No hi ha com viatjar per a la salut

En l’entrada anterior vaig al·ludir a la sífilis que va agafar Flaubert durant el viatge a l’Orient. S’ha convertit gairebé en un lloc comú de la bibliografia sobre aquest escriptor atribuir l’origen de la infecció a Kuchuk-Hanem, famosa ballarina i cortesana egípcia, a qui Flaubert va visitar dues vegades. El relat que en va fer en una carta al seu amic Louis Bouilhet és justament cèlebre. També apareix en el Voyage a l’Orient. Louise Colet va demanar a Flaubert, al cap de poc de la seua tornada, que li deixés llegir els quaderns manuscrits amb les notes que havia pres durant el viatge. Ell s’hi va resistir tot el que va poder. Però Louise Colet era insistent. Els va llegir. D’entrada, es va disgustar en comprovar que el seu nom no hi apareixia ni una sola vegada. Flaubert li va assegurar que havia pensat sovint en ella, només que no ho havia posat per escrit. Quan va arribar a l’episodi de Kuchuk-Hanem, el disgust i la decepció van deixar pas a l’enfuriment nu i pelat. Les excuses que li va donar Flaubert, com sol passar en aquests casos, encara ho van empitjorar més.

Tornem a la sífilis. La correspondència de Flaubert sembla que exculpa la prostituta egípcia de la malaltia que l’escriptor es va encomanar a l’Orient. Exculpar, és clar, és només una manera de parlar. D’altra banda, no té gaire interès si s’havia contagiat amb Kuchuk-Hanem o no. O potser sí, des del punt de vista literari, en la imatge que ens ha quedat d’aquell episodi. Però soyons exacts. La veritat mereix un respecte. En una carta a Bouilhet, des de Constantinoble, de 14 de novembre de 1850, sis mesos després de l’última trobada amb Kuchuk-Hanem, Flaubert contava que mentre era a Rodes li havien eixit al piu set xancres, o ulceracions, símptomes inicials de la sífilis, que havien acabat per juntar-se en dos i finalment en un. Esperava que dins de dos o tres dies la cicatriu quedaria tancada i ja estaria curat. Això creia o volia creure. Es lamentava que cada matí i cada nit havia d’embenar «mon malhereux vit». També deia a Bouilhet que sospitava on havia agafat aquell mal lleig: «Je soupçonne une Maronite de m’avoir fait ce cadeau, mais c’est peut-être une petite Turque. Est-ce la Turque ou la Chrétienne, qui des deux? problème? pensée!! voilà un des côtés de la question d’Orient que ne soupçonne pas La Revue des Deux-Mondes». Li feia saber, a més, que Maxime i el criat que els acompanyava també havien agafat la sífilis. Maxime, la que feia tres. No paraven. Comentari de Flaubert: «Rien n’est pour la santé comme les voyages».