Biografia energètica i biografia analítica

Aprofite les vacances, entre altres coses, per acabar de posar en net les notes que vaig prendre de Teoria i estètica de la novel·la del crític rus Mikhaïl Bakhtín (n’hi ha traducció al castellà en Taurus: Teoría y estética de la novela), una mina de referències i d’observacions crítiques. Ja n’he publicades algunes en el blog. Aquesta està dedicada a resumir el que assenyala Bakhtín sobre la concepció de la personalitat humana durant l’antiguitat clàssica, i també la diferenciació que estableix entre els dos tipus de biografia que, segons ell, es van constituir durant aquest període. 

Per a Mikhaïl Bakhtín, una particularitat fonamental de la representació de l’home en l’art i la literatura clàssics és la seua total extroversió. La figura humana tal com la concep l’antiguitat clàssica no conté cap nucli inaudible o invisible: està tota abocada a l’exterior. No hi havia, no hi podia haver, res d’íntim, de privat, de personal i secret, d’introvertit. Aquest home, obert per totes bandes, no guardava res per a ell sol. Només en les èpoques hel·lenística i romana, els àmbits muts i invisibles del caràcter van començar a deformar, molt lentament, aquesta imatge. 

A partir d’aquesta concepció de la personalitat humana, tota determinada per la vida pública, es van constituir dos tipus de biografia. La primera es pot anomenar energètica. Està basada en el concepte aristotèlic de l’energia. L’existència i l’essència de l’home no constitueixen un estat, sinó una acció, una força activa. Aquesta «energia» és precisament la manifestació del caràcter en els actes i en les expressions. Aquestes accions, aquests mots i altres formes d’expressió no apareixen únicament com una simple exteriorització de l’home, com una manifestació interna del caràcter, sinó que aquestes manifestacions són justament la quintaessència d’aquest caràcter, que no existeix fora de la seua «energia». Sense l’exteriorització, el caràcter no posseeix la plenitud de la realitat i de la vida. Com més gran és la seua expressivitat, més gran és el seu ésser. 

El màxim representant d’aquest tipus de biografia energètica és Plutarc, la influència del qual en la literatura universal (i no únicament en la literatura biogràfica) va ser excepcionalment important. En Plutarc, el temps biogràfic és específic: és el temps de la revelació del caràcter, no pas de l’esdevenir i del desenvolupament. Fora d’aquesta revelació, d’aquesta manifestació, no hi ha personalitat. Aquesta està predestinada i només es pot revelar en una direcció precisa. La mateixa realitat històrica, en què es revela, només serveix de medi o de marc, proporciona motius per a l’expressió de la personalitat en els actes i en les paraules, però no té una influència determinant sobre la mateixa personalitat. Ni la forma ni la crea. Només l’actualitza.

El segon tipus biogràfic es podria anomenar analític. Es basa en un esquema precís que permet distribuir tot el material d’una biografia: vida social, vida familiar, fets bèl·lics, relacions amb els amics, dites dignes de memòria, virtuts, vicis, físic, costums, etc. Els diferents trets —les particularitats del caràcter— són triats de les peripècies esdevingudes en diferents èpoques de la vida del personatge i classificats en el lloc corresponent. El representant d’aquest segon tipus de biografia és Suetoni. Si Plutarc ha exercit una influència enorme sobre la literatura, i sobretot sobre el drama (ja que el tipus energètic és, per essència, dramàtic). Suetoni, per la seua banda, va influir el gènere estrictament biogràfic, sobretot en l’edat mitjana. 

Les Vides paral·leles de Plutarc i les Vides dels dotze cèsars de Suetoni, són unes lectures d’una gran amenitat, i un tresor de referències de la història grega i romana de l’antiguitat. Les Vides de Plutarc són al darrere d’algunes de les tragèdies de Shakespeare i de moltes de les anècdotes que reporta Montaigne en els Essais. Carles Riba les va traduir totes al català. Estan editades en la Bernat Metge, igual que les de Suetoni, que van ser traduïdes per Joaquim Icart.

Més endavant dedicaré una entrada a comentar algunes de les característiques de la biografia com a gènere literari modern i alguns dels títols més importants d’aquest gènere.