Planiana (141)

De vegades el cel de ponent s’aclareix una mica i apareix un color rosat molt prim —un color glacial com un maquillatge de mort.

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Planiana (136)

Físicament parlant, tendeix a assemblar-se un Khruixtxov jove, és baix i grasset, els pòmuls amples, d’una morenor pàl·lida, ulls vellutats i líquids, gesticulació ampla, simpàtic, extrovertit, potser amb no gaire sentit del ridícul: un d’aquells homes que és fàcil d’imaginar en calçotets.

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Planiana (135)

La pau del mas, el silenci profund, l’atonia absoluta de les coses, que la immobilitat fa com si es veiessin sobre un mirall, produeix una lenta invasió.

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Planiana (132)

Cal eliminar el guix i el cartó mastegat de les circumvolucions cerebrals.

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Planiana (131)

La música sempre m’ha fascinat; però, atès el meu temperament, tan donat a la morositat i a la deliqüescència, m’ha semblat que, fins on fos possible, m’havia de mantenir una mica al marge. La il·limitació, en la sensibilitat, porta al dolor inútil i a la inanitat. En el curs de la vida he fet un esforç per mantenir-me en el que la filosofia elemental anomena la fenomenologia, en el concret físic, en la realitat aprehensible, visible i tocable.

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Planiana (129)

El Mediterrani en estat nu, merament geogràfic, amb aquella quantitat de tòpics —generalment falsos— que hom porta al cap, té l’aridesa de la pura visualitat. Amb llibres és una altra cosa. Els llibres i papers posen els homes sobre la geografia, projecten sobre la terra —i el mar— les passions humanes. Tot s’anima de seguida amb aquesta lluita incessant —teixir i desteixir— de l’espècie humana…

Josep Pla, En mar (OC, 18)

Planiana: una sèrie de la serp blanca