Deu ser una de les frases més conegudes i citades de Gramsci: «Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri.» («El vell món està morint. El nou tarda a aparèixer. I en aquest clarobscur naixen els monstres.») Fins i tot a Roma es va fer fa uns anys una exposició d’art públic de l’artista xilè Alfredo Jaar, que va consistir a omplir els carrers de la ciutat amb pòsters verds i vermells que reproduïen aquesta frase. Encuriosit, vaig intentar localitzar el text original d’on s’havia extret. Al final el vaig trobar, però la frase no hi apareixia en la forma que he citat, sinó en una altra de lleugerament diferent: «La crisi consiste appunto nel fatto che il vecchio muore e il nuovo non può nascere: in questo interregno si verificano i fenomeni morbosi più svariati.» No és exactament el mateix. Sobretot, interregno és reemplaçat per chiaroscuro, i i fenomeni morbosi più svariati per i mostri. Què havia passat? Doncs que Jaar havia transcrit la frase de Gramsci no de l’original en italià, sinó de la traducció francesa: «Le vieux monde se meurt, le nouveau monde tarde à apparaître et dans ce clair-obscur surgissent les monstres.» L’artista xilè va comentar en una entrevista que la considerava més potent i poètica que l’original. No entraré a discutir aquesta qüestió. Però és un fet que ara, en anglès, en castellà, i fins i tot a Itàlia, aquesta citació de Gramsci se sol reproduir a partir de la traducció al francès. Hi ha influït també que el filòsof eslovè Slavoj Žižek, un dels qui més ha contribuït a popularitzar-la, l’ha citada sempre a partir d’aquesta traducció. En definitiva, a efectes pràctics l’original ha estat reemplaçat per una traducció d’una traducció.
Una vegada aclarit l’embolic, vaig llegir amb calma el text on apareix aquesta frase. Es troba en una anotació dels Quaderni del carcere de 1930 (vol. I, p. 311) que porta per títol Passato e presente, en aquest paràgraf: «L’aspetto della crisi moderna che viene lamentato come “ondata di materialismo” è collegato con ciò che si chiama “crisi di autorità”. Se la classe dominante ha perduto il consenso, cioè non è più “dirigente”, ma unicamente “dominante”, detentrice della pura forza coercitiva, ciò appunto significa che le grandi masse si sono staccate dalle ideologie tradizionali, non credono più a ciò in cui prima credevano ecc. La crisi consiste appunto nel fatto che il vecchio muore e il nuovo non può nascere: in questo interregno si verificano i fenomeni morbosi più svariati.» («L’aspecte de la crisi moderna que es lamenta com a “onada de materialisme” està relacionat amb el que s’anomena “crisi d’autoritat”. Si la classe dominant ha perdut el consens, és a dir, ja no és “dirigent”, sinó únicament “dominant”, posseïdora de la pura força coercitiva, això significa justament que les grans masses s’han apartat de les ideologies tradicionals; ja no creuen en el que creien abans, etc. La crisi consisteix justament en el fet que el vell mor i el nou no pot nàixer: en aquest interval s’esdevenen els fenòmens morbosos més diversos.»)