que són il·lustracions reclamen de ser vistes en relació a l’obra que il·lustren. Algunes han estat molt influents, com les que va fer Gustave Doré del Quixot. Molta gent s’imagina el personatge de Cervantes no a partir de les paraules de la novel·la, sinó de les il·lustracions de Doré, cosa comprensible, tenint en compte que el Quixot és un llibre tan conegut com poc llegit.
Per acabar: ací teniu una reproducció de La visió de l’infern, un quadre de Dalí del 1965 que no coneixia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada