Vaig llegir, primer, Nord i sud, d’Elizabeth Gaskell, publicada recentment per Viena en la col·lecció Club Victòria. I després, al cap de molt poc, Les confessions del senyor Harrison, apareguda un any abans en la mateixa col·lecció. Tenia ganes de llegir alguna novel·la d’aquesta autora, que és una de les baules fonamentals de la cadena que va de Jane Austen a George Eliot. Vaig començar per Nord i sud. El títol m’atreia com un imant. En principi Gaskell havia pensat que es digués Margaret Hale, del nom de la protagonista, però Dickens, director de la revista Household Words, on es va publicar en fulletó, va insistir a titular-la Nord i sud. Per sort, es va imposar el parer de Dickens.
Nord i sud és una novel·la social, com Temps difícils, del mateix Dickens, editada un any abans. La jove Margaret Hale es veu obligada a abandonar amb els seus pares el poblet on havia nascut, a l’Anglaterra rural del sud, per anar a la ciutat de Milton, Manchester en la realitat, al cor de la Revolució Industrial. Allà, entra en contacte amb un nou ordre social, dominat pel conflicte entre els patrons de les fàbriques i els treballadors del tèxtil. I coneix el senyor Thornton, un jove empresari, amb unes idees i uns valors oposats del tot als seus. Entre tots dos es desenvolupa una relació plena de tensió, que es modula entre l’atracció i l’aversió fins a la resolució final.
La descripció i la crítica que fa Gaskell del món creat per la industrialització és, crec, més complexa i matisada que la de Dickens en Temps difícils. Nord i sud mostra en aquest punt una de les qualitats que més aprecie en els novel·listes realistes: la imparcialitat, que és la primera condició per a aconseguir una representació literària mínimament objectiva. El títol de la novel·la no al·ludeix a un enfrontament maniqueu entre dos mons socials, sinó al procés de canvi que experimenten els personatges protagonistes quan es veuen confrontats amb modes de vida i de valors diferents, en una mena de viatge d’anada i tornada.
