No recordava haver llegit res de Pla sobre Guansé. Ni tan sols alguna referència de passada. Vaig consultar els índexs de noms de l’Obra completa i el nom de Domènec Guansé no hi apareixia. Aquests índexs no són fiables del tot, però confirmaven la meua impressió inicial. Poc després, vaig llegir en l’article de la Viquipèdia sobre Domènec Guansé aquesta frase, l’última de l’article: «Josep Pla el va descriure com un “home donat al raonament, bon escriptor, lleugerament fanàtic”.» On va escriure Pla això? La Viquipèdia indicava com a font d’aquesta citació un article d’Antoni Isarch Borja (Domènec Guansé, una reivindicació necessària), publicat en Serra d’Or, el maig del 2018. L’article no es podia consultar en línia, o jo no el vaig saber localitzar. Desplaçar-me a una hemeroteca per consultar aquell número de Serra d’Or em representava un esforç excessiu. També em feia mandra demanar ajuda.
Quan ja estava a punt de deixar-ho córrer, vaig agafar d’esma Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, el volum de Pla que es va publicar pòstumament el 2017, a cura de Francesc Montero. Hi vaig trobar de seguida, amb l’ajuda de l’índex de noms, un text breu de Pla sobre Guansé. Aquest llibre l’havia llegit i ressenyat en el blog, però no en recordava aquest fragment concret. Aquí el teniu (p. 167-168):
«Domènec Guansé fou el meu company d’algunes hores passades a Santiago de Xile. Era un home petit, físicament precari, d’una veueta minsa, donat al raonament, bon escriptor, reflexiu, lleugerament fanàtic. El seu exili era totalment voluntari, però portat amb una dignitat absoluta. No tenia cap cèntim ni crec que aspirés a tenir-ne cap. Era un exiliat impertinent, reticent, i aquesta impertinència, a aquella enorme distància, feia un enorme efecte. És un dels exiliats —d’aquest període— (feia més de vint anys que era a l’exili) que m’han impressionat més.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada