Els xamfrans són una solució de l’encreuament de dos carrers, pròpia dels eixamples urbans moderns. Hi creaven uns espais urbans que es poden assimilar a la plaça tradicional. Però només en part. La concepció del xamfrà com a «plaça» es va devaluar ràpidament, sobretot a partir de la intensificació del trànsit rodat. Joaquim Iborra va publicar ahir a La Veu del País Valencià un article sobre les anomalies urbanes que plantegen els xamfrans, i com s’han intentat corregir-les. Centra els exemples a la ciutat de València, amb alguns altres extrets de Barcelona.
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Dificultats amb els xamfrans de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada