Ara deu fer un any vaig comentar en aquest blog (vegeu E in questo chiaroscuro nascono i mostri) una de les frases més citades de Gramsci: «Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri.» Frases o sentències com aquesta, aïllades i extretes del context en què es van dir, esdevenen aviat eslògans. Pel camí, es perd el seu caràcter de reflexions, o d’observacions, més o menys encertades. Passa una cosa semblant amb una altra de les sentències més celebrades de Gramsci, aquella que reivindica combinar el pessimisme de la intel·ligència amb l’optimisme de la voluntat. Reconec que, d’entrada, no em fa molta gràcia. Hi detecte el truc verbal basat en una oposició simètrica, fàcilment reversible, de tantes «frases».
Encara em fa arrufar més el nas l’associació, naturalíssima per a tanta gent, de la intel·ligència amb el pessimisme. Es tracta gairebé d’un lloc comú. La intel·ligència, es diu, desfà les il·lusions, destrueix les esperances, ens descobreix, per a la nostra consternació, que allò que pensàvem sòlid i robust no és més que aparença i vanitat. La intel·ligència és el dimoni, és Mefistòfil, que s’autodefineix com l’esperit que sempre nega. Quan alguna rara vegada en fem ús, la intel·ligència ens suscita dubtes i escrúpols, que ens incapaciten per a l’acció. En fi, recordeu aquells versos de Bartrina, atribuïts també a Campoamor: «Si quieres ser feliz, como me dices, / ¡no analices, muchacho, no analices!»
Així i tot, no puc deixar de pensar que la intel·ligència, sobretot si és àgil i ràpida, invita més a l’optimisme que no al pessimisme. Ens permet adonar-nos del que més ens convé, de quina pot ser la millor manera d’enfrontar un problema o un conflicte. Sovint, quan recapacitem sobre algun fet passat de la nostra vida, ens adonem dels errors que vam cometre. Els vam cometre, és clar, per les circumstàncies, i sobretot per culpa dels altres, això sempre, però també perquè no vam estar massa desperts. No vam ser massa intel·ligents. No la vam encertar! Les nostres modestes neurones aquell dia estaven una mica endormiscades.
