Viatjar s’ha convertit des de fa un temps en una obligació social. O gairebé. Si no viatges, ets un desgraciat. S’ha de viatjar, per tant, encara que només siga per a cansar-se i avorrir-se. Quim Monzó, que sempre diu el que li dóna la gana, va escriure un article defensant que viatjar és de garrulos. Però hi va haver un temps feliç en què la gent, en comptes de viatjar, estiuejava. Els qui podien, és clar.
Joaquim Iborra ha dedicat l’article que ha publicat avui a la casa d’estiueig que l’arquitecte Demetri Ribes va construir per a ell mateix en un solar a la platja de la Malva-rosa de València, just davant del balneari de les Arenes. No va tenir sort. Va morir el 1921, quan la construcció no s’havia acabat del tot. La casa va estar abandonada durant molt de temps, gairebé en ruïnes. Hi ha unes obres començades de rehabilitació, que s’han interromput. Aquest edifici és una altra mostra de la trajectòria de Ribes, orientada cap a una progressiva racionalització de la seua arquitectura, evolució que Joaquim Iborra va analitzar en l’article anterior (vegeu Entre el modernisme i el racionalisme).
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Un xalet a la Malva-rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada