Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Llull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Llull. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2013

Els alumnes i la intel·ligència, o les arts i les ciències

Dilluns passat estava fent classe en el grup d’arts de primer de batxillerat. Són quaranta alumnes, però la veritat és que es porten molt bé, no xerren gens, i quan pregunte tots volen parlar. Estàvem llegint i comentant un text de Ramon Llull, un capítol de l’Arbre de ciència, titulat De l’eximpli de la branca espiritual humanal, en què Llull explica les facultats de l’ànima racional —l’enteniment, la memòria i la voluntat— mitjançant una història o exemple. Les tres qualitats apareixen personificades en tres dones, que volen anar a veure Déu i discuteixen entre elles qui ha d’anar en primer lloc. Les raons que al·lega cada una per anar al davant serveixen per delimitar cada una d’aquestes facultats humanes. 

Aquest text il·lustra gràficament que per a Llull la literatura era fonamentalment un mitjà per divulgar el saber, per precisar-lo i connectar-lo amb la realitat humana. És un text que té gràcia i resulta actual. Tothom assumeix encara que qualsevol persona mitjanament sana disposa, en major o menor grau, d’intel·ligència, de memòria i de voluntat.

dissabte, 5 de novembre del 2011

La cosmovisió medieval

En la unitat dedicada a Ramon Llull que vaig redactar per al llibre de primer de batxillerat de l’editorial Oxford, vaig intentar de sintetitzar alguns aspectes de la cosmovisió medieval. Hi ha un llibre que em va ser molt útil, El microcosmos lul·lià de Robert Pring-Mill. És la millor introducció que conec al pensament de Ramon Llull. Publicada en la col·lecció Raixa de l’editorial Moll, el 1961, ha estat reeditada recentment en el volum Estudis sobre Ramon Llull, en la col·lecció Textos i Estudis de Cultura Catalana de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

És un llibre típicament anglès, intel·ligent i molt clar. La segona part, que porta per títol La visió medieval, explica l’escala de les criatures, la teoria dels quatre elements, les esferes celestials o l’estructuració numerica del cosmos en l’antiguitat. 

El Llibre de meravelles de Llull, juntament amb l’Arbre de ciència, és el que més clarament reflecteix la concepció medieval del cosmos com un tot jeràrquicament ordenat. L’Arbre de ciència és una obra general sobre totes les ciències, una veritable enciclopèdia en què, utilitzant-hi els arbres com una al·legoria del saber humà, es distribueixen i es jerarquitzen tots els aspectes del coneixement. Aquests arbres, amb les arrels, les branques, les fulles, les flors i els fruits, s’estructuren en un ordre del tot impecable, molt semblant al de les grans catedrals gòtiques. 

divendres, 4 de novembre del 2011

Llull i Dante


En les classes de primer de batxillerat, després de les cròniques i de la poesia trobadoresca, hem passat a Ramon Llull i també hem parlat una mica de Dante, encara que nomes siga per corregir i compensar l’enfocament estrictament nacional de la història de la literatura. Com a il·lustració, hem llegit el començament del cant III: Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate! 

Abans, els he projectat en la pantalla un esquema de l’Infern de la Comèdia, que mostra la seua forma d’embut o con invertit dividit en nou cercles, en cadascun dels quals hi ha els diferents condemnats segons el grau de la seua culpa. Els alumnes han quedat molt perplexos davant de molts dels motius que, segons Dante, ens porten de cap a l’Infern. Em van confessar que no tenien cap possibilitat d’anar al cel. Anna i Clau, quan van observar que en el cercle tercer de l’Infern hi ha els golafres, em van dir, una mica sufocades, que elles mengen molt i que, a més a més, els agrada molt menjar. Els vaig recomanar de no perdre l’esperança. A més, per a Nostre Senyor, el més important per anar al cel és portar-se bé en classe i fer cas al professor de literatura. 

dijous, 3 de novembre del 2011

Literatura medieval en primer i segon de batxillerat

En les classes de literatura universal hem acabat ja el primer bloc de la programació, Les literatures en l’antiguitat, i hem passat al segon, Formació literària de la consciència europea, que inclou els temes dedicats a la literatura medieval amb l’ Infern de Dante com a lectura. En aquest moment, doncs, els continguts de literatura que estic donant en primer i en segon de batxillerat coincideixen, com a mínim cronològicament. 

He preferit començar directament amb Dante el segon bloc de la programació de literatura universal. De tota manera, he dedicat una classe a comentar, molt sumàriament, el pas de l’antiguitat a l’edat mitjana, i les característiques generals que presenta aquest últim període. M’hauria estat molt útil disposar d’un bon llibre, confortable i intel·ligent, de caràcter introductori, sobre la literatura medieval europea. Per què no l’escriu Albert Hauf?