Una lectura d’un dels poemes de Ferrater que més m’agraden

Ja fa temps, deu anys!, vaig publicar en aquest blog un comentari sobre «Aniversari», un dels poemes de Les dones i els dies de Gabriel Ferrater. Cinc anys més tard, una mica reelaborat i esporgat d’algunes consideracions personals, el vaig publicar en La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. L’any passat, em van demanar que col·laborés en Apadrina un poema, una iniciativa de l’Associació Gabriel Ferrater, que tenia l’objectiu «de posar a l’abast del lector tota la poesia de Gabriel Ferrater comentada per personalitats significatives relacionades o interessades en l’autor i l’obra». Jo no sóc significatiu en res, però sí que estic interessat en Ferrater i la seua obra, de manera que vaig acceptar, i agrair, la invitació.

Reconec que no em vaig calfar massa el cap. Vaig recórrer al comentari d’«Aniversari» publicat en La literatura recordada i el vaig refer una vegada més, ampliant-lo en algun punt i corregint-ne alguna atzagaiada. En les primeres línies afirmava, impertèrrit, que «Aniversari» és «un poema molt breu, de només sis versos». Breu sí que ho és, però no té sis versos, sinó vuit!, i això de «només sis versos», crec que sobra. D’aquesta badada me n’he adonat, certament, però… i de les que encara se’m deuen haver passat per alt? No m’agrada rellegir el que he publicat.

Per raons que desconec, sembla que el projecte Apadrina un poema s’ha interromput o paralitzat. Com que aquesta tercera versió del meu comentari no s’ha arribat a publicar en el web de l’Associació Gabriel Ferrater, la publique ara aquí. De pas, he aprofitat per a refer-la de nou. Deu tractar-se d’un vici. Si aquesta vegada he comptat bé, és la quarta versió. Aquí la teniu:

De Verdaguer a Ferrater. Aproximacions a tretze escriptors

Angle Editorial acaba de publicar De Verdaguer a Ferrater. Aproximacions a tretze escriptors catalans, un recull d’assaigs de Narcís Garolera apareguts prèviament en diverses publicacions sobre aspectes de l’obra i la personalitat dels tretze escriptors catalans a què fa referència el títol. Concretament, es tracta de Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Puig i Ferreter, Víctor Català, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Josep Pin i Soler, Francesc Pujols, Josep Carner, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener, Joan Coromines i Gabriel Ferrater. En aquest llibre, d’un interès enorme, Narcís Garolera centra la seua atenció en Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. 

A més dels seus estudis sobre literatura catalana contemporània, Narcís Garolera està duent a terme des de fa temps una feinada impagable, decisiva,amb les seues edicions crítiques de l’obra de Verdaguer i de Sagarra, i, pròximament, d’El quadern gris de Josep Pla. El fet és que fins a les edicions de Garolera no hem pogut llegir Verdaguer en un text plenament fiable. I, com es demostrarà quan es publique la seua edició d’El quadern gris, aquesta obra fonamental de la literatura catalana l’hem llegida des de la seua publicació en un text amb nombroses errates, males lectures del manuscrit, correccions gratuïtes i incomprensibles i modificacions degudes a criteris morals.