dijous, 10 de novembre de 2011

Els comentaris de la Divina Comèdia

Amb l’excepció de la Bíblia, pocs llibres deuen tenir una tradició crítica tan densa i continuada com la Divina Comèdia. Una bona eina per accedir-hi és el web The Dartmouth Dante Project, una base de dades que conté el text íntegre de la Divina Comèdia i més de setanta comentaris complets, vers a vers, d'aquesta obra. Són una mostra de la millor tradició crítica entorn del gran poema, des del Comento de Jacopo Alighieri, fill de Dante, publicat el 1322, fins al de Nicola Fosca, del 2003-2007, passant pel de Boccaccio, Momigliano o Sapegno. Hi podeu cercar qualsevol tercet, o un vers concret, o un cant complet de la Comèdia i, al mateix temps, llegir els comentaris dels diferents editors. 

De tota manera, crec que la primera lectura de la Divina Comèdia, com la de qualsevol altra obra, per complicada que siga, per allunyada que estiga en el temps, s’ha de fer sense notes. Les notes que acompanyen les edicions poden impedir paradoxalment la lectura de l’obra o, el que és el mateix, que la lectura esdevinga una experiència personal. Notes, pròlegs, introduccions, s’han de llegir sempre després, quan ja podem contrastar i completar la nostra lectura amb les dels altres. La primera, doncs, és millor fer-la a pèl, però s’ha d’afegir que quedarà mancada si no es continua amb la lectura de la literatura crítica sobre l’obra, si n’hi ha i val la pena, és clar. 

Les millors edicions de la Divina Comèdia apareixen totes abundantment anotades. Consulte sovint la de Carlo Steiner, la de Carlo Garbher i la d’Attilio Momigliano. Aquesta última és la que més m’agrada, encara que està publicada en un paper molt dolent i en una lletra molt petita. Inexplicablement, no l’han reeditada i és difícil de trobar; la podeu llegir online en The Dartmouth Dante Project. En les seues notes, Momigliano presta més atenció al valor estètic de l’obra que a les qüestions filològiques o històriques. A més de les notes sobre els diferents versos, Momigliano encapçala cada cant amb una nota introductòria més llarga. Aquestes notes són una mostra excel·lent de crítica literària. 

També consulte de vegades una edició anglesa de John D. Sinclair, que acompanya el text italià d’una traducció a l’anglès en prosa i de comentaris a cada cant. En català, a més de la de Mira, tinc la d’Andreu Febrer, del segle XIV, que va ser la primera traducció que es va fer en vers de la Divina Comèdia a qualsevol llengua. I, és clar, la de Josep Maria de Sagarra. En la seua traducció Sagarra va renunciar a les notes a peu de pàgina, però va escriure per a cada cant un extens comentari que tracta els punts més importants i afegeix observacions personals molt valuoses. Aquests comentaris es llegeixen molt bé. Sagarra havia digerit la Divina Comèdia completament i se’n sabia de cor molts fragments. Era un home d’una altra època. 

Crec que els comentaris de Sagarra poden ser molt útils per als professors i els alumnes de l’assignatura de literatura universal. I també per al públic en general. Per això intentaré penjar en el web de literatura universal de la serp blanca els seus comentaris als vuit primers cants de l’Infern, que són els preceptius en la programació de l’assignatura. De moment, ací teniu el comentari de Sagarra al primer cant de l’Infern de Dante.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada