Dilluns passat estava fent classe en el grup d’arts de primer de batxillerat. Són quaranta alumnes, però la veritat és que es porten molt bé, no xerren gens, i quan pregunte tots volen parlar. Estàvem llegint i comentant un text de Ramon Llull, un capítol de l’Arbre de ciència, titulat De l’eximpli de la branca espiritual humanal, en què Llull explica les facultats de l’ànima racional —l’enteniment, la memòria i la voluntat— mitjançant una història o exemple. Les tres qualitats apareixen personificades en tres dones, que volen anar a veure Déu i discuteixen entre elles qui ha d’anar en primer lloc. Les raons que al·lega cada una per anar al davant serveixen per delimitar cada una d’aquestes facultats humanes.
Aquest text il·lustra gràficament que per a Llull la literatura era fonamentalment un mitjà per divulgar el saber, per precisar-lo i connectar-lo amb la realitat humana. És un text que té gràcia i resulta actual. Tothom assumeix encara que qualsevol persona mitjanament sana disposa, en major o menor grau, d’intel·ligència, de memòria i de voluntat.
