 |
| Rembrandt, Jesús predicant |
A classe, hem acabat la lectura i el comentari de textos de la Bíblia amb uns fragments de l’Evangeli segons sant Mateu. Els Evangelis estableixen amb els textos bíblics anteriors una relació de gran tensió. De fet, els converteixen en uns textos nous, des del moment que els llegeixen d’una altra manera. És cert que garanteixen la santedat del text vell, però al mateix temps assumeixen que aquest text, en un sentit important, no està complet. L’esdeveniment o les paraules prefigurades en el text vell s’compleixen en el nou, i el nou és per tant validat per aquell, però també el conté i el transcendeix. Amb els Evangelis, la història adquireix una dimensió nova i inesperada.
Marció, al segle II dC, va arribar a rebutjar l’Antic Testament, que considerava l’expressió d’un Déu venjatiu i sanguinari, responsable del mal i de les guerres. Aquest Déu, que havia creat el món, no era el mateix que el Déu pare de Crist, que viu en el cel suprem i és superior a aquell. Marció contraposava al Déu de l’Antic Testament la vinguda de Jesucrist, que ha substituït la llei per l’amor i ha alliberat les ànimes humanes del poder del Déu creador. El marcionisme va ser el moviment herètic més important del cristianisme primitiu.
