Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Castellet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Castellet. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de febrer del 2023

A favor i en contra del «Diari 1952-1960» de Joan Fuster

Dimarts passat vam reprendre el fil del curs de literatura universal a l’Octubre. La sessió del dia 7 es va suspendre a causa de les previsions apocalíptiques de fred, pluja, vent i altres misèries per a aquell dia. Al final, no res. No va caure ni una gota. Feia una mica de frescoreta, i ja està. De manera que, amb l’excusa del mal temps, ens hem pres un descanset, que sempre s’agraeix. Només que acabarem una setmana més tard del que estava previst. L’última sessió del curs tindrà lloc el 28 de febrer.

En la quarta sessió, la de dimarts passat, vam continuar amb el Diari 1952-1960 de Fuster. Sembla que aquest diari partia d’un diari manuscrit, més extens, que estava format per deu quaderns. Fuster s’hi va referir en més d’una ocasió com les «llibretes», la major part de les quals ell mateix va destruir, perquè ja havien estat donats a la impremta, publicats com a articles en la premsa periòdica, com a assaigs més extensos en diverses revistes o incorporats en alguns dels seus llibres. D’aquests quaderns manuscrits, se n’han conservat dos, que abracen des del 30 d’abril de 1954 al 2 d’octubre de 1955. El 1994 se’n va publicar una edició facsímil. El 2002 es van recollir en el primer volum de la nova edició de l’Obra completa, a cura d’Antoni Furió i de Josep Palàcios, i el 2004 es van publicar separadament en Edicions Bromera amb el títol de Dos quaderns inèdits, acompanyats d’una introducció de Francesc Pérez Moragón.

Si comparem el període del Diari 1952-1960 que coincideix amb el dels quaderns conservats, es pot comprovar que el nombre d’entrades datades del diari publicat és molt inferior a les que contenia el manuscrit. Amb l’objectiu d’aconseguir un efecte de concentració i de coherència, Fuster va eliminar-ne les anotacions més anecdòtiques o narratives, no sols les que al·ludien l’actualitat política, i es va centrar en els textos de caràcter més assagístic, que va reelaborar a fons i va convertir en reflexions personals, la majoria de les vegades relativament extenses, sobre temes molt diversos. Per a Fuster, els diaris amb un interès literari més sostingut eren aquells en què les al·lusions a les circumstàncies personals i de la vida quotidiana han estat curosament eliminades per no arrossegar el pes mort de la palla que acumula la rutina d’au jour le jour.