Un article de Joaquim Iborra sobre els xamfrans d'una ciutat com València

Els xamfrans són una solució de l’encreuament de dos carrers, pròpia dels eixamples urbans moderns. Hi creaven uns espais urbans que es poden assimilar a la plaça tradicional. Però només en part. La concepció del xamfrà com a «plaça» es va devaluar ràpidament, sobretot a partir de la intensificació del trànsit rodat. Joaquim Iborra va publicar ahir a La Veu del País Valencià un article sobre les anomalies urbanes que plantegen els xamfrans, i com s’han intentat corregir-les. Centra els exemples a la ciutat de València, amb alguns altres extrets de Barcelona.

Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Dificultats amb els xamfrans de València.