Com trobar els millors llibres sobre temes determinats

Aprofitant les vacances, he emprès la lectura de les més de vuit-centes pàgines de Literatura europea y edad media latina (FCE, vols. I i II) d’Ernst Robert Curtius, llibre fonamental, enormement suggestiu, ple d’informacions i de referències, que hauria d’haver llegit quan estava en la facultat. Ho faig ara, ai!, amb un retard considerable. Estic subratllant-lo molt poc, perquè el meu pare ja ho va fer amb llapis blau i roig. Amb el llibre a les mans, no puc deixar de preguntar-me, tot consternat: com és possible que no l’haja llegit abans? 

Ja en parlaré en una pròxima entrada. Ara volia recomanar-vos una pàgina web, The Browser, dedicada a seleccionar lectures sobre un ventall molt ampli de temes, que vaig descobrir per casualitat després de teclejar en el cercador de Google el títol del llibre de Curtius. Un dels resultats em va portar a una entrevista amb Harold Bloom en què recomana i comenta els que per a ell són els cinc millors llibres de crítica literària. Un dels llibres seleccionats per Bloom és, justament, la Literatura europea i edat mitjana llatina de Curtius. Bloom en diu que és «the finest work of literary scholarship in my time», «an extraordinary study of the continuity of European literature, from Homer and the other Greeks, on through Virgil and the great Latin writers, to a culmination in Dante, and moving beyond to a consideration of a long tradition that concludes with Goethe». I encara: «It is from Curtius that I have learned – and others go on learning – what literature is, and why I myself would call it a way of life and a way of thought». 

La tradició crítica sobre Shakespeare

Divendres passat, a classe, després de llegir i comentar l’escena primera del tercer acte de Hamlet (l’escena de to be or not to be, seguit de l’entrevista amb Ofèlia), la vam veure en la versió cinematogràfica de Kenneth Branagh. L’escena està molt ben resolta en la pel·lícula, i als alumnes els va agradar molt, però… la veritat és que ens va costar de seguir-ne els versos, i això que l’acabàvem de llegir i de comentar. Teníem la sensació que bona part del sentit se’ns perdia pel camí. A més, en aquesta escena si més no, Kenneth Branagh recita els versos a una velocitat vertiginosa, cosa que es comprèn. Hamlet és una obra llarga i s’ha de fer via.