¿Hi ha res més delicat —gairebé diria més morbós— que sentir el pas del temps en el Camposanto de Pisa?
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps (Tres artistes, OC, 14)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla OC 14. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla OC 14. Mostrar tots els missatges
dissabte, 6 de juny del 2015
dissabte, 21 de febrer del 2015
Planiana (81)
Quan els espàrrecs agafen aquest color tan tendre i tan poètic és que ja són cuits i es poden menjar. La poesia sempre ha estat la cosa més semblant a la realitat.
Josep Pla, Vida de Manolo de Manolo contada per ell mateix (Tres artistes, OC, 14)
dissabte, 14 de febrer del 2015
Planiana (80)
He volgut fer un llibre sobre un home; he tractat de copsar —per dir-ho breument— l’ombra d’un ésser vivent. Més que a sortir de la vida, doncs, aquest llibre, en realitat, convida a entrar-hi, a veure les coses de part de dins i de baix estant.
Josep Pla, Vida de Manolo de Manolo contada per ell mateix (Tres artistes, OC, 14)
diumenge, 13 d’abril del 2014
Planiana (45)
Per un romàntic un ésser humà és un mer obstacle situat en el seu camp visual i generalment un obstacle molest. Però els homes i les dones són una mica més que simples obstacles, i si els mirem amb ulls que sàpiguen veure el que conté d’etern el seu moment present ens hi identifiquem fatalment. En el drama i en la novel·la, aquesta manera o mètode de treball és indispensable. Un moralista no pot ésser un inquisidor. Els homes es valoren per la qualitat del que pretenen i pels esforços que fan per obtenir-ho.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps (Tres artistes, OC, 14)
diumenge, 9 de febrer del 2014
Planiana (38)
Ningú no el veié mai abatut o deprimit. Gràcies al seu persistent, frenètic joc mental, sabé crear, constantment, al seu voltant el remolí de la vida, o sia: l’esperança.
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Planiana (25)
Ni pintant, ni escrivint, ni component, ni esculpint, no es pot arribar a donar una forma plausible al que l’esperit sensible ha imaginat més o menys lúcidament. Si es produeix l’encert, el geni és a la vora, però l’encert és tan excepcional que entossudir-se a trobar-lo com si fos un problema de mecànica és caure en el deliri de la follia humana més dramàtica i trista. En aquest sentit l’artista és a priori un fracassat, un home lligat a una cadena que només el misteri de l’atzar pot rompre, i per això socialment pot ésser nociu, perquè el fracàs crea el ressentiment, sobretot si la seva naturalesa no té tendència a mantenir-se en la inanitat comtemplativa i en la dubitació soporífera, boirosa i incerta.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps (Tres artistes, OC, 14)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)