De tant en tant m’agrada fer una ullada al web de Viena Edicions, una de les anomenades “petites editorials”, sobretot a la seua col·lecció El cercle de Viena, dedicada a “a la descoberta de clàssics moderns del segle XX fins ara inèdits en català o a la recuperació d'edicions descatalogades o oblidades”. Fa poc hi vaig veure que havien publicat El poni roig de John Steinbeck. No havia llegit res d’aquest autor, ni Homes i ratolins, que va traduir Pedrolo per a Proa, ni La perla ni El raïm de la ira. Ni tan sols he vist la pel·lícula que va fer John Ford d’aquesta última novel·la. Aquest desconeixement meu no obeeix a cap prevenció envers Steinbeck: simplement, no es pot llegir tot. El fet que El cercle de Viena l’haja inclòs en el seu catàleg, tan atractiu, era una raó de pes per a llegir-lo, però potser no m’hi hauria acabat de decidir. El motiu fonamental d’haver corregut literalment a comprar i a llegir El poni roig és que la traducció la signa Joaquim Mallafrè. Sí, el traductor al català de l’Ulisses i de Dublinesos, del Tristam Shandy i del Tom Jones. Per a mi, un llibre traduït per Mallafrè serà sempre de lectura obligatòria, encara que ja me l’haja llegit en anglès. L’aparició d’una traducció de Joaquim Mallafrè hauria de ser saludada en el nostre món cultural amb traca i mocador.
