En moments com els que s'estan vivint actualment, no fa pas nosa una lectura que ens traslladi al setge de Barcelona de 1713-1714. A través d'aquestes cròniques, inèdites fins avui, podem seguir el testimoniatge d'aquells que visqueren els fets de la Guerra de Successió fins a la claudicació catalana de l'Onze de Setembre. Tots sabem, a grans trets, què va passar, però realment tenim idea de com visqueren els barcelonins, ja fossin austriacistes o filipistes, aquells catorze mesos d'assetjament? Una mirada enrere ens pot ajudar a tenir més clar d'on venim, què creiem i què defensem.
Després de la caiguda de la ciutat de Barcelona l'onze de setembre de 1714, la política d'amnèsia que va seguir la victòria de Felip Vva provocar la destrucció d'una gran part dels documents que van redactar durant aquells moments els mateixos autors. Alguns d'aquests documents, però, van sobreviure i han pogut arribar fins a nosaltres. És el cas dels testimonis inèdits que es publiquen en aquesta edició a cura d'Agustí A1coberroi Mireia Campabadal: Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 (Barcino, «Els nostres clàssics», 2014).
Aquest recull de cròniques té una particularitat: ens proporciona una visió àmplia sobre l'episodi del setge de 1714. No es tracta d'un llibre d'història amb una visió general i completa d'aquells fets, sinó d'una mostra de perspectives i reaccions de diversos testimonis reals d'aquell moment, testimonis que havien passat desapercebuts fins fa poc temps perquè havien quedat amagats i dissimulats com a part d'uns altres textos. Els cinc cronistes de l'any 1714 que podem llegir en aquesta edició, tres austriacistes i dos filipistes, ens parlen des de diferents punts de vista que encara podem retrobar en l'actualitat.Tal com expressen, la seva intenció era la d'escriure sobre els esdeveniments del moment i servir així com a exemple per a les generacions futures.
