Fa temps vaig dirigir, juntament amb Gemma Lluch, la col·lecció El Grill de l’editorial Tres i Quatre. Vam arribar a publicar-hi prop de vint títols i després ho vam deixar córrer per raons que ara no fan al cas. Tinc un record molt bo d’aquella experiència. El que més recorde és que m’ho vaig passar molt bé, sobretot gràcies a Gemma. Entre els títols que vam arribar a publicar en aquesta col·lecció, n’hi havia de ben interessants, com ara la Crònica familiar de Vasco Pratolini, Padre padrone, l’autobiografia de l’escriptor sard Gavino Ledda, en què es va basar la pel·lícula del mateix títol dels germans Taviani, o una curiosa i notable novel·la de ciència-ficció de tema sociolingüístic, Els llenguatges de Pao de Jack Vance. I clàssics de la literatura universal: Maupassant, Stevenson, Nerval, Queirós… I Tolstoi. Ens va omplir d’orgull publicar en El Grill La mort d’Ivan Ílitx, una de les obres mestres de la narrativa universal. Com a mínim, una de les més intenses i pertorbadores.
En aquell moment no hi havia cap traducció en català a l’abast d’aquesta obra. El que vam fer va ser recuperar la que Francesc Payarols havia publicat en Proa el 1930 i que no havia estat reeditada des d’aleshores. La vaig revisar, comparant-la amb traduccions solvents a altres llengües, i vaig redactar també una introducció. Ara he penjat aquest text sobre La mort d’Ivan Ílitx en el web de literatura universal de la serp blanca per si pot ser útil. També hi he penjat la ressenya que sobre aquest mateix llibre va publicar Josep Iborra en la revista Saó. És un comentari sintètic, que delimita molt bé la forma i la significació d’aquest relat.
A hores d’ara, a més d’aquesta traducció publicada en Tres i Quatre, podem llegir en català dues traduccions més de La mort d’Ivan Ílitx. Una està editada en Quaderns Crema, en versió d’Anna Estopà; l’altra, a càrrec de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit, va ser editada en la col·lecció Biblioteca Pompeu Fabra, de la Universitat Pompeu Fabra i Edicions Destino, i ha estat reeditada recentment en Labutxaca, en companyia de La sonata a Kreuzer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada